Chomsky: "La crisi de refugiats és la crisi moral d'Occident"

Barcelona"La crisi migratòria és sobretot una severa crisi moral d'Occident: els països més rics, que tenen més recursos i alhora més responsabilitat en les causes que originen el desplaçament forçat de milions de persones, s'han absolt de fer-se'n càrrec, mentre països molt més pobres i amb menys responsabilitat han hagut d'assumir el problema". Així de contundent s'ha mostrat Noam Chomsky, un dels grans pensadors contemporanis i referent mundial de l'esquerra, en la conferència organitzada per l'Institut de la Universitat de les Nacions Unides sobre Globalització, Cultura i Mobilitat. Davant d'un auditori entusiasta (1.300 persones a la sala i 2.000 que s'han quedar sense entrada per falta d'aforament al Palau de Congressos de Catalunya), el professor emèrit de lingüística de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), de 87 anys, demostra que manté ben viva la seva capacitat d'anàlisi crítica.

Després de fer memòria (recordant, per exemple, com el 1924 es van erigir als Estats Units les primeres barreres contra la immigració europea o com la fallida conferència internacional d'Evian va donar "llum verda" a l'Holocaust) Chomsky repassa la responsabilitat dels Estats Units i les potències europees en les crisis del Pròxim Orient, l'Àfrica i l'Amèrica Central, les zones del món que avui expulsen més població que fuig de la violència i la misèria. Recorda que el país més afectat per l'actual crisi migratòria és el Líban, on un 40% de la població és refugiada, mentre que Europa i els Estats Units acullen, respectivament, un milió i algunes desenes de milers de sirians. Però en canvi Washington i Londres són directament responsables del caos actual a l'Iraq després d'una invasió que va ser un "exemple de llibre d'actuació criminal sense cap justificació" i que "va derivar en un conflicte sectari i altres conseqüències evidents, com el sorgiment de l'Estat Islàmic". Tot plegat sense oblidar el suport de Barack Obama al cop d'estat d'Hondures, que va convertir el país en un dels llocs més violents del món i font de la principal crisi de refugiats del continent americà, o l'explotació sistemàtica de l'Àfrica pels estats i les multinacionals europees.

Fracàs en la lluita contra el jihadisme

El balanç de la política occidental en termes de lluita antiterrorista tampoc és per tirar coets: "Fa 15 anys l'islamisme radical estava confinat a algunes zones tribals de la frontera afgano-pakistanesa i ara s'ha escampat per mig món". I això també té a veure amb la intervenció de l'OTAN a Líbia encapçalada per Sarkozy i Blair i "liderada des del darrere" per Barack Obama.

El professor, que s'autodefineix com a socialista llibertari i es declara defensor de l'anarcosindicalisme, alerta que les coses aniran més malament perquè a la crisi actual s'hi sumaran milions de refugiats climàtics. Això per no parlar del risc d'una guerra nuclear: "En aquest cas, però, de crisi de refugiats no n'hi hauria", ironitza el professor.

La ultradreta europea i Trump: mateixes arrels

Tot plegat amb el mar de fons de l'ascens de l'extrema dreta. Chomsky va escriure el seu primer article el febrer del 1939 sobre l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona. "Aleshores ja m'espantava l'expansió del feixisme a Europa. Sóc prou vell per recordar-me dels discursos de Hitler a la ràdio i encara que no entenia les paraules sabia molt bé què volien dir. No està tan lluny del que veiem avui a Europa. La por, amb el trencament de la societat durant el període neoliberal, s'imposa. La gent se sent aïllada, impotent, víctima de forces poderoses que no entenen i sobre les quals no tenen cap influència. Les arrels del problema són les mateixes als Estats Units i a Europa". I d'aquí el perill que Donald Trump guanyi dimarts l'entrada al Despatx Oval de la Casa Blanca: "Trump pot dir qualsevol cosa però algunes parts del seu pensament són molt clares: vol portar el món al desastre al més aviat possible, i el problema és que això ni tan sols és motiu de debat".

Encara hi ha esperança

Però el vell Chomsky encara veu la llum al final del túnel i recorda com per les esquerdes del sistema s'han colat fenomens com el de Bernie Sanders als Estats Units. "En els últims 200 anys totes les eleccions als Estats Units tenien un resultat perfectament previsible: només calia veure les despeses de campanya. I de cop apareix Sanders, que no tenia finançament ni dels rics ni de les corporacions, que va causar sensació entre els 'millenials' i que va estar molt a prop de guanyar la dominació. Corbyn a la Gran Bretanya representa el mateix, i aquí a Espanya ho sabeu més bé que jo. Això pot continuar: l'esperança per al futur està molt viva".