Publicitat
Publicitat

EUROPA

La UE comença les negociacions del Brexit

Guia per conèixer totes les claus de les converses del procés de divorci entre Europa i el Regne Unit

Després de mesos esperant, arriba l’hora de la veritat. Els negociadors europeus i britànics s’asseuran avui per primera vegada cara a cara per iniciar les converses del Brexit, gairebé un any després del referèndum en què els britànics van votar a favor d’abandonar la Unió Europea. Els dos negociadors -Michel Barnier per la part europea i David Davis per la part britànica- i els seus equips es trobaran a Brussel·les, on tenen previst mantenir diverses reunions des de les 11 h del matí fins a mitja tarda. Comença un procés inèdit, amb moltes incògnites, que serà políticament molt complex i que ha d’acabar amb el Regne Unit fora de la UE el 29 de març del 2019.

Què és el Brexit?

El Brexit és la sortida del Regne Unit del club europeu. La paraula s’ha format ajuntant-ne dues d’angleses, Britain (en al·lusió a la Gran Bretanya) i exit (sortida). Aquests jocs de paraules són molt habituals al món anglosaxó i s’han posat de moda en l’argot europeu, on la llengua dominant és l’anglès. Es parla també de Grexit per fer referència a una hipotètica sortida de Grècia.

Per què se’n va de la UE, el Regne Unit?

Davant la creixent preocupació ciutadana al país per qüestions com la immigració, l’avenç del partit populista i euròfob UKIP i la pressió de l’ala euroescèptica del seu propi partit, el conservador David Cameron va acceptar celebrar un referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE. Cameron, però, va fer campanya en contra del Brexit. El referèndum es va celebrar el 23 de juny del 2016 i els ciutadans britànics van votar majoritàriament per marxar. El resultat va ser ajustat: un 51,9% dels electors van votar a favor de la sortida del Regne Unit i un 48,1% hi van votar en contra. Dies després, Cameron va dimitir com a primer ministre i va deixar pas a Theresa May perquè liderés les negociacions.

Quan sortirà de la UE?

Segons l’article 50 del Tractat de Lisboa, que des del 2009 regula la sortida d’un país de la UE (abans no hi havia cap llei al respecte), les negociacions poden durar un màxim de dos anys des de la comunicació oficial del país. La nova primera ministra britànica va esperar fins al 29 de març d’aquest any per activar l’article 50. Dos anys després, el 29 de març del 2019, s’ha de produir el divorci. La Unió vol deixar tancat l’acord amb Londres a finals del 2018 per donar temps als estats membres a ratificar parlamentàriament l’acord. Si en un futur el Regne Unit vol tornar a formar part de la Unió podrà demanar de nou l’adhesió, però haurà de passar pel mateix procés que passen la resta de candidats a entrar a formar part del club europeu i necessitarà el vistiplau de tots els socis.

Què s’ha de negociar?

Les negociacions es divideixen en dues parts: la primera són les condicions del divorci, i la segona consisteix a acordar la futura relació que tindrà el país amb la Unió quan ja no en formi part.

Quins són els temes més sensibles?

En el primer bloc, la prioritat per a la UE -i un tema que es convertirà en un dels cavalls de batalla de la negociació-és la situació dels 3,3 milions de ciutadans comunitaris que viuen al Regne Unit. La Unió exigeix a Londres que garanteixi el dret dels europeus a residir i treballar al país, i que no perdin l’accés a la sanitat i a l’educació. Un altre dels temes més calents de la primera part de la negociació serà la factura que el Regne Unit haurà de pagar a la UE. No hi ha una xifra oficial, però algunes fonts apunten que Brussel·les reclamarà al govern britànic el pagament d’uns 60.000 milions d’euros. A la factura hi ha diferents conceptes, entre els quals els diners que el Regne Unit ha compromès per a programes comunitaris a llarg termini i que encara no ha abonat o les pensions dels funcionaris europeus britànics.

En la segona part de la negociació, el tema clau serà si el Regne Unit formarà part del mercat comú o no. La decisió és en mans de Londres, i abans de les eleccions britàniques May havia deixat clar que el país no en formaria part. La seva situació de debilitat després de les eleccions obre la porta a un canvi d’opinió. En qualsevol cas, la posició europea és clara: si el país vol seguir formant part del mercat comú, haurà de garantir la lliure circulació de persones.

¿Es poden allargar, les negociacions?

Segons l’article 50, es poden acordar pròrrogues de les converses si Londres ho demana, sempre que hi hagi unanimitat entre els 27. Un sol estat membre pot vetar la pròrroga. Ningú ho diu en veu alta, però a Brussel·les i a Londres s’assumeix que dos anys són del tot insuficients per tancar un acord tan complex. Caldrà més temps per negociar, però encara és massa aviat per obrir el debat. Després de fer efectiu el divorci es preveu acordar un període de transició en el qual el Regne Unit ja no formarà part de la UE però no se n’haurà desconnectat del tot.

Si no hi ha acord, què passa?

És el pitjor dels escenaris. En el cas que no s’arribi a un acord, la UE pot fer efectiva la sortida del Regne Unit i els tractats europeus deixarien d’aplicar-se al país, però es produiria un caos jurídic i econòmic. La incertesa legal podria provocar problemes de gran magnitud que afectarien la vida dels ciutadans. Un no acord no beneficia cap de les dues parts.

Més continguts de