Publicitat
Publicitat

MÓN

"Ens va dir cridant que moriríem tots"

Un supervivent relata com un home vestit de policia va anar matant un a un els joves del campament d'Utoya

A l'home armat se'l veia "molt segur, tranquil i sota control", "sabia el que estava fent" i "ens va dir a crits que tots moriríem", ha explicat Adrian Pracon, un els testimonis de l'atemptat a l'illa noruega d'Utoya.

Pracon ha explicat a la cadena BBC la pel·lícula dels fets. El moment en què l'home va entrar al campament juvenil del partit socialdemòcrata a Utoya i va obrir foc contra els joves. La gent va començar a córrer a la recerca de refugi.

El testimoni treballava a la cabina d'informació del campament quan va rebre una trucada per ràdio avisant-lo de l'atemptat a Oslo. L'advertia també que un policia aniria al campament per veure'ls. Poc després d'això va sentir trets.

"La gent queia morta davant meu. Vaig córrer pel campament cap a l'àrea de les tendes de campanya. Vaig veure l'home armat. Dues persones van començar a parlar amb ell i dos segons després eren mortes. Portava un uniforme negre amb vores vermells. Semblava nazi, amb l'uniforme", ha dit Adrian Pracon.

"A l'home armat se'l veia molt segur, tranquil i sota control. Semblava que sabia el que estava fent. Ens va dir a crits que tots moriríem. Tots vam començar a córrer cap a l'aigua, la gent ja s'havia desvestit i començava a nedar. Jo creia que no tenia pou temps per treure'm la roba, de manera que vaig començar a nedar sota la pluja, amb la roba i les meves botes grans", ha afegit.

Segons el testimoni, l'atacant es va dirigir cridant a la gent que nedava. I, per un moment, el va mirar a ell, però no va disparar.

Adrian Pracon ha explicat que les persones que s'havien salvat dels primers trets es van amagar entre els arbres i les roques. L'home, però, va tornar una hora més tard i va començar a disparar de nou.

"Els trets van començar una altra vegada, i la gent em queia a sobre, sobre les cames, i queia a l'aigua, aquí és quan la gent moria. Jo m'havia de protegir darrere d'ells, resant que no em veiés. Enmig del tiroteig una bala em va arribar l'esquena ", ha afegit.

"Després estava més a prop, podia sentir-li la respiració, podia sentir les seves botes", ha relatat Pracon, que ha dit haver-se salvat per no haver-se mogut d'on era.

"Ara sóc a l'hospital. El pitjor no és el dolor físic, és pensar en quants amics han mort", ha conclòs Pracon.

"Estava tranquil"

Un altre testimoni, Stine Renate Haheim, membre del Parlament noruec que també era al campament, ha dit a l'emissora BBC que els joves van començar a reunir-se en petits grups per parlar de l'atemptat d'Oslo quan van sentir que algú deia que venia la policia.

"Després vaig veure un policia que baixava del turó i de sobte va començar a disparar la gent, un a un. Vam començar a córrer i a saltar al mar", ha afirmat Haheim, que ha admès que el més aterridor va ser veure que l'home portava un uniforme policial.

"Estava tranquil, mai va córrer, només seguia disparant a la gent, mai el vaig sentir parlar", ha afegit.

Més continguts de