BarcelonaFrancisco Fernández Buey és un dels noms fonamentals per entendre la història de les idees del segle XX. Nascut a Palència l'any 1943, va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona al costat de José María Valverde, Emilio Lledó i Manuel Sacristán. L'activisme antifranquista el va portar a ser expulsat de la universitat l'any 1966, i fins que no hi va tornar a ser acceptat −sis anys més tard− es va dedicar a la traducció d'autors com Descartes, Touraine, Gramsci, Della Volpe, Piaget i Balibar.

Fernández Buey va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) des de l'any 1963 fins al 1978, i el seu ideari marxista i progressista va ser complementat els darrers anys amb la justificació èticopolítica de la desobediència civil. Entre els seus assajos destaquen 'La ilusión del método', 'Ética y filosofía política', 'Ensayos sobre Gramsci' i 'Contribución a la crítica del marxismo cientificista'. Des de l'any 1994, Fernández Buey –catedràtic de filosofia del dret– ensenyava Història de les Idees i Filosofia Política a la Universitat Pompeu Fabra.

Un referent per a l'esquerra alternativa

La cerimònia per acomiadar-lo es farà dilluns a les 13.00 h al tanatori de les Corts. Buey era un "referent per a l'esquerra alternativa", segons ha volgut destacar en un comunicat el secretari general d'ICV, Joan Herrera. Herrera, que ha mostrat el seu condol als familiars i amics del filòsof, ha destacat Buey per ser "un dels intel·lectuals de referència de l'esquerra, amb una trajectòria molt destacada dins l'esquerra alternativa".