Aznar revela que el CNI no va certificar mai que ETA estigués darrere l'11-M

MadridL'expresident del govern espanyol José María Aznar revela a les seves memòries que un informe de Jorge Dezcallar, director del CNI quan hi va haver els atemptats de l'11-M, no va certificar mai que ETA estigués darrere els atemptats, com afirmava el govern. Encara més, fins dos dies després de la tragèdia, els serveis secrets van mantenir que no podien ni donar suport ni rebutjar cap hipòtesi.

Aznar revela l'existència d'aquest informe al segon volum de les seves memòries, publicat per Planeta amb el títol 'El compromiso del poder' i en el qual narra detalls de la seva etapa al capdavant del govern, entre 1996 i 2004, justifica el seu suport a la intervenció a l'Iraq i lamenta que l'esquerra abertzale vagi tornar a la legalitat "refinant el seu engany". El llibre recull part dels seus diaris amb motiu de l'11-M, i en les anotacions corresponents al 13 de març, dos dies després de la massacre i coincidint amb la jornada de reflexió de les eleccions generals en les quals va vèncer José Luis Rodríguez Zapatero, informa que va mantenir una conversa amb Dezcallar.

Aznar explica que li havia encarregat personalment una anàlisi sobre els atemptats i la seva autoria i que aquest dia li va lliurar un informe personal no classificat. El document assenyalava: "No estem en condicions de donar suport o rebutjar cap de les dues grans alternatives en presència". "Ni abans ni després de l'atemptat s'ha detectat absolutament res, ni dins ni fora d'Espanya, que pogués indicar una preparació o satisfacció pel que ha passat", deia Dezcallar.

"El silenci és total, com testifiquen tots els contactes mantinguts amb els serveis d'intel·ligència del nostre entorn o el món àrab. Ningú ha detectat res ni abans ni després, i això que la NSA (Agència de Seguretat Nacional) dels Estats Units porta vint hores dedicada a aquest tema amb la màxima prioritat", exposava aquest document.

Durant la jornada de reflexió, Ángel Acebes, llavors ministre de l'Interior, sostenia que la primera hipòtesi era ETA, malgrat que l'informe del CNI no certificava aquest extrem, que es desmentia al cap de poques hores.

La il·legalització de Batasuna

L'expresident del PP relata la seva aposta per buscar en la segona legislatura nous instruments per combatre ETA "en totes les seves expressions", entre els quals destaca la llei de partits que es va fer per il·legalitzar Batasuna i que creu que va ser la norma més complexa de totes les aprovades des de la Constitució. Aznar narra les dificultats per negociar amb el PSOE, confessa la seva "profunda indignació" davant la pastoral que van signar els bisbes bascos i recorda el moment en què va considerar que la il·legalització no es podia retardar més.

"Això s'ha acabat, Ángel, cal demanar la il·legalització ja", va comentar a Acebes quan el 4 d'agost del 2002 un atemptat contra una caserna de la Guàrdia Civil a Santa Pola va provocar desenes de ferits i la mort de dues persones, una d'elles, una nena de sis anys filla d'un membre de la Benemèrita. Per Aznar, la il·legalització posterior de Batasuna va posar de manifest "l'eficàcia de la llei quan acaba amb la impunitat dels que acostumen a imposar la por i la coacció".

Per això, lamenta que una "desgraciada sentència" del Tribunal Suprem tornés a legalitzar l'esquerra abertzale, tot i que adverteix: "No hem d'oblidar que els còmplices d'ETA ho segueixen sent. Aquí no hi ha excusa per a l'oblit".

La "ximpleria progre"

També defensa igualment la seva gestió del contenciós de Gibraltar alhora que qualifica d'"incomprensible" la que va protagonitzar el govern de Zapatero. Per ell, el primer discurs de Zapatero va dibuixar "el pitjor escenari possible" per a Espanya i el va portar a una conclusió sobre el que defensava: "Aquí no importa el que pensi, sinó el tarannà. Aquesta és la nova ximpleria del progre correcte".