Sarah Strong: "El trauma matemàtic de molts alumnes comença amb les taules de multiplicar"

BarcelonaSarah Strong és matemàtica i professora de la High Tech High Graduate School of Education de San Diego (EUA). Ha publicat el llibre Dear Math, un recull de cartes en el qual els alumnes relaten per què odien les matemàtiques i en el qual explica com els professors poden treballar per generar experiències més positives. Ha visitat Barcelona per assistir a l'STEAMConf Barcelona 2025, celebrat al CosmoCaixa.

Si ara li digués que odio les matemàtiques, què em diria?

— Començaria preguntant-te per què. Et demanaria que m'expliquessis la teva història, algunes experiències que recordes de l'escola, d'altres fora de l'escola, per intentar arribar a l'arrel de per què et sents així.

Això ho ha fet amb centenars d'estudiants. Quins motius li donaven?

— Un és que era molt intimidant, els feia por, pensaven que no ho estaven fent bé. A molts no els agradaven les matemàtiques perquè sentien que no eren prou bons o prou ràpids. Altres creien que no són útils, que no els ajuda en res. També molts es desanimaven pensant que només ho podien fer d'una sola manera. També un motiu molt interessant era aquesta idea de jerarquia en les matemàtiques: que mai no soc on hauria de ser, que l'aprenentatge de les matemàtiques és com una escala i jo vaig enrere. Aquesta sensació de rang fa que a molta gent no li agradin les matemàtiques.

Al llibre també parla de l'ansietat per les matemàtiques.

— Sí. Amb els meus estudiants, quan escrivíem les cartes dient "estimades matemàtiques", els demanava que intentessin identificar el moment que anomenem de trauma matemàtic, i el subratllaven a la carta. Per intentar entendre exactament quan va començar.

I quan comença?

— A molts infants, de petits, els agraden molt les matemàtiques. Les troben juganeres, divertides, manipulatives, els agrada resoldre problemes... I el que hem trobat, i que connecta amb molta recerca, és que als vuit anys, quan han de memoritzar les taules de multiplicar molt de pressa i fer proves de velocitat, és quan decideixen que no són bons en matemàtiques. Altres parlaven d'un examen concret, de fraccions o d'àlgebra. "Quan vaig suspendre aquell examen, vaig saber que ja no podia fer-ho. S'havia acabat", deien.

Aquí hi ha certa polèmica amb si s'han de memoritzar les taules de multiplicar. Què en pensa?

— Memoritzar per memoritzar no és útil, però cal fluïdesa. Cal treballar el sentit numèric amb jocs, converses sobre números, pràctica regular... No hauríem de fer exàmens cronometrats perquè sabem que són perjudicials, però sí moltes rutines perquè els estudiants juguin amb els números. La competència numèrica és necessària.

I de l'aprenentatge per projectes, què en pensa?

— He treballat disset anys en una escola amb aprenentatge basat en projectes, i això no vol dir eliminar els estàndards ni l'ensenyament dirigit. Això seria un error. Els projectes han d'estar alineats amb els continguts obligatoris. Per exemple, vaig fer un projecte sobre el deute de les targetes de crèdit per treballar funcions exponencials. Vam aprendre tots els continguts exigits a través del projecte. I si algun contingut no encaixa bé en un projecte, faig bones lliçons tradicionals. No puc deixar que surtin de la meva classe sense haver vist certs temes.

Per què creu que hi ha més por a les matemàtiques que a altres assignatures?

— Una part passa per culpa de l'escola i l'altra per culpa de la societat. A l'escola sovint les matemàtiques es redueixen a procediments i regles. Has de seguir-les i memoritzar-les, i això porta a una situació en què o bé ho saps fer o bé no ho saps fer. És molt binari. I crec que en llengua i altres assignatures, on pots aportar qui ets i la teva creativitat, no tens tant aquesta sensació.

I a la societat?

— No sé si aquí passa igual, però als Estats Units les matemàtiques tenen un poder en la societat. La gent sent que si ets bo en matemàtiques, ets intel·ligent. I això genera elitisme: “Jo tinc intel·ligència matemàtica i vosaltres no”. I així és com se'n parla a les sèries, al cinema, a la ràdio, a tot arreu. “Jo no soc bo en mates” o “jo sí” reforça aquesta visió tan binària.

També es diu que elles tenen més por a les matemàtiques que ells.

— Un estudi que em va semblar molt interessant mostrava que en competicions matemàtiques centrades en modelització, aplicació i ús creatiu de les matemàtiques hi participaven moltes més noies que en les competicions basades en rapidesa i trobar la resposta de seguida. Sabent això, sempre he intentat dissenyar les meves classes amb moltes més experiències de modelització i moments creatius, on tothom –i especialment les noies– pogués sentir que tenia un coneixement important a aportar. Però crec que el tema de les dones en STEM és una cosa en què hem treballat molt als Estats Units. Ara quan parlem de matemàtics a classe, mostrem tota mena de matemàtics, no només homes grans. Hi ha moltes matemàtiques brillants.

Tornem a les cartes dels seus alumnes. Un cop les havien escrit... Què venia, després?

— A classe continuàvem amb l'aprenentatge, però tornàvem a les cartes i hi afegíem coses. Intentava que entenguessin que la seva història com a matemàtics està en curs, sempre creixent i canviant. Una estudiant va dir: “Encara no t'estimo, però la nostra història no s'ha acabat.” Jo estimo les matemàtiques i vaig estudiar matemàtiques a la universitat, però també tinc alts i baixos. Vull que entenguin que les matemàtiques són un camí que no és fix. No pot ser un “soc dolent en mates i sempre ho seré”.

Si ara hagués d'escriure una carta a les matemàtiques, què els diria?

— N'he escrit moltes. Explico que de petita, amb les proves de multiplicació, em posava molt nerviosa, fins i tot plorava. Però a secundària vaig tenir alguns professors que em van mostrar que les matemàtiques podien ser creatives i lúdiques. Els dic que estic molt agraïda per aquells moments, perquè em van permetre veure les matemàtiques d'una altra manera. Les trobo boniques, i les faig servir per entendre el món, fins i tot les injustícies. I també per pensar solucions als problemes.