La CUP triplica escons i serà decisiva

BarcelonaLa clau de la governabilitat i dels tempos del procés la tenen, des d’ahir, els 10 diputats de la CUP. La formació de l’esquerra independentista ha triplicat els escons que tenia, de 3 a 10, i ha més que doblat el nombre de vots. La victòria insuficient de Junts pel Sí els erigeix com la peça indispensable per tirar endavant el procés cap a la independència, que el candidat de la formació, Antonio Baños, va avisar ahir que “no té aturador”.

La notable pujada de la CUP, però, no ha sigut una sorpresa. Els resultats de les eleccions municipals -l’esquerra independentista va triplicar el nombre de regidors i va aconseguir un grapat d’alcaldies-, els actes de campanya -alguns dels quals molt multitudinaris- i, sobretot, les enquestes de les últimes setmanes ja auguraven que la CUP es consolidaria al Parlament. Rendibilitzen, així, la feina de “formigueta” al Parlament i treuen rèdit dels votants independentistes d’esquerres que censuraven la llista unitària de CDC i ERC. Però tot i ser un dels triomfadors de la nit, la CUP no tindrà un paper fàcil a partir d’ara.

La “dimensió desconeguda”

S’enfronten, com definia ahir un membre de la formació, a “la dimensió desconeguda”. I és que sense una majoria absoluta de Junts pel Sí, el paper de la CUP passarà de fer soroll i revolucionar les dinàmiques parlamentàries a ser determinant per marcar els ritmes del procés. I la pressió sobre la formació serà extrema, sobretot perquè garanteixin la investidura d’Artur Mas com a president. Ara bé, durant la campanya han dit per activa i per passiva que no ho faran. Ahir van insistir a dir que encara que “tothom és necessari” perquè el projecte sobiranista “tiri endavant”, “ningú és imprescindible”. La número 2 de la candidatura, Anna Gabriel, va apuntar directament al president en sentenciar: “Mas no és imprescindible”.

De fet, els cupaires aposten per buscar un candidat “de consens”, que se situï ideològicament “al centre” dels postulats de CDC i la CUP, i ja han posat sobre la taula els noms d’Oriol Junqueras o Raül Romeva. Perquè aquest escenari arribi a bon port, però, la CUP depèn de la voluntat negociadora d’ERC. I no sembla una tasca fàcil, sobretot tenint en compte que els republicans estaran pressionats per repetir la fórmula de la llista unitària a les generals.

Així, la CUP, que s’ha erigit tota la campanya com la garantia “real” d’independència, té la missió de fer d’“accelerador” del procés. Ahir Baños ja va alertar que el resultat de les eleccions ha de tenir “conseqüències polítiques i jurídiques immediates”. La primera hauria de ser, va dir, “desobeir les lleis espanyoles” que vagin en contra dels interessos de les classes populars. Ara bé, la CUP s’enfronta a una paradoxa: tot i voler accelerar la velocitat del procés, admeten que sense una majoria de vots la victòria del sí queda coixa i caldria replantejar el full de ruta. En una nit d’alegria continguda, no van ni anomenar la declaració unilateral d’independència, conscients de l’escenari, més complicat, al qual s’enfronten.