‘Salvados’: l’epitafi polític de Mariano Rajoy
Crítica De TvJordi Évole, a peu dret als jardins de la Moncloa, li explicava a Rajoy que un amic seu de Cornellà li va dir: “ Qué mal tiene que estar Rajoy para que conceda una entrevista a ‘Salvados ’...” No sé fins a quin punt estava malament per acceptar-ho, però segur que després d’haver-la fet estarà molt pitjor. Diumenge a la nit vam assistir a l’epitafi polític de Mariano Rajoy amb Jordi Évole de cos present. Una hora en la Moncloa segur que és el Salvados que més ha agradat a Esperanza Aguirre.
Évole va començar cordial però contundent parlant de la crisi dels refugiats a Europa i els encalladíssims pactes postelectorals. La intensitat va anar pujant a l’hora de parlar de la corrupció del PP i aquí és on Rajoy va esgotar els seus recursos limitats de retòrica i es va desfer com un terròs de sucre. Évole va posar en evidència la prudència de Rajoy a l’hora d’assenyalar Bárcenas com un delinqüent. El moment en què li va mostrar la portada d’El Mundo amb els SMS que va intercanviar amb l’extresorer corrupte va ser un dels punts àlgids de l’entrevista i l’estocada que va debilitar Rajoy per a la resta de la conversa. Més enllà de l’habilitat d’Évole per furgar amb valentia allà on sap que pot fer mal, el periodista va permetre mostrar la fragilitat dels arguments de Rajoy: els “no se acierta siempre ”, els “ hay que fijarse también en las cosas buenas ”, els “ somos seres humanos ”, els “ también hay políticos honestos ” o els “ no hay que buscar el detalle ”... es van fer tan reiterats que sense dir res ho deia tot. La quantitat de vegades que Rajoy va corrugar el front parlant de Bárcenas exhibia la seva fragilitat fins al punt que va sentir la necessitat d’aturar Évole perquè no li fes més mal: “ Yo creo que las cosas ya están suficientemente explicadas, si le parece. Muchas gracias ”.
Però el periodista no va desistir. Va continuar preguntant-li pel diner negre amb què es van finançar les obres de la seu de Génova. L’expressió de Rajoy, la inquietud i la mirada evidenciaven ja que l’interlocutor d’Évole havia quedat fora de joc. El periodista va mirar d’afluixar una mica (una estratègia hàbil) traient el Barça-Madrid per desengreixar. Rajoy va agafar una mica d’aire tornant a una zona que li suposava un mínim de confort. Va durar poc. El Barça servia d’esquer per abordar la qüestió de la sobirania de Catalunya: “¿ Usted ha sido un chollo para el independentismo?”
El líder del PP, retratat
La bateria de preguntes curtes sobre el sentit comú de determinades qüestions d’actualitat va ser la traca definitiva per estabornir-lo. Évole li deixava molt poc temps per pensar i Rajoy es posava en evidència amb uns equilibris inútils. Rajoy va quedar tan retratat com a la foto amb Hollande i Merkel que la reveladora careta inicial ens va ensenyar. Entre els objectes del seu despatx que definien el personatge resulta xocant que es posi amb orgull en un marc de fotos la imatge seva del dia que assisteixen junts al lloc de la catàstrofe de Germanwings. Quin gran dia per recordar-se a ell mateix al costat de dos grans mandataris.
A l’hora d’acomiadar-se d’Évole amb una encaixada de mans, Rajoy va abaixar el cap, mostrant un petit gest d’abatiment: potser perquè va pensar com enyorava Bertín Osborne.
