El full de ruta d’Euskadi: pensions, aeroports i immigració
El govern basc ha aconseguit en les últimes setmanes el traspàs de la gestió de la prestació d'atur
VitòriaEl govern basc, després d'aconseguir sobre la botzina fa dues setmanes el traspàs de cinc competències a Euskadi, ara se centra, d'una vegada per totes, en completar el desenvolupament estatutari, per la qual cosa, segons figura a l'Estatut basc, queden encara quinze matèries. Entre elles destaquen, per la seva especial importància econòmica i d'infraestructures, dues: la gestió del pagament de les pensions i la cessió dels aeroports.
El pagament de les pensions contributives seria la matèria que culminaria la gestió econòmica de la Seguretat Social, concepte sobre el qual l'Estat encara no s'ha posicionat, després del traspàs de la gestió del subsidi i de la prestació d'atur fa dues setmanes. Aquesta última matèria ja va comptar amb les fortes reticències dels alts tècnics de Madrid, però no de la part política, ja que veien un risc greu de ruptura del model unitari i de la caixa única del sistema de la Seguretat Social. De fet, en la transferència es fixa clarament que aquesta és la línia vermella. L'encaix "tècnic" de la gestió del pagament de les pensions tornarà a fer reviure les discussions.
Durant la reunió del passat dimarts a la Moncloa entre el lehendakari Pradales i Pedro Sánchez, el president espanyol es va comprometre també amb la cessió de la gestió dels aeroports bascos. Igual que la matèria anterior, aquesta també es trobarà amb una seriosa oposició motivada, en aquesta ocasió, per l'enorme rellevància que té en l'accionariat d'Aena el capital privat. Aquesta demanda està, a més, en el punt de mira de la Generalitat de Catalunya. En els dos casos, el govern espanyol es mouria millor parlant de 'cogestió' o de gestió compartida que de traspàs de la gestió.
Sánchez també s'ha compromès a assumir una nova reivindicació del PNB: que l'Ertzaintza tingui un paper més gran en la gestió de la immigració des del punt de vista de la seguretat, ja que, segons defensa Pradales, podria col·laborar en les expulsions, ja que té informació de primera mà sobre els delinqüents multireincidents que operen en el sòl basc. Una competència que no està contemplada en l'Estatut. L'objectiu és que Euskadi a curt termini sigui considerada com a frontera nord i punt de trànsit dels migrants cap a la resta d'Europa, amb la consegüent aportació per part de l'Estat de recursos econòmics; més o menys com Ceuta, Melilla o les Canàries al sud.
Actualitzar el 'cupo' basc
Després de l'acord polític sobre els traspassos pendents, segons fonts de l'executiu basc, es buscarà l'encaix tècnic. Per fer-ho, s'ha fixat per a finals de març una Comissió Mixta de Transferències. Així, se n'ha agendat una altra de la Comissió Mixta del Concert Econòmic per obrir la negociació de cara a actualitzar la llei quinquennal del cupo basc que toca per al 2026. Una negociació, la del cupo, que com sempre també es preveu calenta i no només per la dificultat tècnica.
Compliments, incompliments... El desenvolupament de l'autogovern basc sempre ha avançat a cop de necessitat dels diferents governs espanyols, que en moltes ocasions han tractat l'Estatut com una carta atorgada i no com una llei orgànica, que és el que és. Excepte l'època de les primeres transferències a Euskadi dels primers anys vuitanta amb el lehendakari Garaikoetxea, on es van transferir matèries sectorials com Educació, Sanitat, Ertzainza o Cultura, el modus operandi ha estat el mateix: tu em dones, jo et dono. Un win-win entre el PNB i els diferents governs espanyols.
Els jeltzales adopten diferents personalitats segons el resultat de la negociació. A tot li treuen partit. Tot suma pel convent. Recorren al victimisme quan els terminis no es compleixen ("la culpa és de Madrid") i treuen pit quan es firmen les transferències ("l'únic interlocutor vàlid i capaç d'avançar en l'autogovern"). La realitat és que l'Estatut de Gernika es va aprovar en referèndum el 1979 i encara no s'ha completat. Han passat quatre dècades i mitja, de les quals només tres anys els jeltzales han estat fora d'Ajuria Enea. Sembla que alguna responsabilitat també tindrà el PNB en això.
EH Bildu ha demanat un canvi en l'estratègia: negociar com a país i no com a partit. En aquest sentit, ha reclamat una relació bilateral efectiva amb l'Estat perquè "no haguem d'estar negociant les transferències en els següents 40 anys". Pradales també ha exigit aquesta bilateralitat Euskadi-Estat, però sense renunciar a la tàctica negociadora que ha mantingut el seu partit.
La història demostra que perquè l'autogovern basc i el desenvolupament estatutari deixi de ser moneda de canvi, s'ha d'evitar que el govern espanyol de torn tingui, com ara, la paella pel mànec.
