Daniel Burman es pregunta com ser feliç

BarcelonaDaniel Burman (Buenos Aires, 1973) considera que la felicitat és “una geografia”, una mena de territori més aviat fantasmagòric construït amb simulacres. “Hem de negar determinades coses, com ara la por a la mort, a la incertesa, a la inestabilitat de les emocions, perquè si les assumíssim tota l’estona la vida seria insuportable”, diu. Aquesta diagnosi és present a El misterio de la felicidad, la pel·lícula protagonitzada per Guillermo Francella, Fabián Arenillas i Inés Estévez que avui arriba a la cartellera.

Burman i el guionista Sergio Dubcovsky, amb el qual ja va col·laborar a La suerte en tus manos (2012), expliquen la història del Santiago i l’Eugenio, dos homes amics des de l’adolescència i copropietaris d’una botiga d’electrodomèstics. Burman els presenta amb una seqüència inicial harmònica, musical, gairebé sense diàlegs. “Em va semblar que era la millor manera de mostrar fins on arribava la coordinació i la sincronia entre aquestes dues vides que es movien com si fossin una única persona”, recorda el director. I de sobte, l’Eugenio desapareix sense avisar ni el seu amic inseparable ni la seva dona, la Laura.

Aleshores s’obre un nou escenari en què interessa més el perquè ha marxat que el com i l’on. Sense abandonar la comèdia, Burman investiga aquí diversos esvorancs en la naturalesa humana. “Quan es genera una relació emocional, que pot ser l’amistat o el matrimoni, no suportem la incertesa que provoca no saber com continuarà aquesta emoció. Tendim a encapsular-la en pactes i en algun moment comencem a viure en funció d’aquests pactes més que d’acord amb l’emoció”, argumenta Burman. Un dels personatges masculins trobava la felicitat justament en el pacte i, per tant, no entén per què l’altre ha marxat.

Burman també remena els plecs de l’amistat masculina. “Hi ha un cert homoerotisme en algunes amistats masculines que són molt intenses i que a vegades generen gelosia en les dones, perquè són espais en què no arriba l’amor matrimonial”, explica.

Un projecte sobre la caritat

Burman ja treballa en una nova pel·lícula, El rey del Once, que començarà a rodar al gener. “Té a veure amb la caritat, la bondat, la generositat. Moltes vegades és més fàcil ser generós amb un desconegut que viu molt lluny que ajudar la gent que tenim més a prop. La pel·lícula navega en una fundació de caritat i parla de la relació d’un pare que podria ser capaç de salvar tot un barri però no el seu fill”, avança Burman, un director que va començar la seva carrera amb Un crisantemo estalla en cinco esquinas (1998), i que forma part de l’anomenada nova onada del cinema argentí.