7 Hàbits per viure més i millor

BarcelonaAjudar les persones que vulguin viure amb salut tants anys com sigui possible. Aquest és l’objectiu principal del llibre Sans i estalvis. Trucs senzills per viure més i millor (Comanegra). Els germans Eduard Martorell, biòleg i postgraduat en medicina clínica preventiva, i Anna Martorell, psicòloga, detallen al llarg de 18 capítols les claus per gaudir de més qualitat de vida “independentment del fet de tenir més o menys coses”.

Segons els autors, “trobar-se bé i viure amb un somriure” no és qüestió de sort sinó de coneixement. És per això que s’esforcen a trencar tòpics sobre temes tan diversos com l’alimentació, l’exercici físic i la prevenció de malalties. Però més enllà dels habituals consells de salut -com poden ser no menjar greixos, no fumar o no prendre drogues-, proposen al lector tot un seguit d’actuacions quotidianes que, si bé són poc ortodoxes, no deixen d’estar científicament argumentades. Trencar la rutina de dutxar-se cada dia amb sabó, deixar d’utilitzar sostenidors o desestigmatitzar el fet de ficar-se el dit al nas en són alguns exemples.

Mentre que l’Eduard centra les seves explicacions en els aspectes físics del benestar, l’Anna li pren el relleu a la segona part del llibre per recordar que la “salut integral” de les persones passa també per una “bona higiene mental”. “Cal atendre tant els aspectes físics com els psicològics, ja que les dues dimensions funcionen com un tàndem”, afirma, i presenta diferents tècniques per respirar millor, relaxar-se o potenciar la imaginació. Repassem set dels consells que els autors ofereixen al llibre.

Ni menjar de tot ni fer-ho en excés

Menjar de tot i sense excessos és una definició de dieta saludable que, per l’Eduard, “és massa simple”. Més enllà de les persones al·lèrgiques o intolerants a determinats aliments, “ningú pot menjar de tot si vol viure d’acord amb uns hàbits saludables”. A partir d’aquí, deixa clar que les verdures són l’únic aliment que podem prendre fins que no puguem més. Ni tan sols ho podem fer amb la fruita, que, tot i que és molt sana, si n’abusem ens pot proporcionar massa sucre. L’ideal és obtenir les proteïnes dels llegums, i no de la carn, i evitar greixos com el colesterol i els menjars salats o massa calents. I, per norma general, la llet no ens fa cap bé.

Riure i plorar sense barreres

Riure i plorar són fonts de salut física i mental perquè ens permeten expressar emocions, alliberar o canalitzar tensions i calmar-nos. Segons explica l’Anna, quan fem alguna d’aquestes dues accions el cos deixa anar substàncies com la serotonina, la dopamina o les endorfines, que tenen “un efecte directe en el nostre estat emocional” i el nostre benestar general. I no només això. També ajuden a prevenir patologies com l’insomni i milloren la nostra “capacitat de ventilació respiratòria”. Mentre que riure i plorar ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i “enforteixen la vinculació afectiva amb les persones que ens envolten”, la psicòloga avisa que evitar el plor pot derivar en un bloqueig de les emocions o fins i tot en estats d’ansietat.

Sense roba interior tindrem més salut

Una pressió constant en una zona on tenim ganglis limfàtics, com les aixelles o els engonals, pot perjudicar el seu bon funcionament i també el del nostre sistema defensiu. Correm el risc que això passi, per exemple, quan utilitzem roba interior massa ajustada o de talles inferiors a les que ens corresponen. És per aquest motiu que l’autor recomana que “les calcetes i els calçotets siguin sempre de tipus culot o bòxer, mai de tipus eslip”. Si quan ens traiem la roba íntima veiem que ens ha quedat una marca a la pell, senyal que no estem utilitzant la peça adequada. És habitual que això passi quan les dones es treuen els sostenidors, per la qual cosa l’autor recomana no portar-ne o, si cal, fer-ho en moments puntuals. “No està demostrat que ajudin a mantenir els pits ferms ni que n’evitin la caiguda precoç; més aviat al contrari”, afegeix.

Val més caminar per la muntanya que córrer

Tot i que és molt saludable fer esport regularment, l’Eduard deixa clar que la quantitat d’hores dedicades a la pràctica esportiva i la intensitat no són “directament proporcionals” al benestar de la persona. Així, tret de moments puntuals en què portar el cos al límit ens pot ajudar a conèixer les nostres capacitats, l’autor aconsella dos tipus d’exercici: “Si disposem de molt temps, caminem; si en tenim menys, nedem”. Caminar, explica, és millor que córrer per evitar un impacte constant dels peus contra el terra i possibles afectacions als ossos o les articulacions. El benefici augmenta si caminem a muntanya, ja que, entre altres motius, l’aire està menys contaminat. Pel que fa a la natació, és millor practicar-la al mar que a la piscina: l’aigua freda i salada ajuda, per exemple, a cremar sucres i eliminar greixos.

Els beneficis d’una vida sexual activa

“El sexe és molt sa i l’activitat física que requereix és equiparable a la pràctica d’una bona estona de qualsevol esport”. Tal com s’explica al llibre, una vida sexual activa i responsable es tradueix en tot un seguit de beneficis per al cos: des de l’acceleració del ritme cardíac fins a l’exercici intens de diferents músculs. Diversos estudis científics destaquen la capacitat dels orgasmes d’activar la musculatura de la zona pèlvica i prevenir, per exemple, problemes d’incontinència urinària. També es parla de l’efecte preventiu del sexe davant possible malalties cardiovasculars, i segons el doctor, els homes que ejaculen amb més freqüència tenen menys risc de patir càncer de pròstata. D’altra banda, l’activitat sexual també serveix per combatre l’estrès, l’ansietat i els problemes per dormir.

Rebaixar el nombre de dutxes amb sabó

Una de les recomanacions del llibre per evitar estar exposats a bacteris i fongs és deixar de dutxar-nos cada dia amb sabó. Tot i que l’Eduard reconeix que determinades pràctiques esportives o professionals ho requereixen, recomana “no netejar excessivament la pell i deixar-la amb poca quantitat de bacteris i fongs amics ”. Aquests microorganismes, que formen part de la flora epitelial, “viuen en simbiosi amb nosaltres” i contribueixen, entre altres coses, a evitar infeccions de pell. Però dutxar-nos menys no és l’única manera de prevenir infeccions. El llibre també recomana tapar-nos amb el braç en lloc de la mà quan tossim i estornudem -per minimitzar el risc de contagi- o utilitzar dues galledes a l’hora de fregar el terra: una per a l’aigua neta i l’altra per escórrer la fregadora i deixar-hi l’aigua bruta.

Ficar-se el dit al nas millora la respiració

Conscient que es tracta d’un costum considerat de mala educació, l’autor fa una crida a desestigmatitzar el fet de ficar-se el dit al nas. La seva explicació és la següent: les acumulacions de mucositat “impedeixen el bon trànsit de l’aire pels narius i, consegüentment, una bona respiració a la part superior del tracte respiratori”. I encara va més enllà en afirmar que menjar-se els mocs “equival a vacunar-se”, ja que això pot arribar a immunitzar-nos contra les infeccions d’alguns bacteris. En la mateixa línia d’hàbits mal vistos, també fa referència a l’expulsió de gasos del cos. “No és gens sa retenir gasos a l’interior del nostre tub digestiu”, diu el biòleg, que recomana no evitar “expressions de salut” com els pets o els rots. En cas contrari, recorda, la situació pot derivar en mal de panxa. “Pot arribar a ser molt dolorós”, conclou.