Cultura 23/07/2014

INSTAGRAMERS Els nous cronistes urbans

La Sala Ciutat mostra totes les cares de Barcelona en una exposició sorgida d’un concurs d’Instagram

Laura Serra
4 min
INSTAGRAMERS Els nous  cronistes urbans Eines per millorar les fotografies mòbils

BarcelonaEl desconegut carrer Aiguafreda d’Horta, el mosaic d’un sol al terra de l’Estació del Nord, els reflexos a la teulada dels Encants Nous, el verdíssim pantà de Vallvidrera, la Casa Bloc de Sant Andreu. Tot i que Barcelona és la tercera ciutat més fotografiada del món, és plena de racons que difícilment surten a les revistes d’oci i a les guies turístiques i, en canvi, sí que es poden trobar a Instagram. També hi ha llocs arxiconeguts com el cementiri del Poblenou, el recinte modernista de Sant Pau, el Tibidabo i les places de Gràcia que poden millorar amb un filtre X-Pro o Earlybird.

Instagram, la gran xarxa social per compartir imatges i vídeos, amb 100 milions d’usuaris actius al món, s’ha convertit en una eina fàcil d’utilitzar per retratar la quotidianitat de la ciutat fins al més mínim detall. A cop de mòbil.

La ciutat vista pels seus habitants

Una mostra és l’actual exposició de la Sala Ciutat. Es tracta de 110 fotografies d’Instagram -seleccionades entre 3.000 imatges- que ensenyen cares poc gastades dels deu districtes de Barcelona. Els seus autors no són fotògrafs professionals, sinó usuaris d’Instagram que van penjar les imatges a la xarxa amb l’etiqueta #bcnambencant i #salaciutatbcn. El concurs estava impulsat pel festival de fotografia digital D-IVE (que tot just celebrarà la segona edició a la tardor) i l’Ajuntament, en col·laboració amb les comunitats @igersbcn i @descobreixcatalunya i l’Amical Wikimedia. La recompensa és alimentar el banc d’imatges de Wikipedia.

Malgrat que hi ha instagramers que han sabut fer de la xarxa una professió -com a eina de màrqueting al servei de marques i entitats, el mateix fenomen que va passar amb els bloguers- la majoria són amateurs i “ho fan per afició”, diu el comissari de la mostra i director del D-IVE, Jordi Ventura. És el cas de Roc Isern (@stoptheroc, 28.500 seguidors) i d’Oriol Vañó (@oriolvm, 21.000 seguidors), dos arquitectes que planifiquen les seves sortides per fotografiar edificis concrets. Cadascú, però, amb el seu segell. Isern mostra l’arquitectura “de manera minimalista i bastant perfecta” i, per tant, afirma: “Potser no és gaire real però és el meu estil”. Vañó busca “llocs poc turístics, a vegades petites històries...” “Les postals ara són personals”, afirma.

El conjunt d’imatges de la mostra ofereixen un retrat de la ciutat subjectiva, original i tan atractiva com les imatges clàssiques i professionals. Són dos mons que es complementen. “Instagram mostra la ciutat des dels ulls dels ciutadans que l’habiten: els seus paisatges, pensaments, punts de vista... Ara bé, no crec que sigui fotografia documental. Precisament hi abunden fotografies que expressen la vivència individual i subjectiva, la qual cosa té valor en ella mateixa”, explica Mariona Aragay, jurat de la mostra amb l’Amical Wikipedia.

El mitjà és el missatge

“No crec que la foto d’Instagram encaixi amb una classificació clàssica. El mitjà és inseparable del contingut. Una foto a Instagram no es pot concebre sense el seu text i els seus comentaris. La foto tradicional no té res a témer: és qüestió de temps que l’usuari vulgui anar més enllà d’Instagram. Les aplicacions són el pas previ a la càmera de veritat”, opina @barcelonacitizen, també jurat de l’exposició i amb 273.000 seguidors. El gran atractiu d’Instagram va ser precisament que oferia uns filtres que convertien una foto convencional en una foto atractiva gràcies a una edició gràfica automàtica. Els fotògrafs més experts, però, utilitzen pocs filtres estàndards i només fan servir Instagram com a xarxa social. “L’abús de filtres farà que aquest tipus de fotografia quedi obsoleta un cop hagi passat aquesta moda”, adverteix Aragay. Malgrat això, @barcelonacitizen afirma: “Per a les imatges d’Instagram, l’impacte visual és la millor opció. No és només una qüestió de criteri. El mitjà hi influeix molt. Un usuari d’Instagram veu centenars o milers d’imatges diàriament i sorprendre’l és cada vegada més difícil”.

“No hem d’entendre la fotografia mòbil com una foto feta ràpid i pujada amb un filtre. Hi ha fotògrafs que s’estan molt de temps retocant-les. Cada foto té el seu procés creatiu. El que és distintiu és el tipus de fotografia i, sobretot, que estàs connectat i interacciones amb una comunitat interessada en el mateix que tu”, diu Ventura. És el que destaquen Carme de Tena (@dete_71, 30.000 seguidors) i Roldán Hernández (@roldixbcn, 30.000 seguidors), a qui l’afició a la fotografia els ha permès conèixer gent en sortides de @descobreixcatalunya.

Eines per millorar les fotografies mòbils

VSCOcam

Minimalista i menys massificada, amb filtres menys agressius que repliquen l’estètica de cinema, és l’últim crit indie. No vol fer les fotos millors sinó que semblin reals.

Noir Photo

Ideal per a fotos en blanc i negre. Es pot jugar amb el contrast i la llum per donar-hi un to més dramàtic, amb tons de color i marcs diversos.

Mixtures

Gairebé un joc per enviar a tots els contactes missatges amb foto. Permet dibuixar, escriure i acolorir les imatges.

Filterstorm

Per al fotògraf avançat que utilitzi iPad. Les opcions d’edició es poden fer per capes i amb pinzell.

Snapseed

Aplicació que es podria considerar el Photoshop per a la fotografia mòbil. Té totes les opcions professionals amb la senzillesa que requereix el mitjà.

stats