Un anunci

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsPer a molta gent serà un anunci insòlit, absolutament fora de la lògica elaborada pel degoteig tenaç i constant dels tòpics històrics. La visió tradicional del nacionalisme és estreta, encongida i miop. El nacionalisme, per als ciutadans que viuen altres nacionalismes i als quals han ensenyat a sentir aversió pel desig de presència de vells pobles i velles cultures, és excloent, badoc i tancat. Un petit partit d’altres temps, més desig que realitat, més coincidència d’opinions radicals que lenta i pacient voluntat generadora, va donar als adversaris de la catalanitat activa l’ocasió d’un tòpic perfecte. Aquest grup polític es deia “Nosaltres sols”. I “Nosaltres sols”, nosaltres sols, semblava la síntesi del nacionalisme català. No ho era, és clar. Era una exageració hàbilment explotada pels Royo Vilanova, els Pérez Madrigal i tots els parlamentaris excitats dels anys trenta. El nacionalisme és molt més que això, és una cosa més complexa, més subtil, més humana. Però la idea de voler anar sols, d’imposar el català amb coaccions, de menysprear els altres, de negar històriques evidències, de tancar-nos entre les quatre parets d’una cultura de breu -forçosament breu- volada, encaixava perfectament amb el muntatge destructor de la idea de noble, digne i elevat nacionalisme. Aquest anunci, que també deveu haver vist a les nostres pàgines, aconsella d’estudiar idiomes per connectar amb el món. “No et tanquis”, diu. No et tanquis. “Tancar-te és limitar-te”, continua aconsellant. “Seràs i viuràs molt més”. L’ha posat la Generalitat de Catalunya, expressió d’aquesta voluntat de ser d’una terra i d’uns homes fidels a un passat i esperançats en un futur. L’anunci, com comprendreu, semblarà insòlit als qui tinguin de Catalunya una idea mesquina, que Catalunya no es mereix. Fet i fet, però, els qui la coneixen, l’estimen i l’han escollida lliurement saben que és d’una normalitat total. No fa estrany la idea d’una Catalunya oberta, inquieta, desitjosa d’horitzons, disposada a compartir aquest món immens del saber i de la comunicació, sense imposar res ni acceptar imposicions, barrejant amb amor les múltiples realitats, bandejant actituds baixament excloents. [...]