La Cinquena Avinguda s’obre a Montserrat

Nova YorkAquatre passos de la catedral de St. Patrick, tres del MoMA i dues de Prada i Tiffany’s s’aixeca discreta St. Thomas Church. Aquesta església porta més d’un segle al cor de la Cinquena Avinguda i rep poques mirades dels turistes, que prefereixen els aparadors enlluernadors de les botigues de luxe. Dijous a la nit, però, el primer concert de l’Escolania de Montserrat als Estats Units va atreure nombrosos catalans i autòctons. “Cantant a la Cinquena Avinguda tens la sensació de fer-ho al centre del món”, reconeix el prefecte del cor de nens Sergi d’Assís. Malgrat estrenar-se en escenaris nord-americans l’Escolania ja hi té la mà trencada. En la seva llarga història ha actuat per tot Europa. La gran diferència és que Montserrat no és prou conegut als Estats Units. “La impressió és que venim a donar-nos a conèixer -reflexiona D’Assís-. Ens sentim una mica ambaixadors de la cultura catalana”. És per això que el programa d’aquest cicle de quatre concerts, que els porta també a Nova Jersey i a Strathmore (Maryland), inclou partitures clàssiques de l’Escolania i una bona selecció de cançó popular catalana. La gira s’ha inclòs en el calendari del Tricentenari.

Abans del concert, el rector de St. Thomas recorda que la seva congregació, l’Abadia de Westminster i l’Escolania de Montserrat formen les tres úniques escoles corals del món. De seguida els 41 nens del cor d’entre 9 i 14 anys es despleguen davant d’un públic que reuneix la comunitat catalana de Nova York, famílies d’altres corals que han acollit els joves de l’Escolania i aficionats al cant. “Mai abans havia sentit cantar en català i el tipus de música és molt diferent del que estic acostumat”. Bruce Jordan no és expert en el gènere però té l’oïda fina perquè els seus fills van cantar al cor de la Universitat d’Eton. Jordan coneix Catalunya i ha visitat Montserrat: “És un entorn impressionant, sembla extraterrestre”.

Els temes més aplaudits són Moreneta en sou, del pare Àngel Rodamilans; Muntanyes del Canigó, del pare Ireneu Segarra, i El cant dels ocells. El director del cor, Bernat Vivancos, ha fet un arranjament especial de la cançó de Pau Casals que distribueix els joves cantors per tot el perímetre de la nau i els fa xiular com ocells. “Per mi l’espai és important i he trencat amb l’harmonització tradicional per crear cert misticisme”, diu Vivancos en acabar l’actuació. Miquel Bujons, que està a punt de completar l’últim any a l’Escolania, estava encantat: “No estàvem nerviosos, ja acumulem molts concerts!”