L'exposició Vogadors ha arribat a bon port. Poc més d'un any després de la convocatòria del concurs per seleccionar els comissaris de la primera participació catalana i balear a la Biennal de Venècia d'Arquitectura, ahir a la tarda els representants de l'Institut Ramon Llull, la Generalitat i el Govern de les Illes Balears van presentar la mostra, ubicada als Cantieri Navali venecians, a prop del recinte de la Biennal. Vicenç Villatoro, director de l'Institut Ramon Llull, va destacar ahir a Venècia la col·laboració entre les institucions, els arquitectes, els col·legis oficials d'arquitectura de Catalunya i de les Illes Balears i les empreses patrocinadores que han fet possible aquesta iniciativa.
Àlex Susanna, director adjunt de l'Institut Ramon Llull, va posar en relleu el fet que Catalunya i les Illes participen a la Biennal amb una exposició dotada d'un relat que explica el present de l'arquitectura catalana. "Els beneficis reverteixen en un sector molt castigat per la crisi. Tenim un ric patrimoni arquitectònic i les propostes dels arquitectes catalans actuals són diverses", va dir Susanna.
"L'exposició Vogadors és una síntesi precisa d'on som, d'on venim i cap on volem mirar, encara que avancem, com els vogadors, mirant enrere", va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que també va tornar a destacar la importància d'aquesta iniciativa perquè representa la resistència dels professionals catalans en temps de crisi i les seves perspectives de futur, i per la visibilitat que dóna a la cultura catalana a nivell internacional.
Autors aliens a les modes
La línia de l'arquitectura catalana que Jordi Badia i Fèlix Arranz, els comissaris de l'exposició, han volgut destacar amb Vogadors torna a posar les persones al centre del debat arquitectònic per damunt de modes i tendències del sector. Segons aquests dos arquitectes, la mostra es basa en una idea il·lustrada per nou obres, totes realitzades per arquitectes joves catalans. "Quan sento el títol Vogadors em ve al cap l'obra de Jesús Moncada. Mentre que els remers avancen mirant cap enrere, Moncada parlava de sirgar ; és a dir, de nedar contra corrent", va comentar el conseller Mascarell.
Aquesta línia arquitectònica, caracteritzada per la utilització de materials naturals i més agradables per als habitants com la pedra, la fusta i la ceràmica, s'adapta també a les circumstàncies actuals. "Volem que l'exposició ens orienti en els dos anys següents. Hem volgut mostrar un dels camins possibles de l'arquitectura catalana. El moment de transformacions profundes que estem vivint és un període ideal per entendre com la professió s'ha de transformar per adaptar-se a la societat".
Félix Arranz va dir de l'exposició que l'han fet "com es fa l'arquitectura i d'una manera coherent amb les obres exposades". "Hem donat un tractament científic d'una idea que s'està desenvolupant ara i que té antecedents com ara l'exposició de joves arquitectes catalans Matèria sensible , que va tenir lloc fa pocs anys i que va ser molt important. Aquest moviment l'hem documentat i l'hem fet més didàctic", va explicar Arranz. El comissari va avançar, a més, que és possible que l'exposició es pugui veure en més llocs, encara que no s'ha concretat a quins centres podria viatjar.
A pocs passos dels polítics, els comissaris i la direcció de l'Institut Ramon Llull, els integrants dels nous despatxos que participen a Vogadors escoltaven atents com aquests anaven desgranant amb contundència el desenvolupament i la rellevància d'aquesta iniciativa. "No volem que sigui només eventi collaterali , sinó un esdeveniment central", va dir Mascarrell.
Els arquitectes d'un futur millor?
Les nou obres de Vogadors semblen estar impregnades d'un optimisme gairebé rabiós. A més dels plànols, maquetes, mostres de materials i catàlegs digitals en diferents iPads, a les imatges que mostren com hi viuen els seus habitants sovint s'hi poden veure nens i cal tenir en compte també que algunes de les obres són escoles, centres de formació professional o equipaments públics. Aquestes instantànies regalen als visitants moments memorables: els nens de la llar d'infants de Pratdip, Núria Salvadó i David Tapias, cantant una cançó; un dels murs de la Casa a Bunyola, de Francisco Cifuentes, cobert d'eines del camp, recorda els objectes humils i populars que Joan Miró tenia al seu taller per inspirar-se; i un estenedor ple de roba en un dels patis curosament restaurats de la Casa Collage, el casal medieval del barri vell de Girona que Ramon Bosch i Bet Capdeferro van rehabilitar per a la seva pròpia família.
N'hi ha més: la Júlia i el Manel, jugant a la casa que els seus pares, els arquitectes Jaume Blancafort i Patricia Reus, van construir per a tres germanes a Múrcia; una colla de nens fent dibuixos amb guixos de colors damunt l'acer dels espais de l'antiga fàbrica de Can Ribas, obra de Jaime J. Ferrer Forés; el públic aplaudint al final d'una funció a La Seca, convertida en teatre per l'arquitecta Meritxell Inaraja; un grup de nens banyant-se a la piscina a Jesús, de Josep Camps i Olga Felip i, finalment, una instantània de la construcció de l'escola d'art i disseny d'Amposta, de David Sebastián i Gerard Puig, on es poden veure els obrers treballant entre les grans bigues metàl·liques de l'edifici.
Abans d'arribar a aquestes obres, els visitants contemplen un pròleg amb 151 obres d'arquitectes catalans i balears on també es troben la cura per l'ofici i el lloc on treballen els Vogadors. A la sortida, com a epíleg, hi ha vint antecedents de diferents èpoques, des de la Casa Bofarull de Josep Maria Jujol fins a obres dels anys 2000 com l'Espai Barberi, el taller dels arquitectes olotins RCR, que subratllen el caràcter intemporal i mediterrani -dins l'exposició se sent, enregistrat la remor d'onades- d'aquesta arquitectura.
