BarcelonaResolució. Fa temps que pensàvem sobre què diria Podem del teatre. I vet aquí que fa uns dies el cercle Podemos Teatro ha compartit a Facebook una resolució aprovada per unanimitat amb 23 punts sobre les arts escèniques i les polítiques culturals. Entenem que el document és una proposta generalista per iniciar una discussió que es pugui traslladar al programa del partit que lidera Pablo Iglesias. Es tracta d’una aportació anònima amb algunes idees positives que tothom assumirà i d’altres més discutibles en la mesura que denoten una voluntat de controlar l’incontrolable.
Qüestions positives. Entre les primeres citarem el fet de reclamar finançament per a les arts escèniques de part de l’Institut de Crèdit Oficial, l’aprovació de la non nata llei de mecenatge, més presència de les arts escèniques als mitjans de comunicació públics (tot i que ens sembla entendre que parlen també dels privats, que realment prou fan) i l’assignatura pendent de lligar l’educació amb el teatre incorporant-lo a les matèries troncals.
Qüestions negatives. De les segones ens sorprenen que demanin que els directors de teatres o auditoris públics no puguin dirigir en els seus teatres, cosa que els converteix en gerents. Entenem que tant la figura del director gerent com la del director creador són opcions vàlides, certifiquem que en aquests moments en els teatres públics predomina la segona i pensem que en cap cas es pot demanar que el director creador renunciï a dirigir.
Massa regulació. Però encara ens sorprenem més quan parlant del teatre privat es parla d’evitar monopolis. No crec que el terme s’adigui amb un sector tan artesà i en el qual hi ha molt pocs productors importants. On segur que no van bé és quan reclamen “una regulació integral del sector de l’exhibició, reconsiderant els percentatges”. Tots sabem que els circuits d’exhibició de l’art en viu a Espanya estan en mans de les administracions públiques. Hi ha molt poc teatre privat més enllà de Barcelona, Madrid, Bilbao i València. Però és que un contracte d’exhibició d’un espectacle és un contracte mercantil sotmès a la lògica del benefici que garanteix que l’activitat segueixi viva. Si un espectacle no genera plusvàlua, la productora no pot produir-ne més. El cercle deia ahir a Facebook: “Fins aviat”.
