Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA

El president de Bankia no pensa demanar responsabilitats a Rodrigo Rato per la seva gestió

Goirigolzarri: "Hem demanat capital, no hem de tornar res"

El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, justifica que no ha demanat un préstec a l'Estat. Es tracta d'una injecció directa de diners. L'entitat intervinguda prepara un pla estratègic de futur.

Bankia se centrarà a partir de dilluns a buscar una solució per als 4.700 milions que encara acumula de participacions preferents. El president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, va ser clar quan va dir que "les preferents no es convertiran en capital". No va concretar més, però ja va fer prou aclarint que aquest producte no es transformarà en accions, tal com han fet en el passat la mateixa Bankia i la majoria dels bancs.

Goirigolzarri es va referir a l'elaboració immediata d'un pla estratègic que li han demanat el Banc d'Espanya, el ministeri d'Economia i les autoritats europees. Aquest programa de futur haurà d'estar enllestit a mitjans de juny, per presentar-lo a la junta d'accionistes del 29 del mateix mes. Aquestes dues, les participacions i el pla de futur, van ser les prioritats a curt termini que va citar Goirigolzarri, que vol convertir Bankia en una entitat "sòlida, eficient i rendible".

Però no va obrir gaires llums més enllà de la junta d'accionistes i la recapitalització global de 23.465 milions d'euros demanada a l'Estat. Va fer un repàs a la situació de l'entitat, però va descartar pronunciar-se sobre la possible creació d'un banc públic amb "les entitats catalanes", segons ell mateix va dir, referint-se a una hipotètica integració amb CatalunyaCaixa, a què també s'afegiria NovaGalicia.

Tampoc va voler qualificar la gestió de l'equip del seu predecessor, Rodrigo Rato. Es va limitar a repetir: "No he vingut aquí per depurar responsabilitats". I va afegir que "cal tenir en compte que la situació dels últims anys ha sigut molt difícil".

Res de dolent

"Hem de ser molt curosos", va insistir el màxim responsable de Bankia, que va remarcar que la crisi no s'ha produït "per una gestió irregular", sinó pel "deteriorament dels actius i els canvis reguladors", a més de les dificultats d'integrar set caixes i una sortida a la borsa.

El gran moment de la roda informativa i també de la posterior trobada amb analistes d'ahir al matí es va produir quan Goirigolzarri, amb el discurs ben après, va etzibar: "No hem de tornar res" i "No és correcte parlar d'ajuts de l'Estat, sinó de capital". Efectivament, és així. Bankia no ha demanat formalment cap préstec, tal com volia el ministre d'Economia, Luis de Guindos, conscient que no podria tornar el deute amb uns tipus d'interès de prop del 10%.

Això vol dir que la participació pública no s'haurà de tornar. En aquest sentit, Goirigolzarri va justificar que la inversió de l'Estat "no serà a fons perdut" i va explicar que l'entitat "vol crear valor per a l'accionista", és a dir, el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), l'organisme públic a través del qual es canalitzen les participacions en el sistema financer. Tot i això, en la reunió amb analistes va reconèixer obertament que "com és evident, aquest any no hi haurà dividends".

Venda de participacions

El banc amb seu a Madrid, que ja s'ha convertit en el rescat més voluminós del sector bancari espanyol, ha plantejat un sanejament molt superior a les exigències demanades per l'administració central. Malgrat tot, Goirigolzarri no es va voler posicionar tampoc sobre si les auditories independents de Roland Berger i Oliver Wyman, que s'han d'enllestir a mitjans de juny, descobriran més necessitats en provisions.

Bankia ja va explicar que havia d'afrontar dotacions de 7.100 milions com a resultat dels dos reials decrets d'aquest any per sanejar els actius immobiliaris. Però en un exercici de màxima prudència, l'entitat ha preferit passar una cartera de 13.000 milions de crèdits que fins ara considerava sans a dubtosos (subestàndard), un fet que ha suposat elevar les provisions fins als 15.600 milions.

Goirigolzarri, que va destacar que la situació de Bankia no és extrapolable a la resta del sector per la situació immobiliària, va identificar un últim objectiu a llarg termini: la venda de participacions industrials, que ha provocat un paquet de provisions de 3.900 milions en posar a preu de mercat la seva presència a Iberdrola (compta amb un 5,4% en el capital a través de la matriu Banco Financiero y de Ahorros, BFA), Indra (20%), IAG (12% a través de Bankia), entre d'altres com Mecalux (20%). Va matisar que "les desinversions no es faran de manera immediata".

Finalment, el president de Bankia es va referir a l'ampliació de capital que es farà a la tardor, per valor de 12.000 milions, quantitat inclosa en els 19.000 milions demanats, que es quedarien en primera instància a BFA. En vista de les repetides preguntes dels assistents en la roda de premsa, Goirigolzarri va especificar que aquesta operació es farà amb dret preferent per als accionistes, cosa que vol dir que els minoritaris tindran prioritat en el desemborsament de més diners en accions.

"L'Estat garanteix que injectarà com a màxim aquests 12.000 milions, però en la mesura que els minoritaris vagin a l'ampliació, el diner públic serà menor", va argumentar. Finalment, José Ignacio Goirigolzarri no va descartar una fusió futura entre BFA i Bankia, amb l'objectiu de simplificar l'estructura.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT