Publicitat

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

La patronal espera una tercera onada de fusions que redueixi el pes als bancs

Les caixes es defensen de l'atac europeu

La Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) confia que la retirada en el capital dels bancs es pugui fer gradualment. Una futura llei espanyola decidirà el percentatge mínim que mantindran.

La condició europea que les caixes hauran de reduir les participacions de control als bancs que han creat ja ha produït la reacció de la patronal. Un portaveu de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA), presidida per Isidre Fainé, va assegurar ahir que aquestes entitats ja han reduït la seva presència en el capital dels bancs i que el memoràndum pactat amb l'Eurogrup preveu, a més, que la disminució del pes sigui gradual.

Però de manera paral·lela, les mateixes fonts de la patronal van destacar que cal concretar quin és el límit màxim que podran mantenir les caixes als bancs. L'esborrany de l'acord de rescat no parla de percentatges, però deixa clar que les caixes "hauran de reduir les seves participacions fins a nivells de no control". Aquest matís és important perquè es pot conservar el control efectiu d'una entitat sense tenir-ne una participació majoritària, com era el cas del 47% que el Banco financiero y de Ahorros (BFA) mantenia al capital de Bankia, ara en mans de l'Estat. Aquest mateix exemple es podria aplicar en el cas de La Caixa, que manté un 61% de presència a CaixaBank, una participació que es podria situar en el 49% sense perdre'n la plena gestió.

La reducció del control de les caixes als bancs que es justificava ahir des de la CECA s'aplica perfectament en el cas de La Caixa: la integració de Banca Cívica ha suposat que l'entitat que també presideix Isidre Fainé hagi retallat el seu pes de més del 70% fins al 61% esmentat. Però en la resta d'entitats, aquest procés només s'ha produït en el cas dels bancs nacionalitzats: CatalunyaCaixa ha reduït a zero el capital a CatalunyaBanc; a Unnim i la CAM va passar el mateix (ja han estat adjudicades al BBVA i Banc Sabadell), i les caixes fundadores de Nova Galicia en conserven un 10%.

No sembla, per tant, que les caixes hagin iniciat una retirada en els seus bancs més enllà dels casos descrits. Banco Mare Nostrum (BMN), Kutxabank i les integracions liderades per Unicaja i Ibercaja segueixen participades en la seva totalitat per les caixes fundadores.

La clau pot ser una nova onada de fusions, que es podria dur a terme la tardor que ve, amb l'entrada de nous socis, segons expliquen fonts del sector. Aquesta possibilitat es la que encara persegueix BMN i fins i tot Nova Galicia.

Les mateixes fonts consultades donen per fet que l'esborrany europeu no variarà gaire i que la imposició europea es portarà a terme. Ni el Fons Monetari Internacional (FMI) ni la mateixa Comissió Europea (CE) han entès mai el paper de les caixes, que fins fa dos anys controlaven el 50% del sistema financer espanyol. Tot i que a Alemanya hi ha gairebé 400 entitats d'aquesta mena, no han tingut mai la mateixa rellevància que les espanyoles i s'han limitat a actuar al respectiu land. A Itàlia pràcticament han desaparegut.

Recapitalització de l'EBA

Un altre dels requeriments a la banca és l'exigència d'un capital de màxima qualitat del 9% per a tot el sector. Fins ara només era exigible a les entitats sistèmiques, les més grans. Ahir mateix, l'Autoritat Bancària Europea (EBA) va informar que Banco Santander, el BBVA, CaixaBank i Banco Popular compleixen aquesta ràtio. Bankia, que no ha aconseguit aquest nivell, ha saltat de la llista en ser nacionalitzada.

D'altra banda, l'exconseller delegat de Banc de València, Domingo Parra, va indicar ahir que la denúncia del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) contra ell per provocar un forat a l'entitat de 137 milions d'euros és "falsa" i va anunciar que iniciarà "actuacions judicials", segons informa Efe.

El FROB argumenta que aquestes suposades operacions il·legals tenen a veure amb dues societats d'inversions. Parra va argumentar que no ha participat "de cap manera" a perjudicar els interessos del Banc de València, antiga filial de Bankia.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT