Malgrat que fer comparacions és molt temptador, cap equip de futbol escocès ha portat la bandera del sí. Ben cert és que els socis del Celtic majoritàriament han votat a favor de la independència, però, com m’explicava un soci del Celtic de tota la vida, ho han fet més per “oposició a tot el que sigui britànic” que no pas per orgull escocès. “Els aficionats del Celtic solem ser d’esquerres i ens sentim irlandesos. Era normal que votéssim sí. Ara, jo no em sento gaire escocès...”, m’explicava. També és cert que l’afició del Rangers ha estat la gran portaveu del no, amb molts aficionats radicals d’aquest club oferint una imatge repugnant a George Square, amb salutacions feixistes i cremant banderes escoceses..., però el futbol no ha jugat un rol significatiu en el procés escocès. Bàsicament, perquè Escòcia té selecció oficial des del segle XIX i aquest equip els aplega a gairebé tots. Els del sí i els del no.
A Catalunya és diferent. En l’imaginari col·lectiu el Barça porta la bandera del nacionalisme català. Aquell exèrcit desarmat de Catalunya de què parlava Bobby Robson. Cada gest del club, doncs, és analitzat amb lupa, i crea unes pressions que, dins del Barça, han creat preocupació. La directiva del Barça no té cap mena d’intenció de trencar amb la tradició del club de donar suport al país quan avança, però tampoc vol guanyar-se encara més enemics amb gestos simbòlics que puguin fer mal just en un moment molt complicat. El Barça busca mantenir l’equilibri entre els aficionats que reclamen més gestos, les empreses amb les quals cal negociar contractes (no falta tant per acabar el contracte amb Qatar i cal trobar un patrocinador per a l’estadi) i les autoritats esportives espanyoles. El Barça està enmig d’una tempesta en què, de moment, es parla amb gestos simbòlics: sumar-se als actes del Tricentenari però no al manifest del Pacte pel Dret a Decidir. Jugar amb la senyera però no participar com a club a la V, només hi va anar Bartomeu a títol personal. Una V en què es van deixar veure Piqué i Xavi. Una persona del club comentava aquests dies que “Murray ha dit que va votar sí i no ha passat res, però aquí és diferent”, en referència a les crítiques rebudes per Piqué. Però Escòcia, en el fons, té poc a veure amb Catalunya. El Barça no és la selecció escocesa i Murray no és Piqué.
