Publicitat
Publicitat

La passió s’inventa el triomf a València

Com si Luis Enrique encara jugués, el seu Barça no perdona una carrera, no abandona en cap moment el desig i la fe de poder trencar un empat que, fins i tot, ahir podia semblar celebrable. A Mestalla va repetir el guió del Madrigal i, amb un gol agònic de Busquets en l’últim segon de partit, va endur-se tres punts que el mantenen a tocar del Madrid a la classificació. I, de passada, reforça el projecte i rebaixa l’eufòria xe. I ho fa amb tossudesa, amb convicció. Tant en l’esprint per trencar l’empat com en les innovacions en l’onze.

Com ja havia fet en l’última gran cita al Santiago Bernabéu, Luis Enrique va prescindir de Rakitic i va apostar per un mig del camp amb Mascherano, Busquets i Xavi. I a l’equip li va faltar, en molts moments, un últim pas endavant, i no sempre va garantir estabilitat.

El Barça va arribar al descans havent tingut l’ocasió més clara, que va desaprofitar Suárez en un remat que va estavellar al cos de Diego Alves des de l’àrea petita, però celebrant el 0-0. Els blaugranes van portar el pes del partit, van construir des del darrere davant un València expectant. Ben plantat en defensa, sostingut per Javi Fuego, que tapava qualsevol accés a Messi.

Amb l’argentí engabiat, el Barça va trobar sortides per dins amb Neymar, però el brasiler no va poder acabar d’accelerar, i fins i tot se les va tenir amb Otamendi en un embolic dins l’àrea que va provocar grogues i va escalfar l’ambient. Al pla de Luis Enrique li faltava culminar el seu control, que moria poc més enllà del mig del camp. I, sense aquesta concreció dels atacs, el València va elevar la seva esperança al contraatac. Els xe no van ser aquella piconadora que havia fet miques l’Atlètic de Madrid en un inici trepidant, però, quan l’afició va poder fer soroll amb les primeres insinuacions de perill, va desbocar-se. El poderós joc d’esquena de Negredo va activar la velocitat de Feghouli i Gayà, més Rodrigo, i el Barça va estirar-se inevitablement. Carreres enrere, replegaments agònics. Metres i buits. Ensurts a Bravo, que va treure una mà en un xut ras de Rodrigo i, més tard, va veure passar fregant el pal un remat amb rosca d’André Gomes, que també va fallar l’última ocasió abans del descans.

Com si no s’hagués aturat el joc, la dinàmica va continuar en la segona meitat, amb un València que espantava cada cop més. Bravo va salvar dues accions, de les que s’exigeixen al porter del Barça. Les que salven punts. Luis Enrique va moure peces per salvar l’expulsió de Mathieu i agitar l’atac.

Amb mig ull pendent de no encaixar, el Barça va abocar-se com contra el Vila-real. Neymar i Suárez -a qui van anul·lar malament un gol- van avisar, i també Messi. Al final, però, va acabar sent Busquets.

Més continguts de