Un escàndol d'espionatge tomba Juncker
Els eterns socis de coalició retiren el suport al primer ministre luxemburguès i forcen eleccions anticipades
Barcelona"Que tots els socialistes em fessin el buit... no m'ho hauria imaginat mai", deia ahir amb to amarg el primer ministre luxemburguès, el democristià Jean-Claude Juncker, davant del Parlament. Atrapat per una qüestió de confiança inèdita tant de l'oposició com dels seus eterns socis de govern, el partit socialista luxemburguès (LSAP), el fins ara inamovible primer ministre, va veure's obliga't a cedir i acceptar la celebració d'eleccions anticipades després de sis hores de debat a l'hemicicle. S'estronca així el plàcid mandat del cap de govern més veterà de la UE -fa 18 anys que dirigeix el país i 30 que és ministre.
Un escàndol en la gestió dels serveis secrets luxemburguesos (SREL) ha propiciat la caiguda de la coalició. Juncker, com a primer ministre, era l'únic responsable d'aquest departament ple d'irregularitats, i ahir va haver de donar explicacions davant d'un Parlament que considera que va tenir un "comportament ambigu" amb l'SREL. De fet, un informe parlamentari ha tret a la llum una rocambolesca història d'espies amb tres actors claus més enllà de Juncker: d'una banda, els serveis secrets; de l'altra, l'aparició d'una "policia secreta" independent, i finalment el gran duc Enric, l'intocable cap d'estat de Luxemburg, que hauria mantingut contactes constants amb els serveis secrets britànics.
El gran duc, un espia britànic?
Els orígens de l'escàndol es remunten a finals de l'any passat, quan va sortir a la llum una conversa del 2008 entre el primer ministre luxemburguès i el llavors director dels serveis secrets, Marco Mille. "El gran duc hauria mantingut contactes permanents amb els serveis secrets britànics", li deia Mille a Juncker en una reunió que, curiosament, va ser gravada en secret pel mateix director de l'SREL. Gravar un primer ministre és greu, però encara més en un país on justament el cap de govern és l'encarregat de tutelar directament els serveis secrets.
El més curiós en aquest cas va ser la reacció del mateix Juncker. Pocs mesos després de la reunió va ser conscient que s'havia enregistrat la conversa, però va decidir no acomiadar Mille. "Vaig fer-ho per protegir la credibilitat de l'SREL davant dels serveis estrangers", va dir el primer ministre durant una compareixença davant de la comissió parlamentària. L'argument no va acabar de convèncer.
A més, segons l'informe oficial, almenys dos agents de l'SREL actuaven totalment per lliure, duent a terme tota mena d'escoltes il·legals sense el permís del mateix director dels serveis secrets. Curiosament, un d'aquests agents, Roger Mandé, havia treballat com a xofer i escolta de Juncker durant gairebé 20 anys. L'informe apunta que hi podria haver més agents que haguessin actuat d'aquesta manera.
"¿Creieu que podeu demanar a un primer ministre que sàpiga què fan en tot moment els 60 treballadors dels serveis secrets?", va llançar ahir Juncker davant de l'hemicicle intentant defensar-se. "No estic dient que no hagi comès errors, però no il·legalitats. Els nostres serveis secrets no treballen pitjor que els de l'estranger...", va puntualitzar poques hores abans de veure's forçat a dimitir i a convocar eleccions anticipades.
Aquests presumptes agents lliures luxemburguesos també haurien enviat un CD encriptat als serveis secrets amb la gravació d'una conversa entre Juncker i el gran duc sobre la seva presumpta relació amb l'MI6. El CD encriptat de la gravació va circular pels despatxos de l'SERL i actualment la comissió treballa per poder-lo llegir. Segons la conversa entre Mille i Juncker, filtrada per un diari local al novembre, el gran duc estava convertint els seus agents de policia en un "exèrcit privat". Cap polític, però, ha qüestionat fins ara el paper del cap d'estat, que va heretar el tron el 2000.
