Els zapatistes celebren 20 anys de lluita indígena
Els insurgents han creat la seva xarxa de salut, educació i seguretat en 1.000 pobles
San Cristóbal de Las Casas (Chiapas, Mèxic)Dilluns l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) va celebrar els 20 anys de la revolta guerrillera contra el govern del llavors president mexicà, Carlos Salinas. Hi va haver festes a les comunitats autònomes establertes a les muntanyes de Chiapas. Els dirigents d'aquest moviment, que va fer la volta al món l'any 1994, van reclamar en un comunicat: "És temps per reforçar i globalitzar la resistència i la rebel·lia".
El 31 de desembre centenars de joves activistes arribats d'arreu del món es van reunir en els diversos pobles autogestionats dels zapatistes, coneguts com a caracoles. Allà van celebrar amb corridos i amb un acte polític la lluita d'aquests últims anys, que, malgrat que ha perdut protagonisme, continua amb un rumb pacífic i amb l'ambició d'arribar als altres pobles indígenes de Mèxic.
Alejandra Padilla, una activista de Chiapas, explica a l'ARA que en aquesta regió "les comunitats han pogut evitar l'assetjament militar i construir una autonomia en l'àmbit educatiu i sanitari, que era inexistent". Padilla destaca la importància de la dona en aquest procés: "Han creat cooperatives i espais organitzatius. [...] Els tallers d'educació sexual i les brigades de salut són també un gran avanç".
Model propi d'autogestió
La celebració de l'efemèride del conflicte -que durant 12 dies va costar la vida a 46 milicians i 7 militars- no només va ser una commemoració, sinó també un reclam de la feina dels indígenes a les comunitats conformades als territoris presos als cacics locals el 1994. Des de llavors, més de 1.000 pobles aplegats en cinc municipis han creat la seva pròpia xarxa d'educació, salut, justícia i seguretat, al marge de l'estat. En aquesta direcció, l'any passat els insurgents van anunciar que obririen els caracoles a tothom mitjançant l' Escuelita, una seminari de convivència en què qui vulgui pot conèixer de primera mà la manera de treballar dels zapatistes i la seva idiosincràsia. Actualment unes 5.000 persones han passat per aquestes jornades, que duren prop d'una setmana.
Mentre els mitjans de comunicació mexicans es fan ressò de l'aniversari de l'aixecament, el govern del país també va voler pronunciar-se i va prometre una reforma constitucional indígena per al 2014. El comissionat pel Diàleg amb els Pobles Indígenes, Jaime Veloz, va comunicar el 31 de desembre que el govern d'Enrique Peña Nieto prepara una ambiciosa iniciativa per complir les demandes zapatistes, plasmades en les negociacions dels Acords de San Andrés, estancats el 1996.
A Mèxic el 50% de la població viu en la pobresa, i pel que fa al segment indígena s'estén al 80%. Amb aquest panorama, el govern vol impulsar una reforma de manera unilateral en què sorgeixin polítiques públiques perquè aquestes comunitats tinguin una participació política.
Discriminació dels indígenes
Malgrat aquest tímid anunci que pretén restablir la relació amb l'EZLN després de 18 anys del trencament del diàleg, els indígenes segueixen patint una discriminació brutal en la societat mexicana. En molts estats és habitual que se'ls negui l'entrada o el servei en restaurants i botigues, i poques vegades reben atenció mediàtica.
Segons el bisbe de San Cristóbal de las Casas, Felipe Arizmendi, el moviment zapatista ha estat molt significatiu per als indígenes a Chiapas, no només com a opció militar enfront dels abusos, sinó com una organització social que lluita per una vida digna i que ha demostrat que és possible l'autonomia, sense dependre del govern.
