10/01/2015

Un rescat propi de Dennis Lehane

3 min
Un rescat propi de Dennis Lehane

Passa poques vegades que l’adaptació cinematogràfica d’un llibre ens arribi abans que el mateix llibre, però quan parlem d’un autor com Dennis Lehane té lògica que el procés pugui intercanviar-se. L’enginy de l’escriptor de Boston és darrere d’algunes de les millors ficcions televisives dels últims anys, com per exemple The wire i Boardwalk empire, i és també l’autor de bestsellers com Mystic river i Shutter island,portats al cinema per Clint Eastwood i Martin Scorsese, respectivament. L’entrega va néixer com un conte que l’escriptor de Boston va abandonar durant anys al calaix. Va rescatar-lo per convertir-lo en guió i més endavant en va escriure la novel·la curta, impecablement traduïda al català per l’escriptor i traductor Yannick Garcia, guanyador del premi Documenta 2013 pel recull de narracions La nostra vida vertical.

L’entrega és un bon resum de l’univers de Dennis Lehane. Al voltant de la barra d’un bar rònec hi treballen dos cosins, en Bob i en Marv, uns supervivents enmig de la ciutat que tiren endavant com poden. La felicitat és un cotxe car que passa de llarg i que no s’atura mai al seu barri. Instal·lats en una grisor absoluta, els dos parents viuen turmentats, cadascú a la seva manera, per “les coses de merda que toca fer per tirar endavant”. Que el bar de la família s’hagi convertit en un local tapadora de la màfia txetxena és una d’aquestes “coses de merda”. Cousin Marv’s funciona com a bar d’entregues. La màfia l’escull per amagar els ingressos d’activitats delictives i, de passada, s’apropien part de la recaptació. Lehane podria haver escrit una història sobre l’entramat delictiu d’una colla de mafiosos immigrants però no hi ha emoció en la mecànica criminal. Per contra, construeix un relat de petits personatges atrapats en el seu dia a dia. Amb una subtilesa inusual, L’entrega comença explicant-nos la vida d’en Bob Saginowski, el bàrman del Cousin Marv’s, situat a East Buckingham, el barri inventat de Mystic river. Uns carrers conflictius i àrids, soterrats per la neu i el vent, com els de Dorchester, el barri proletari de Boston on va néixer l’autor, l’any 1965, que no es cansa de retratar en els seus textos. Dennis Lehane sempre escriu novel·les de personatges perquè retratar les persones és la manera que tenen els grans escriptors de construir un món. Presenta els seus protagonistes com a antiherois revestits d’una moral i una dignitat que arribem a estimar.

Un bar ple de vida

Dins la prosa afilada de Lehane, coneixem en Bob, un bàrman feréstec que es lleva cada matí a les set per anar a missa i que treballa des de fa 20 anys al bar del seu cosí. En Marv, l’amo, viu amb la seva germana, una dona que treballa de secretària i menja gelats compulsivament mentre mira la televisió per engolir l’angoixa. Amb el temps, en Marv, “que abans s’hauria venut la cigala a la ciència que treballar de peó!”, ha vist frustrades totes les seves ambicions. Evandro Torres, el policia llatí, conegut d’en Bob perquè hi coincideix cada matí a l’església del barri, haurà de descobrir què i qui hi ha darrere de l’atracament al Cousin Marv’s. A la fi, aquest thriller criminal és una història sobre un rescat, una redempció, encara que hi ragi la violència pròpia del gènere negre. La novel·la comença quan en Bob troba un cadell a les escombraries i, en el mateix instant, també coneix la Nadia, una noia esquifida i fràgil amb una cicatriu al coll que delata un passat violent. Aquest parell d’éssers sense esperança rescataran el gosset malferit de les escombraries i, sense saber-ho, d’alguna manera, ells també retrobaran una part que havien perdut a la boira d’East Buckingham.

stats