Publicitat

SEGURETAT

Els mecanismes per delatar el veí poden generar problemes de convivència, segons els experts

Els límits de la delació entre ciutadans

¿Ciutadans espies o ciutadans col·laboradors? Amb la proliferació de mecanismes per delatar infraccions del veí, advocats i antropòlegs consideren que s'està generant una cultura de la sospita.

Alertar de conductes incíviques als Ferrocarrils a través d'una aplicació de mòbil, fotografiar la matrícula del cotxe de davant si veiem que el seu conductor tira una burilla i ara també espiar els pares del company d'escola del nostre fill si sospitem que no viuen al barri. És l'última mesura de delació que les administracions han posat a disposició dels ciutadans. El debat està obert. ¿Ens estem convertint en espies del veí o, per contra, només estem col·laborant en la recerca del benestar comú?

En l'àmbit penal la denúncia d'un fet delictiu per part de qualsevol ciutadà ja és una possibilitat i, de fet, "és una obligació cívica", reconeix l'advocada penalista, Olga Tubau. "Si algú condueix a 120 km per hora pel mig de la Diagonal es pot denunciar . Una altra cosa és, però, que des del poder públic s'incentivi que els ciutadans no només denunciïn fets delictius, sinó també irregularitats administratives". Tubau es refereix al fet que els pares podran accedir a les dades d'altres famílies -nom, cognom i adreça- i denunciar-les si sospiten que han comès frau en la preinscripció escolar.

Fracàs del sistema

Per Tubau, des del moment que es necessita que siguin els ciutadans els que "assenyalin les conductes irregulars, és que el sistema de control del poder executiu ha fracassat". Per l'antropòleg Carles Feixa, tots aquests mecanisme de delació s'emmarquen en una "cultura de la sospita", que va en augment i que genera relacions de desconfiança entre els ciutadans. "És com si hi hagués presumpció de culpabilitat i no d'innocència", reflexiona.

En el cas de la denúncia del frau en la preinscripció escolar coneguda aquesta setmana, Héctor Silveira, de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) ja avança que convertir els pares en "vigilants delators no és un bon camí i crearà conflictes entre famílies". Considera que és responsabilitat de l'administració, en aquest cas del departament d'Ensenyament, controlar que els pares no menteixin sobre les dades del padró. "Traspassen la papereta als pares", afegeix Rosa Cañadell, del sindicat USTEC-STEs. "No em sembla bé que Ensenyament faci el mateix que el departament d'Interior", diu Silveira, en al·lusió a la pàgina web en què els Mossos van penjar fotos de presumptes violents i després van demanar la col·laboració dels ciutadans per identificar-los. Olga Tubau apunta que s'està creant un perfil de ciutadà delator que al final pot acabar amb la sensació de tranquil·litat. "Si ho portem a l'extrem és com tenir el Gran Germà a casa. Qualsevol ciutadà serà una càmera ambulant i pot generar un model de vida en comú més angoixant i tensionat", apunta.

L'antropòleg Carles Feixa coincideix amb Tubau que totes aquestes eines posen de manifest "la ineficiència" de les autoritats per fer front a les seves responsabilitats. "En tot cas, el ciutadà pot ser col·laborador, però no el nucli central" del control, diu.

Amb algunes excepcions, com ara en delictes ecològics, els experts qüestionen l'eficiència d'aquests processos de delació. "Perquè no són professionals, sinó mesures de suplència, i és feina dels treballadors públics" indica Feixa. I recorda que és costum de les dictadures, "quan se senten segures, desviar el control de delació cap als ciutadans".

A l'escola: els pares poden denunciar el frau en la preinscripció escolar

El departament d'Ensenyament vol frenar la picaresca en la preinscripció escolar, és a dir, la falsificació de les dades del padró per aconseguir una plaça en una escola determinada. Per això permetrà que els pares que sospitin de possibles fraus accedeixin a les dades d'altres famílies -només nom, cognom i adreça- i denunciïn si creuen que han falsejat la informació del domicili habitual.

La mesura, anunciada aquesta setmana, ha dividit els pares. La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) denuncia que això és traspassar la responsabilitat a les famílies i convertir-les en "espies". En canvi, l'Associació per la Transparència en la Preinscripció Escolar (ATPE) defensa la mesura perquè servirà perquè "els tramposos" sàpiguen que "existeixen mitjans per denunciar-los i per descobrir-los". Davant del rebombori creat, la directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa del departament d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, va argumentar en una carta que la llei ja estableix que "tot ciutadà que participi en un procediment administratiu té dret a accedir a les dades d'aquell expedient". Va assegurar que no hi ha "voluntat d'enfrontar els pares". "Aquest és un dret que tenen les famílies reconegut per llei i en cap cas és un procediment delator", va afegir.

A la xarxa: Interior vigilarà les xarxes socials

L'aparició de xarxes socials com Twitter ha obligat el departament d'Interior a reformular el concepte de vigilància. Entre les mesures que va anunciar el conseller Felip Puig per acabar amb la violència urbana una resulta especialment polèmica: la policia analitzarà els comentaris de les xarxes socials i els blogs que promoguin la violència.

Denúncies

El fiscal de delictes d'odi i discriminació té sobre la taula algunes denúncies relacionades amb Twitter, com la presentada per SI, que considera que alguns missatges poden ser constitutius d'un delicte d'incitació a l'odi. Al setembre el fiscal decidirà si obre o no diligències.

Al metro: l'aplicació de mòbil de FGC permet denunciar indigents

Afinals de juliol el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Enric Ticó, van presentar una aplicació de mòbil que permet denunciar conductes incíviques -que són sancionables- dins del tren o a les andanes. Entre els diferents supòsits es pot alertar sobre els usuaris que posen els peus al seient, fumen, escolten música sense auriculars, seuen a terra, embruten els vagons, insulten i també els que viatgen sense bitllet.

Denunciar els indigents

L'opció més polèmica d'aquesta aplicació és la de denunciar els pidolaires i els músics ambulants. De fet, un ciutadà valencià, Miquel Rubio, ha començat una campanya de recollida de firmes contra una mesura que considera "un atac directe contra la societat en general, i sobretot contra aquelles persones més desafavorides, especialment greu en l'actual context de crisi". Segons va explicar el president dels FGC, un cop el ciutadà fa l'avís l'empresa engega el protocol d'actuació. Els comportaments incívics més lleus poden rebre multes de fins a 200 euros. Les més greus es poden castigar amb multes de fins a 600 euros. En els cinc primers dies FGC va rebre 110 denúncies.

Al carrer: una web per identificar violents urbans

Va ser el primer pas, impulsat per la conselleria d'Interior, per utilitzar els ciutadans com a vigilants. Arran dels aldarulls de la vaga general del 29 de març i la dificultat d'identificar els presumptes violents que van convertir el centre de Barcelona en una batalla campal, el departament va obrir una pàgina web amb més de 200 fotografies de 68 joves que suposadament havien participat en els aldarulls, i va demanar la col·laboració ciutadana per identificar-los. Les imatges dels joves que es veien a la web provenien tant de filmacions dels Mossos d'Esquadra com de les xarxes socials.

Les persones que reconeixien algun dels joves podien identificar-se i omplir un formulari explicant qui era i oferint tot tipus d'informació. Després els Mossos eren els encarregats d'investigar si definitivament el jove era o no la persona de la fotografia. El 24 d'abril la pàgina es va posar en funcionament, i un mes després Interior la va tancar. Durant aquest temps es van identificar 22 persones, i algunes fotografies es van haver de retirar perquè els joves eren menors. De fet, alguns pares van denunciar el departament per haver penjat les fotografies dels seus fills. Interior va assegurar que la pàgina es retirava al cap d'un mes com estava previst des d'un principi, i no descarta tornar a penjar fotografies en cas que es produeixin altres actes vandàlics.

Crítiques del món judicial

Malgrat que el director general dels Mossos, Manel Prat, va assegurar que Interior havia informat en tot moment la fiscalia i la judicatura per assegurar les garanties jurídiques de la web, els advocats i juristes van qüestionar des d'un primer moment la iniciativa d'Interior.

Les imatges dels joves van córrer per internet -de fet, algunes encara es poden trobar a Google- sense que estiguessin acusats de cap delicte i ni molt menys condemnats. "La web pot suposar una criminalització pública d'eventuals sospitosos", va dir en el seu moment l'advocat penalista Jorge de Tienda, com a portaveu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). Els advocats també van alertar dels problemes que podien comportar les identificacions errònies, que obliguessin els ciutadans a justificar-se. A més, el sector es va mostrar molt preocupat per la procedència de les fotografies, ja que les imatges de les xarxes socials sempre són susceptibles d'haver estat manipulades. L'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va recomanar als ciutadans que no cooperessin amb la web, que, segons Interior, va tenir "molt bons resultats".

Prevenir incendis: fotografiar els conductors que tirin burilles des del cotxe

Lacomplexa campanya d'incendis forestals d'aquest estiu ha donat peu a una altra iniciativa del departament d'Interior per delatar ciutadans. En plenes tasques d'extinció dels dos incendis de l'Alt Empordà -a la Jonquera i a Portbou-, que es van iniciar per unes burilles mal apagades i van afectar 13.000 hectàrees, el conseller Felip Puig va demanar als ciutadans que fessin fotografies de les persones que tiren burilles des del cotxe. I ja s'han començat a tramitar els primers expedients després que en les últimes setmanes s'hagin rebut fotos i e-mails amb denúncies. Els telèfons mòbils permeten que un conductor que vegi tirar una cigarreta per la finestra a un altre en fotografiï la matrícula del cotxe. En el cas de l'incendi de Portbou, per exemple, els Mossos d'Esquadra van aconseguir identificar la burilla i aïllar-ne l'ADN, però l'autor -a qui també es podrien atribuir les morts de dos ciutadans francesos en el foc- no estava fitxat i, per tant, no ha pogut ser identificat. En cas que haguessin existit proves complementàries -com les fotografies- es podria haver fet un pas més.

Denúncies no anònimes

Interior ha hagut de matisar, però, que les denuncies per tirar burilles no poden ser anònimes. Els ciutadans poden tramitar-les en qualsevol comissaria dels Mossos, sempre que s'identifiquin amb totes les seves dades com a denunciants. El llançament de burilles és una infracció punible segons el reglament de circulació. En cas que la burilla provoqui un incendi, la persona estaria cometent un delicte del Codi Penal. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ja va anunciar que n'enduriria les penes.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT