Publicitat
Publicitat

REPORTATGE

Geografia d'un metge rural

La feina d'un professional de la salut està marcada pel territori on treballa, per l'entorn humà i el paisatge. En seguim un que atén tres pobles del Priorat, envoltats de vinyes i oliveres, amb una població envellida i propera

Al paisatge de la Vilella Baixa, envoltat de vinyes i oliveres, les absències no passen desapercebudes. Quan hi ha partit de futbol i al bar del poble hi falta un dels habituals, el metge, Ramon Rodríguez, ja es preocupa. L'endemà, tothom ho comenta: potser al Salvador, que té 78 anys i viu sol, li ha passat alguna cosa. Fins que l'absent no reapareix, no es queden tranquils. Falsa alarma. Resulta que el Salvador havia marxat uns dies a Barcelona a vendre postaletes, com feia quan era més jove i anava a fires artesanals. En un poble de poc més de 100 habitants, quan algú no hi és es troba a faltar. I molt. En una gran ciutat, ningú no hauria posat l'alerta en marxa. Aquesta proximitat és una de les coses que més li agraden al metge.

El Ramon és metge rural per elecció i per convicció. Quan va acabar la carrera als anys 80, va triar anar al Priorat. No va de poble en poble a cavall, com feien els metges fa un segle, però cada dia fa 50 quilòmetres amb cotxe per la comarca. Tampoc treballa les 24 hores del dia, com passava antigament, quan els metges havien de deixar un cartell a la porta quan sortien de casa dient on eren. Però, amb tot, el poden trucar al mòbil a qualsevol hora. El Ramon visita en tres pobles, la Vilella Alta, la Vilella Baixa i Cabacés. No viu en cap dels tres, una mica de distància va bé, però se sap el nom i cognom de tots els pacients i coneix les famílies i l'entorn a la perfecció.

La mitjana d'edat dels seus pacients és de 70 anys. "Hi ha molta patologia de gent gran, càncer, demències i accidents laborals, molts accidents de tractor", explica. La majoria viuen del raïm i les olives, bé del cultiu o a les cooperatives que elaboren l'oli i el vi. Ara mateix només hi ha un nadó de menys d'un any, amb un mes de vida. "Veig més menopauses que embarassos", diu el metge. Hi ha pocs nens, i quan l'hi preguntes te'n pot dir el nom i cognoms de gairebé tots.

A la consulta

Són les nou del matí i a la consulta ja hi ha quatre persones que esperen. El Ramon no coincideix mai amb la infermera. "Sempre ens creuem a la carretera, ella controla els hipertensos, recull analítiques, etc.", explica.

Al poble no hi ha farmàcia. Només una habitació petita amb prestatges. Mirant-la es podria fer un retrat robot de la salut dels habitants de la Vilella Baixa. Procuren tenir els medicaments més comuns: per guarir feridures i indigestions, antibiòtics, analgèsics, antihemorroïdals i altres fàrmacs a mida dels pacients crònics. "Com que no hi ha nens, els medicaments més habituals, com ara el Dalsy o l'Epiretal, sovint ens caduquen. Quan vénen els estiuejants, procurem tenir més gotes per a les otitis que agafen a la piscina", explica la Mònica, la farmacèutica.

La porta de la cambra només l'obre durant un parell d'horetes els dies que visita el Ramon. La dona de la neteja també en té la clau, per obrir-la només en cas de molta urgència. Si algú necessita medicaments en algun altre moment ha d'anar a algun poble més gran, com a Falset, on hi ha el Centre d'Atenció Primària, que també atén urgències a partir de les sis de la tarda. Mitja hora de carretera no els hi treu ningú. Per això, a diferència dels metges de ciutat, el Ramon ha d'estar a punt per actuar si hi ha un ensurt gros. Quan cal, es crida una ambulància medicalitzada o l'helicòpter de l'Hospital de Mora d'Ebre. A les zones rurals, l'atenció primària s'estructura entorn als centres de salut situats a les capitals de la comarca, dels quals depenen petites consultes repartides pel territori.

Ramon Rodríguez comença a visitar. No té cap inconvenient que l'acompanyem tota la jornada i els pacients, molt generosament, ens deixen compartir les consultes. La Glòria és la primera. Ve pel seu marit, a qui han extirpat un tumor maligne, però, de passada, comenta des de la infecció d'orina que ha patit el gos fins a la gastroenteritis que té el seu fill solter, de 37 anys.

Després entra el Joan, de 79 anys. Porta les analítiques de la dona, a qui també han extirpat un tumor. Viuen sols al poble; la filla, l'Anna, viu amb la seva parella, una altra noia, a Dinamarca. "Està orgullós que la vida li somrigui encara que sigui tan lluny. D'aquí n'ha marxat moltíssima gent jove", explica el Ramon.

La següent pacient és l'Eulàlia, de 57 anys. Pateix fibromiàlgia. Està en mans d'advocats, amb el Col·lectiu Ronda, perquè no l'hi volen reconèixer, explica. El Ramon li ha encarregat una sèrie d'analítiques, li diu que tingui paciència i li mira un peu que li fa mal. "Sovint hi ha visites que necessiten parlar", diu. De fet, als pobles, com a les ciutats, els metges sovint curen escoltant.

Quan acaba, el Ramon fa visites domiciliàries. Hi ha gent gran que no pot moure's de casa. És el cas de la Carmina, de 94 anys. Mentre hi anem, sona un pregó que anuncia la missa d'un difunt. "Als pobles, la relació amb la mort és ben diferent. Aquí la gent mor a casa", diu el metge. La Carmina és la més gran del poble. "Soc tot orelles per a vostè", li diu el Ramon en entrar. Seu al seu costat i li agafa la mà. A la cara se li dibuixa immediatament un somriure. Vénen a casa a controlar-li la tensió i agafar-li mostres de sang. Viu amb la filla i té un munt de néts, però les atencions del senyor metge són per a ella molt especials. El Ramon no reconeix que avui dia el metge sigui una institució, com abans, però queda clar que, almenys entre la gent gran, ho és. De fet, al carrer tothom el saluda i li fa algun apunt de la seva vida.

Son les onze del matí i ara ens toca visitar la casa de la Christine i el Michael, dos anglesos que després de treballar a Mallorca van decidir instal·lar-se a la comarca. "Hi ha força estrangers que s'han enamorat del Priorat, jo en tinc quatre famílies", explica el Ramon. Ella és al llit esperant una pròtesi de maluc i el metge li dóna calmants per al dolor. La llista d'espera per al que necessita és llarga.

Cap a dos quarts toca marxar a Cabacés. "Avui faré més de 50 quilòmetres, entre un poble i l'altre, les visites que faig a domicili i tornar a Falset", explica. Els trajectes li representen més de 200 euros en gasolina al mes. El quilometratge i les depeses del cotxe són una reivindicació dels metges rurals des de fa anys.

Quan arribem a Cabacés ja l'esperen quatre pacients. El Vicenç, que ha vingut a la consulta amb la dona, la Rosa, ens diu amb molta sorna: "Ara estic jubilat, però jo he estat un torero de carretera". Havia treballat asfaltant-les. "Ens deien així perquè els cotxes no paraven i ens havíem de llançar a la cuneta". Els caps de setmana anava a l'oliva. Ara, als 80 anys, li ha tocat un dels grans reptes de la vida: aprimar-se. Pateix gota i els més de 100 quilos que pesa hi juguen en contra. Avui ve tot orgullós i li explica al metge que ha perdut vuit quilos i mig. El secret, el guarda la dona. "És la dieta del mateix, però la meitat", diu la Rosa. "Doctor, tres forats menys al cinturó!!", exclama el Vicenç.

Abans de dinar, el metge visita un parell més de domicilis. El Josep té 89 anys i en fa vint que és al llit paralitzat a causa d'un ictus. El seu fill es dedica al cultiu de l'olivera i vol aconseguir un oli de gran qualitat amb propietats curatives. La jove, la Neus, el cuida de manera exquisida des de fa dues dècades. És un remolí d'energia i quan entra a l'habitació, el Josep, que té la mirada perduda i no parla, deixa anar una rialla impressionant. "Ha arribat el Ramon", li diu. En sortir de casa, el metge ens explica que en aquests casos les visites no són tant per al malalt com per donar suport als cuidadors.

La quotidianitat del Ramon pot diferir més o menys de la d'altres metges rurals a Catalunya. La realitat és molt heterogènia, però tots tenen en comú que malgrat la seva vinculació a un centre de primària la distància els obliga a ser molt independents, resolutius i polivalents. "Hi ha moltes realitats: metges que atenen diferents pobles, prop de ciutat, a muntanya, en un poble amb urbanitzacions, al poble de costa amb molta demanda a l'estiu, amb una ABS totalment rural, etc. Fins i tot hi ha metges que, si fa falta, van a comprar i canvien les bombetes foses dels centres on treballen", explica Jaume Banqué, coordinador del Grup de Medicina Rural de la CAMFiC.

Ho corrobora Josep Fumadó, vocal de medicina rural del Consell General de Col·legis Mèdics d'Espanya i metge rural a Sant Jaume d'Enveja, al delta de l'Ebre. "Estem entre Doctor en Alaska i House ", diu. "Dels 40.000 facultatius que a Espanya exerceixen en l'àmbit de l'atenció primària de salut, uns 18.000 som metges rurals. L'avantatge és el contacte permanent amb la població, però estem més sols i aïllats", diu. El Ramon, que és seguidor de House , diu fent broma que espera que quan acabi la sèrie el famós metge no es retiri al Priorat: amb el seu caràcter en un poble no se'n sortiria.

Als pobles se sap tot i una de les qüestions més delicades és la confidencialitat. El Ramon és molt cordial, però alhora marca distància. "En casos de VIH, de la salut dels adolescents o de malalties mentals, la confidencialitat en un poble és fonamental i complicada", explica. N'hi ha que prefereixen anar a veure'l en un altre poble per no coincidir a la sala d'espera amb coneguts. N'hi hauria prou perquè s'escampés que els passa alguna cosa.

El Ramon s'assabenta de moltes coses fora de la consulta, pel boca-orella. Per exemple, els casos de violència domèstica difícilment passen desapercebuts. Ni els dels que tenen problemes amb drogues. És inevitable, el metge del poble no deixa mai de ser-ho. Seiem a dinar en un restaurant i ve l'amo. El tema és la crisi. Ens explica que ha trobat com estalviar gasolina posant el cotxe en punt mort. Al Ramon també li costa abandonar el seu rol de metge: "Si no fumessis estalviaries el mateix, o més", li diu.

El Ramon té molta feina a l'estiu, quan la població es multiplica. Abans no hi havia professionals que volguessin fer suplències per vacances. Ara hi ha metges joves que ho farien, però amb les retallades no els contracten. S'ho combinarà amb un company i durant un mes li tocarà assumir les visites de sis pobles.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT