Són petits gestos. Els nois més grans ajuden els més petits a interpretar la partitura o a afinar millor. Els donen un cop de mà quan surten a l’escenari per col·locar-se de manera adequada i apaivaguen els seus neguits abans d’un concert. El cant coral fomenta el treball en equip: nens de diferents edats assagen junts i treballen per un objectiu comú. Lluís Arguijo, director de l’Escola Coral de l’Orfeó Manresà, ho té clar. “Un assaig d’un cor infantil té molts valors. Des de la solidaritat -s’ajuden els uns als altres- fins a la paciència. Quan assages una corda o una veu, els altres s’han d’esperar. També es fomenta el valor de la concentració: els nens passen tota la jornada a l’escola i després has de trobar elements que els motivin perquè estiguin concentrats durant l’assaig”. L’Escola Coral de l’Orfeó Manresà -lligada a una entitat centenària com és l’orfeó- celebra aquest curs el desè aniversari.

Va néixer el 2003 de la mà del cantaire i músic Miquel Núñez de Arenas, mort en accident de trànsit el 2006, i agafava el testimoni de la feina feta pel cor infantil Ixent. La idea, però, era anar una mica més enllà “i donar-li un caire més pedagògic” articulant diferents seccions perquè els nens tinguessin un espai per cantar des dels 5 fins als 17 anys. El següent pas, ja en marxa, és allargar-ho durant l’etapa universitària.

L’Escola Coral va néixer amb 10 alumnes i ara ja en són 47 repartits entre el cor infantil, fins als 11 anys, i el cor jove, de 12 a 17 anys. Més enllà de la tasca pedagògica, que hi és, la coral vol implicar-se en les activitats de Manresa i la comarca. Han gravat un disc, han fet intercanvis amb altres corals, han col·laborat amb cantautors, han participat en una òpera infantil al teatre Kursaal i ara estan preparant un conte musical escenificat que estrenaran al maig: El Carnestoltes del cel, de Pep Molist, amb música de Marc Dalmases i escenografia de Pep Farrés. “Hem volgut que la gent que hi participi sigui de Manresa i reivindicar el valor local”, argumenta Arguijo. La coral portarà a escena un producte creat des de zero per ells. “El més important de totes les iniciatives formatives és el context en què et bellugues, i a Manresa hi ha molt de camí per fer, i això és el que ens esperona i ens il·lusiona”, explica el director de l’Escola Coral. Volen participar en tantes activitats com la ciutat demani i engrescar-se per proposar-ne de noves. Un exemple és el cor universitari, però també el projecte Paideia per crear una xarxa de cors infantils a les escoles del Bages.

Inculcar valors i bons hàbits

En una coral no només es treballa el repertori musical. També es treballa el moviment, el vestuari o la comunicació.

També s’inculquen hàbits i valors com el valor de la música i el del silenci, que, segons Arguijo, la societat actual ha deixat una mica de costat. “Més que parlar, els nens vénen molts cops cridant, i el primer que els has de fer aprendre és que el silenci és d’on parteix qualsevol activitat que vulgui ser atractiva i estimuladora”. Accions aparentment tan simples com recollir la seva cadira després d’un assaig i saber estar en silenci quan toca són alguns dels hàbits que adquireixen. “Aprenen que hi ha un moment per a cada situació. I el cant coral és una eina fantàstica per transmetre-ho”, afegeix Arguijo. Cal disciplina per gestionar una coral, però el director de l’Escola Coral de l’Orfeó Manresà aposta més pel treball en equip que per la mà dura. Té un mal record d’una coral infantil centreeuropea que fa 25 anys va acompanyar en una gira. “Em vaig quedar bocabadat de l’ambient de disciplina extrema, gairebé espartana, que s’hi respirava. A qui no ho respectava se’l castigava sense cantar”, recorda Arguijo, que considera que aquest és un “camí equivocat”. “Hi ha cors amb un alt nivell que pel somriure i la mirada ja veus que el procés que han seguit és tan higiènic que se’t posa la pell de gallina. I et dius: «Això és educar!»”

Ell defensa que els membres d’una coral han de “gaudir” cantant. “Perquè no importa tant el resultat final d’un concert com el procés. Com s’hi arriba”. I si un nen té certs problemes d’afinació o no és tan talentós, s’ha de valorar d’on parteix i la seva evolució. “Quan eduques, per molt que busquis un nivell alt, no pots arraconar ni marginar. Has de gaudir de l’heterogeneïtat del grup, amb els seus interessos i debilitats”. Tot i que es fa una prova per ingressar a la coral, l’objectiu és obtenir el màxim rendiment però fent-los gaudir. “Si en un procés educatiu l’alumne no s’ho passa bé, de seguida ho captes amb la mirada”, sosté aquest músic. El repertori és una de les vies i s’ha d’equilibrar músiques més clàssiques amb d’altres de més afins al que ells escolten i que els convidin a moure’s -“Els entusiasmen les coreografies”- o textos que s’acostin a les seves realitats. Deu anys del cor encara són pocs per saber si algun d’aquests alumnes s’acabarà dedicant professionalment a la música. Però això tampoc és una fita que els faci perdre la son. Omplen un espai necessari en el món educatiu, no tan orientat a crear músics com a gaudir del cant coral. “I, després, ja es veurà si hi continuen professionalment!”, diu Arguijo.

També procuren implicar els pares per crear una comunitat. “La família es va fent de mica en mica més gran, i això és el que més ens omple als educadors, que no només busquem resultats musicals”, conclou Lluís Arguijo.