___ Ets més actor o activista?

___ Sóc un animal, un bitxo vivent i un ciutadà que vol sumar-se a la marea, al corrent col·lectiu de ciutadans que estan tractant de construir una ciutat habitable, un món habitable. El que hem construït fins ara és horrorós, l'hem de canviar. No ens valen les institucions que tenim, no ens val la distribució del poder que existeix, ni tampoc la distribució vigent de la riquesa. Som infeliços i patim molt.

"Encara no coneixem la democràcia. Ni Stalin era comunista, ni Aznar, Zapatero i Rajoy són demòcrates"

___ Cal un canvi de sistema?

___ Encara no coneixem la democràcia. Ni Stalin era comunista, ni Aznar, Zapatero i Rajoy són demòcrates. Una democràcia ha de ser un sistema en què el conjunt dels ciutadans gestionin i decideixin com volen que sigui la societat i com volen organitzar-se per conviure. La classe política hem de ser tots, no els polítics professionals. No ha d'existir la professió de polític, tots hem de ser éssers polítics. I a l'hora de fer juntes de govern o el que sigui ja anirem trobant gent i fent torns. Sempre hi ha gent amb més capacitat de dinamitzar, d'organitzar i de dirigir, però controlats pels ciutadans de manera directa i participativa.

___ Sona complicat d'aplicar. Ho veus pròxim?

___ És inevitable que arribi. El sistema que coneixem està en caiguda lliure; n'està emergint un de nou que els ciutadans estan inventant pel seu compte. En la història de la humanitat no hem conegut una comunitat humana que es consideri adulta capaç de cuidar-se de si mateixa. I cada vegada que es crea una elit que organitza els assumptes de tots, acaba fotent a tothom.

___ Què pesa més en tu, l'enuig per la caiguda lliure o la il·lusió pel que ve?

___ La il·lusió. També tinc molta por, perquè el reduït grup de banquers, grans empresaris i polítics que formen el poder i se'n beneficien directament són capaços d'una enorme violència per impedir que els el prenguin. Són capaços de matar. Ja veiem com la policia al seu servei clava pallisses, empresona, deté arbitràriament. Desqualifiquen qualsevol incidència al carrer, encara que sigui gent lluitant perquè una altra gent no es quedi al carrer, com en el cas de la PAH. Com els criminalitzen! Qualsevol que lluita pel bé comú és anomenat antidemòcrata o sospitós de terrorisme.

___ ¿Creus que tot està organitzat, o és una improvisació?

___ Ho porta gent amb noms i cognoms. Persones que un dia de la seva vida van ser tendres nens nascuts per a l'amor i l'alegria i que desgraciadament van ser domesticats, pel seu entorn o les circumstàncies de la vida, per ser dèspotes i cruels.

___ Si et dic que això em sona a demagògia, què em diràs?

___ Doncs que pot ser. Però jo ho crec de veritat.

___ ¿Quan dius que no es pot ser intel·lectual i de dretes ho fas per provocar?

___ És la meva opinió. Qui està a favor de l'emancipació humana i qui està a favor de l'explotació? No de paraula, sinó a través dels fets. Els que pertanyen a cúpules de partits, empresaris i banquers estan a favor de l'explotació humana. I la gent que surt al carrer a manifestar-se està a favor de l'emancipació. Ser intel·lectual és una funció social que consisteix en el fet de ser crític amb el poder. Pot haver-hi un artista de dretes, un gran escriptor de dretes, un gran pensador de dretes, però no ets intel·lectual si no ets crític amb el poder.

___ Com està Madrid?

___ Madrid és terrible. Madrid i València són els dos inferns polítics més grans d'aquest país.

___ La dreta mediàtica et persegueix?

___ És molt incòmode. Intento no veure ni llegir res d'això, és molt desagradable. Ja no per quan jo hi aparec, perquè per descomptat els insults són terribles, sinó per la seva manera tan terrible d'interpretar la realitat. Primer perquè ho fan d'una manera tan interessada i al servei d'uns interessos tan clars, que són els del poder. I segon perquè ho fan d'una manera tan cridanera, grollera i insultant.

___ ¿Esquerra Unida, per a qui sovint has demanat el vot, és un vehicle útil?

___ Crec que Esquerra Unida no pot incloure la mobilització social que s'està produint. M'agradaria que se sumés a la mobilització social sense pretendre controlar-la gens. I li falta una profunda autocrítica per detectar quines persones i en quin moment d'Esquerra Unida han servit igualment el sistema, per exemple en qualitat de membres del consell d'administració de Caja Madrid.

___ Ho veurem empitjorar tot molt més?

___ El govern Rajoy és criminal, perquè retallar en salut, fer fora la gent de casa seva i facilitar l'acomiadament augmenta la mortalitat. Així de clar. Mor més gent perquè hi ha una atenció sanitària pitjor. Tinc molta por. Ja estem veient el patiment que estan provocant, tenim l'exemple de Grècia, que els mitjans de comunicació d'aquí estan silenciant. Estan sobrevivint perquè els ciutadans s'organitzen per muntar ambulatoris voluntaris, escoles voluntàries, menjadors socials.

___ ¿En el teu últim monòleg s'hi barregen la teva ideologia activista i la teva professió?

___ Faig una comèdia. Riure és una arma revolucionària fonamental. Si estàs amargat no pots fer la revolució, perquè acabes acceptant la guillotina.

___ Fas humor crític.

___ Quan t'estan matxacant els ronyons el mínim que pots fer és ser crític.

___ ¿El tòpic que l'esquerra no té sentit de l'humor és fals, doncs?

___ Això és una bestiesa. Sense sentit de l'humor jo no pujo a cap revolució, perquè serà una llauna, serà dogmàtica i finalment serà horrible. El teatre en si és polític: els habitants de la polis es reuneixen per parlar de com funciona la ciutat.

___ Molts actors diuen que el millor del teatre és tenir els textos dels millors autors de la història. I tu en canvi te l'escrius...

___ Per mi no hi ha res millor que Shakespeare. Em passaria tota la vida fent Shakespeare. Aquesta tardor he acabat les representacions de Hamlet, la millor experiència professional de la meva vida.

___ Passar de Shakespeare a San Juan és molt atrevit.

___ El meu monòleg no l'anomenaria ni text teatral. Té la voluntat de ser una trobada ciutadana, un diàleg, una conversa, en què sobretot parlo jo perquè sóc el que convoco però que està oberta perquè qualsevol parli. Ho dic cada dia a la funció.

___ I cobres. Formes part del capitalisme.

___ Cobro perquè estic treballant, no? És la meva feina.

___ Ho deia perquè tots tenim contradiccions.

___ Sóc capitalista en el sentit que he sigut criat i domesticat en una societat capitalista i els meus usos i costums en gran part són capitalistes. L'altre dia vaig anar amb uns amics a sopar en un restaurant, ens vam passar tot el sopar posant a parir el sistema i a l'hora de pagar vam treure les targetes de Bankia, del Santander, de La Caixa. Alguna cosa aquí no quadra.

___ ¿Has de ser molt optimista per portar un fill a aquest món que s'està enfonsant?

___ Tinc tanta fe en l'ésser humà i tan poca en Déu que sóc molt optimista.

___ T'espanta la perspectiva de ser pare?

___ No. El que m'espanta és el dolor que està patint la gent i que d'alguna manera estem patint tots amb el que està passant. I m'espanta el que pot venir, perquè des de la Transició mai hi havia hagut tanta gent al carrer demanant un canvi de model social.

___ ¿Les fans que et paren pel carrer saluden l'actor conegut o l'activista indignat ?

___ Saluden l'actor de la pel·lícula més taquillera i més frívola. Sobre les meves militàncies, hi ha gent que em diu: "Collonut que siguis aquí". I altres que em diuen: "Vés-te'n a casa, vés-te'n a Cuba".

___ Quina responsabilitat atribueixes als teus pares pel fet de pensar com penses?

___ Molta. Els meus pares són dos éssers encantadors i meravellosos, que van tenir la desgràcia de passar la seva infantesa i adolescència durant la Guerra Civil i en la postguerra en ciutats com Cuenca i Valladolid. La meva mare era actriu de ràdio i d'ella he heretat la vocació d'actuar. I del meu pare he heretat moltes altres vocacions. Una de les quals, llegir.

___ T'ho dic per la importància de l'educació a l'hora de crear ciutadans lliures i crítics...

___ És l'única cosa que realment pot canviar el sistema, i això explica el gran esforç dels nostres governs per tallar les ales a l'educació. El PSOE i el PP persegueixen el mateix, però el PP destrueix a una velocitat molt més gran.

___ Com et portes amb la tecnologia?

___ No gaire bé, perquè tinc poca traça, però m'encanta internet, i fa molt més gran l'accés al coneixement. Per això és tan perillosa la guerra dels drets d'autor, perquè pot ser una porta per censurar el flux lliure d'informació a internet.

___ Ets a Facebook o Twitter?

___ No. A WhatsApp sí, els meus amics em deien que me'l posés perquè és gratis.

___ Vigila, perquè el WhatsApp també enganxa.

___ Tinc un telèfon totalment capitalista, però com a mínim no és un iPhone...

___ Però no pots garantir on s'ha fabricat.

___ És molt difícil fer un pas en aquesta societat sense col·laborar amb l'explotació humana.

___ ¿El fet de dir el que penses afavoreix o perjudica la teva carrera?

___ Ni ho sé ni m'importa. M'importa no tenir feina, he passat molt de temps sense feina. Fins fa poc, que em va sortir una sèrie a la televisió. Esclar que em preocuparia que em deixessin de trucar, però confio en el gremi.

"Sóc gandul: la meva ideologia és menjar, beure, estimar i riure"

___ Aquest any què veurem teu?

___ Segueixo amb el teatre, continuo amb el monòleg i faré algun recital de poesia. Ara sóc a la sèrie Gran Reserva: El origen .

___ Com veus Catalunya?

___ A mi em sembla fenomenal ser independents o ser dependents o ser el que es vulgui. Però m'interessa molt saber quin projecte hi ha al darrere, quina societat es vol quan hi hagi la independència. Perquè si la intenció és fer igualment una societat capitalista tant me fa que et diguis Catalunya, Espanya o Tombouctou... Si el que vols fer és una societat que busca el bé comú, la igualtat i la llibertat, aleshores et dono plenament el meu suport, tant si vols ser independent com una altra cosa. Una Catalunya independent amb els principis polítics de Convergència i Unió no m'interessa gens, prefereixo una Catalunya integrada a Espanya. Però em sembla estupenda una Catalunya independent amb un projecte que busca el benestar de tothom.

___ I què penses sobre el referèndum?

___ Crec absolutament en el dret de cada poble i de cada cultura i geografia a decidir quina és la seva forma administrativa, a decidir quin és el nom del seu país i quines són les fronteres. Crec en el dret al referèndum. El que no entenc és que algú d'ERC pugui dir que és català abans que d'esquerres, com va passar en les últimes autonòmiques. Dit això, també entenc que toca molt els ous que cada dos per tres un militar espanyol digui que a veure si vindran amb els tancs, o que Wert digui les barbaritats que diu.

___ D'aquí 10 anys encara seràs actor?

___ Jo crec que seré actor tota la vida, però la meva principal vocació és no fer res. Sóc gandul. Crec que l'art de no fer res és fonamental i coincideixo amb Bertrand Russell, que segons tinc entès va dir: "En aquest món ja s'ha treballat massa, hem inventat les màquines, que treballin elles!" Disfrutar, menjar, beure, dormir, estimar i riure. Aquesta és la meva ideologia.

El perfil

Quedem al Teatre Barts de Barcelona, on ha vingut a fer el monòleg Autoretrato de un joven capitalista español. Va amb la seva parella, embarassadíssima, i una maleta carregada de llibres de la qual no se separa i que fa servir a l'espectacle.

No és que defugi els temes polítics i socials, és que quan treus el tema s'oblida de la resta, i defensa les seves idees amb passió. És conscient que com que diu el que pensa cada cop que té un micro corre molts riscos, també el de ficar la pota.

Aquest actor nascut el 1968, fill d'una actriu de ràdio i del dibuixant Máximo, va protagonitzar l'èxit taquiller Al otro lado de la cama i ara combina tele de tardes (Gran Reserva) amb teatre més compromès, ara en solitari i fins fa poc amb la seva companyia, Animalario. Al cinema l'hem vist recentment a Una pistola a cada mà, de Cesc Gay.