Fotos: GETTYA quina edat s'han de plantejar els pares l'educació digital dels seus fills? La riuada de tecnologies de la informació que ha inundat les nostres vides ha fet que els més menuts s'hi vegin immersos fins i tot quan encara no han arribat al món. A YouTube, per exemple, hi ha penjats milers de vídeos en què es veuen les ecografies de nadons en gestació. I n'hi ha que s'acosten al milió de visualitzacions. Aquesta nova realitat fa que els pares hagin de marcar normes de comportament per als seus fills en aquest àmbit cada vegada més aviat. Quim Pedrol i Anna Vilapriñó afronten el sisè mes d'embaràs i tenen clar que començaran l'educació digital de la seva filla de ben petita, fins i tot abans que adquireixi altres habilitats analògiques perquè de ben menuts "és quan desenvolupen la creativitat, l'autonomia i quan la tecnologia pot ajudar a reforçar els enllaços neuronals". Jordi Solé i Susanna Cantón permeten que el seu fill, l'Èric, que encara no té tres anys, accedeixi als innombrables estris digitals que té a casa, però "no li deixem fer servir com si fossin joguines", tot i que "encara és molt petit i no ens hem parat a pensar quina educació digital concreta li donarem".

L'edat en què hem de començar a marcar les regles educacionals en el camp d'internet, les xarxes socials i els videojocs és matèria de controvèrsia entre els pedagogs. Però plantejar-s'ho ja forma part de les tasques que els futurs pares o els que tenen un menut a casa han d'abordar durant els primers anys. Un estudi del departament d'Educació dels Estats Units va comprovar que els nens de tres a set anys que jugaven diàriament durant dues setmanes seguides al joc Martha speaks dog party van augmentar el seu vocabulari en un 31%. En l'extrem oposat, molts pedagogs pensen que abans d'entrar en l'univers digital, els nadons han d'aprendre a manipular i distingir altres dimensions, com ara les textures i els volums.

Per Jaume Funes, psicòleg i educador que ha dedicat una atenció preferent a aquest camp, els pares han de reflexionar de bon principi sobre com faran servir les eines de la societat informacional perquè els nadons ja naixeran dins d'aquest flux. "La notícia del naixement circula primer pel WhatsApp, les primeres figures que diferenciaran els nens estaran en una pantalla, es reconeixeran a si mateixos per primera vegada en una foto digital i no en un mirall...", reflexiona. Per tant, considera que "és raonable llegir el conte de la nit en una tablet i, per contra, no té gaire sentit que disposin d'un smartphone als deu anys. La seva manera de comunicar-se s'ha de construir primer d'altres maneres, i no ha d'estar predeterminada per una moda o una companyia telefònica".

Autonomia en l'ús de les tecnologies

La qüestió de quan hem de conferir als fills autonomia en l'ús de les tecnologies de la informació és, justament, una de les decisions claus en l'educació digital. Jaume Funes assegura que "tenir o no tenir mòbil és fonamentalment una qüestió d'educació en el consum. Descobrir costos i necessitats, no dependre de les imposicions del mercat. Avui, al meu parer, no existeix cap aplicació que justifiqui tenir un mòbil abans de començar la secundària, l'adolescència".

Entre els pares no hi ha unanimitat respecte al tema. Jordi Ordeig i Marta Pujol, que esperen una filla en les pròximes setmanes, ja han decidit que li facilitaran un telèfon intel·ligent "cap als 9 o 10 anys". "Però no serà d'última generació, n'aprofitarem un dels nostres quan el canviem". La intenció d'aquests pares és oferir a la seva filla la possibilitat de descobrir progressivament les potencialitats del telèfon.

Laura Bover i Marcel Puig, pares del Martí (17 mesos), en canvi, prefereixen no avançar solucions a problemes que encara no s'han produït. "No ens hem plantejat quan li comprarem el primer smartphone o a quina edat li deixarem tenir Facebook o Twitter. Ja arribarà el moment en què creguem oportú, però el que no farem en cap cas és accelerar el procés". El Quim i l'Anna, que esperen ser un més a finals d'any, aventuren que potser els 13 anys és una bona edat per començar, "però dependrà del seu interès i la seva responsabilitat". El Jordi i la Susanna tenen clar que "no serà abans que faci primer d'ESO", però també asseguren que com que el món canvia tan de pressa en l'àmbit de les tecnologies no es pot tenir una postura immobilista".

Plantejar-se amb claredat com educarem digitalment els nadons o els futurs fills resulta difícil per a molts pares perquè es veu llunyà. Ara bé, les estadístiques recomanen preocupar-se'n com més aviat millor. L'informe EU Kids Online , dependent de la Unió Europea, fa set anys que estudia el comportament dels menors a internet i en l'última edició constata que l'accés al món digital dels nens de 0 a 8 anys és cada vegada més freqüent i que cada cop s'hi inicien abans. La mostra inclou 25.000 famílies d'arreu d'Europa. L'informe de l'agost afirma que els "menors de 9 anys accedeixen a una varietat d'activitats en línia, entre les quals hi ha veure vídeos, jugar i buscar informació", i alerta que "no s'ha establert que els nens menors de 9 anys tinguin la capacitat d'entrar a internet de manera segura i beneficiosa [...], sobretot perquè es tracta de mons virtuals destinats a adolescents i adults".

Les regles del comportament digital

Justament el temor a la part més perillosa de la societat de la informació és el que més mou els pares a establir les regles que regiran el comportament digital dels futurs fills o nens molt menuts. Per al Jordi i la Marta, a punt de ser pares, la primera preocupació és "que no desenvolupi una addicció als jocs o al telèfon. No ens agraden aquests joves que s'alienen amb el mòbil parlant pel WhatsApp constantment". Pel Quim i l'Anna, un dels riscos més patents que caldrà evitar-li al seu futur fill serà "els enganys que pot patir per part d'altres usuaris" en un món on la identitat dels altres és cada vegada més difícil de saber amb certesa". En canvi, per al Jordi i la Susanna l'educació de l'Èric ha de prevenir "les males companyies o influències i la utilització errònia de la informació que tindrà a l'abast". En aquesta línia, la Laura i el Marcel, pares del Martí, no temen els perills específics derivats de la tecnologia perquè "el món digital és part del món real i, com a tal, té els mateixos riscos que els altres àmbits de la vida, i el més important és educar-lo de manera que pugui diferenciar el que li convé i el que no, sigui a les xarxes socials o al carrer". El psicòleg Jaume Funes coincideix amb aquesta lectura: "Si els hem educat en el respecte a l'altre, no faran assetjament a la xarxa", exemplifica.

Exposició per part dels pares

El problema és que, de vegades, són els mateixos pares els que exposen els fills a l'aparador digital fins i tot abans del naixement. "Alguns pares escriuen blogs, molts avis publiquen regularment fotos i vídeos de nadons i nens, creant així empremtes digitals de menuts que són massa joves per entendre el que passa o donar-hi el consentiment. La capacitat futura dels nens per trobar, recuperar o eliminar el material publicat per altres és molt incerta", adverteix l'informe EU kids online. Aquesta sobreexposició al món virtual fa que sigui especialment important facilitar als nens criteris i normes de gestió de bon principi. Jaume Funes afirma que "a la vida tot es pot digitalitzar, però la vida no és digital i ha de transcórrer en diverses dimensions, de presència i també de relació". "Les experiències han de tenir continguts diferents. No totes han de passar per les tecnologies -remarca-. La dificultat és i serà introduir silencis i donar espai a altres formes de comunicació que també són naturals. Sobreestimular-los artificialment produeix fàstic digital".

Les noves eines tecnològiques de què disposen des del primer any de vida plantegen nous reptes en l'educació i un dels factors claus, segons els pedagogs, és el nivell de control, supervisió o llibertat que es doni als fills per fer-les servir. En el cas de la Laura i el Marcel, per exemple, la intenció "és aconseguir que el Martí no tingui la necessitat de fer les coses d'una manera clandestina i, per tant, tant ens hauria de fer que estigués al menjador, a la seva habitació o al despatx" fent servir per ell mateix la tecnologia. El Quim i l'Anna tenen clar, en canvi, que el seu futur fill "tindrà ordinador a l'habitació, però no televisor". El Jordi i la Marta han decidit que la seva filla que naixerà d'aquí uns mesos tindrà televisor i ordinador a l'habitació: "Però si detectem un abús els hi retirarem".

Al final, segurament la prioritat és avançar el plantejament de l'educació als primers moments dels fills perquè ja viuen encabits en un marc digital. I també preocupar-se més dels valors que dels instruments. Jaume Funes hi insisteix: "On no hi havia valors, no n'hi haurà".