___ Fas el que vols a la vida? Ja pots escollir tot el que fas o no?

___ Sé el que no vull, i això no ho faig. No tinc la llibertat de fer el que vulgui, tinc molts condicionants, però sí que faig el que necessito, el que sento, el que m'urgeix. A la vida professional tinc un equip que entén que si jo escullo les coses hi poso tota l'energia, i que a sobre tendeixo a apostar sempre pel que serà guanyador.

___ Què és el millor que fas?

___ La música, perquè és on he desenvolupat el meu territori. He desenvolupat un llenguatge, una manera d'entendre la música, una manera de compondre-la, d'escriure-la, de sonoritzar-la, de produir-la i de girar-la, de fer-la en directe.

___ Ets músic o artista?

___ Ningú que exerceixi una carrera que tingui a veure amb alguna cosa de la creativitat fa només una cosa dins de l'art, sempre hi ha altres facetes que es desenvolupen que potser no són les primeres ni les primàries, però que es complementen. La majoria del que desenvolupo ho tradueixo en música, però hi ha coses que les he de pintar, que les he d'escriure, hi ha coses que les he de fotografiar. Però el centre de gravetat és la música.

___ Ja saps d'on ets?

___ Jo he viscut més a Espanya, a Madrid, però sóc bilingüe, naturalment, castellà i italià, i gairebé trilingüe, perquè als 4 anys entro al Liceu Francès i aprenc l'idioma.

___ En quin idioma penses?

___ Intento no pensar, perquè Bosé té un problema, no para de pensar. Bosé és molt pesat en aquest sentit, és un tio que sempre està maquinant coses i és molt esgotador, en canvi el Miguel...

___ I Bosé en quina llengua pensa?

___ Bosé en castellà. Tot i que a casa es parlaven dues llengües -que segueixo parlant diàriament-, el castellà és la llengua que em rodeja i per tant és en la que escric.

___ Et mulles per moltes causes.

___ Jo visc amb dos personatges, són el Miguel i Bosé. Bosé té una professió i el Miguel és una altra cosa. Viuen en un mateix cos i òbviament no es porten gaire bé, però han de conviure i s'han de donar suport l'un a l'altre i punt. El ciutadà el que té és que pot participar en causes i ser actiu i activista en causes que a ell el mouen. I té la sort de poder comptar amb Bosé, que en determinants moments pot pujar a un escenari a cantar o a donar la cara o el que sigui. Tinc determinats privilegis que haig de compartir, perquè si no no en gaudeixo.

___ Cada vegada et compromets més.

___ Tinc fronts que ja estan definits, que treballo des de fa molt de temps, i en tinc d'altres que són puntuals. Hi ha Paz sin Fronteras -que és una fundació que tinc amb Juanes-, Oceana, Intermón Oxfam, la gala anual en què recapto fons per a la lluita contra la sida aquí a Barcelona i les Aldees Indígenes a Mèxic. I coses puntuals per aquí o per allà. És molt compromís i molta feina.

"El sistema no funciona, s'ha de reiniciar, no queda més remei"

___ Com veus la crisi?

___ Políticament s'està desfent tot. Quan l'economia i el sistema financer guanyen el pols a les ideologies, lògicament tot se'n va en orris. Perquè les ideologies desapareixen. Què són els partits polítics? Empreses. Què estem votant? És igual. No saps si el PP és Telefónica o el PSOE és Zara o què. Amb tot això el desengany del ciutadà el fa dubtar del vot. Abans amb el vot tenies el poder de canviar les coses, perquè viraves cap a una altra ideologia. Ara ja no. Qui arribi està condicionat i totalment sotmès. Què passa, llavors? Que la classe política ha canviat i els polítics han canviat. Són empresaris, bàsicament. La gestió que posem a les seves mans és absolutament un drama, un desastre.

___ Cal reiventar la democràcia.

___ El sistema no funciona. Algú l'ha de canviar. Nosaltres, els ciutadans, farem el que s'ha de fer, que és seguir votant, sortir al carrer quan s'hi hagi de sortir, subratllar el que calgui subratllar, perquè estem en el nostre dret, perquè financem un estat i els gestors d'aquest estat que nosaltres triem. I això ho hem de seguir fent. I en el fons de tots els temps apareixen noves generacions, com la dels indignats , que per poc que els quedi del que reivindiquen, tindrà el seu efecte, perquè ells demà tindran les regnes de tots els països, de tots els estats. Què han de fer? Primer: organitzar-se. Segon: entrar en el sistema. Des de fora no es pot canviar el sistema. El sistema s'ha de canviar des de dins i amb integració absoluta. Aquí el que s'ha de fer és reiniciar, perquè no queda més remei.

"Els catalans no podeu donar per fet que us ajudarem. Heu de seguir el vostre camí"

___ ¿Veus possible una Catalunya independent?

___ Jo veuré canviar la geografia espanyola. N'estic convençut. Quant temps tardarà? No ho sé, però que canviarà, canviarà. I a més passarà de manera democràtica, amb riscos i tensions, però canviarà. També és una manera de descomprimir les pressions d'un estat. I quan hi ha gent que vol estar d'una manera, no pots obligar-la per gaire temps. S'ha de saber dialogar, perquè compromet moltes coses, tant per als uns com prt als altres. I com hem vist hem de tenir la sort d'arribar al mateix però sense passar per una guerra civil, com va passar a Iugoslàvia. Però ningú pensava que en una Europa mediterrània pròxima pogués passar el que va passar. Jo n'estic convençut i ho dic des de fa temps.

___ ¿Ho concretes a Catalunya i Euskadi?

___ Vés a saber. Si s'obre la carrera, això pot ser com la d'Oklahoma. Es pot quedar aquí o tornar altre cop als regnes.

___ Hi ha gent que us comprometeu amb moltes coses i quan apareix la causa catalana dissimuleu, mireu cap a un altra banda.

___ Jo crec que no heu de comptar amb ningú. Jo crec que teniu prou personal. Almenys no heu d'esperar o no heu de donar per fet que us ajudarem. Jo crec que és un error vostre. Vosaltres heu de seguir el vostre camí i tot el que us arribi com a plus, que sigui un plus.

___ ¿I ens arribarà, aquest plus, per la teva banda, per exemple?

___ A mi no m'hi fiquis. Ho heu de fer vosaltres. En aquest projecte jo crec que a Catalunya teniu una gran autoestima, una gran personalitat, i és un gran país, vosaltres millor que ningú heu d'anar pas a pas cap on voleu anar, sense esperar i sense donar per fet res de res. Qui se us uneixi en el camí, fantàstic, però no doneu per fet que perquè vulgueu el que voleu la gent que sempre ha pensat d'una manera estaran amb vosaltres, perquè hi ha raons molt profundes, molt llargues. I això llavors pot provocar molts dolors, fareu retrets als que no van ser-hi, es trencaran relacions que no tenen base per ser trencades. El camí un el fa sol. On vols anar, hi vas. Així no has de donar les culpes a ningú, ni agrair res a ningú, tampoc. Perquè, compte, que els agraïments es converteixen en enormes deutes. I llavors toca les pilotes pagar aquests deutes.

"Els temes de 'Papito' els sento tan meus com el primer dia"

___ Què tenen els escenaris que després d'una gira de tres anys seguits ara hi tornes?

___ El directe és la cirereta del pastís, és el que més m'agrada. És el procés final, on tot s'ajunta i tot culmina, és la possibilitat de presentar la teva versió visual i escenogràfica a la gent d'una cosa que tu havies pensat i que ells només estan acostumats a sentir, i en aquell moment tu ho il·lustres, i és un moment fantàstic i meravellós. El procés per arribar a ells és gloriós. El moment de la composició i l'escriptura és un moment bastant desagradable, perquè estàs sol i tampoc et serveix gaire el que et diguin els altres, és un procés fotut... Hi ha moments fantàstics en què t'omples d'entusiasme, d'alegria i de visions i al cap de poc aquesta cosa et sembla una merda, i ho tornes a agafar.

___ ¿Actuant cada dia no et canses de tu?

___ La majoria de dies són dies que els disfrutes perquè el públic és diferent, el lloc és diferent, perquè de sobte l'estat d'ànim és diferent. I hi ha dies en què has de tirar més de tècnica i del pilot automàtic, perquè ets humà.

___ ¿Un concert teu ja no pot sortir malament?

___ Sí, esclar que hi pot anar. Però la connexió està bastant garantida. Un concert és un espectacle en què tothom que hi va hi va predisposat perquè li agradi i tothom que hi va sap al que va, ja coneix el que va a escoltar. Són de la mateixa espècie, de la mateixa religió. Això no passa en els toros, no passa en el futbol, no passa en el cine, no passa en el teatre. L'únic tipus d'espectacle en què tothom està unit són els concerts, i això et dóna una energia i un poder brutal.

___ Quantes generacions diferents tens entre el públic?

___ Són tres generacions. La primera comença amb Linda , la segona amb Bandido i la tercera amb Bajo el signo de Caín . I després hi ha una quarta generació que comença que també és molt poderosa, que és la de Sereno . Ara el que hi ha molt és fills de i néts de que han tingut la banda sonora de la meva música a casa seva. Jo, per exemple, he crescut amb òpera, la meva mare és de Milà i escoltava Puccini, Verdi, Rossini... i creixes amb aquestes coses i són coses que coneixes bé i les integres, i ells han crescut amb Bosé. Hi ha nens petits que coneixen la meva discografia perfectament, i aquesta és una altra generació que hi és i que creixerà, perquè els recordarà la seva infància.

___ ¿Com vas poder vendre tres milions de discos ara que ningú no en compra?

___ Tinc una generació, que és la primera, que va canviar l'analògic pel casset, el casset pel 8 pistes, el 8 pistes pel CD i fins aquí. I el CD és el que lliga una mica amb el vinil com a objecte de culte, però d'aquí ja no passen: això de baixar-se les coses a l'ordinador la primera generació no ho entén. La majoria d'ells o elles encara escriuen en quaderns a mà, però el que passa és que són benestants i tenen la seva pròpia economia, són gent de la meva edat i són moltíssims de tots els països llatins, volen tenir i posseir físicament l'últim treball. I també passa que cada dos o tres anys hi ha un disc "que s'ha de tenir" i corre la veu, i Papito va ser un d'aquests discos.

___ Al teu nou treball tornes a cantar acompanyat de nous valors i de cantants consagrats. ¿T'agrada estar acompanyat?

___ Vaig pensar que havia de celebrar els 30 anys de carrera fent alguna cosa especial, revisitar-me. I això d'una banda té bastant de morbo però de l'altra fa bastanta por i vertigen. I vaig pensar: "I per què no fer-ho amb gent?" I aleshores ho vaig parlar amb el Ricky i el Juanes, i hi volien ser, i al final vaig pensar de fer cada cançó amb algú diferent.

___ ¿El procés d'escoltar tota la teva discografia va ser dur?

___ Em vaig posar una gerra de whisky per si de cas, i vaig començar a escoltar, i vaig seguir escoltant i de sobte em vaig adonar de per què una cosa em portava a l'altra, per què havia fet una cosa, per què havia descartat una cosa i desapareixia... Em vaig adonar que hi havia un procés molt coherent: amb 18 anys feia música de xaval de 18 anys, amb històries d'un xaval de 18 anys; amb 25 ja era una altra cosa; amb 33 ja era molt més, i així seguint, i si ara escoltes el que faig ara, és d'un home de 55.

___ Et vas agradar?

___ No. Vaig entendre per què havia fet el que havia fet, i ho vaig trobar tremendament lligat... Una cosa portava a l'altra, i la veritat és que quan vaig acabar no havia tocat el whisky, i no vaig canviar res perquè em va aclarir moltes coses. I sobretot va passar que les cançons que havien de venir a l'avui perquè eren candidates, les vaig veure i les vaig sentir tan meves com el primer dia, i per tant defensables al 100%.

___ En general t'agrades? O ets patidor?

___ L'educació del patiment no la comparteixo. No tinc aquesta cosa judeocatòlica que té aquest país. No he sigut entrenat per a això. Jo crec que no pertany ni a la meva cultura ni a la meva personalitat. El que faig m'agrada, si no no ho faria. I ho faig perquè ho necessito, i ho faig traduint-me cada moment de la manera que sento que et persegueixo avui. Demà serà una altra cosa.

___ Des de petit tots els teus amics són algú. No has tingut vida normal.

___ Jo mai no he sabut què és l'anonimat. Jo entenc que això impressioni. Però la meva vida és real i tangible. La meva vida ha sigut excepcional. He crescut en part amb els noms que han fet i desfet el segle XX, que han canviat el segle XX. Això a escala familiar. I ara, per contactes professionals, amb els que fan i desfan el segle XXI. En part és per la meva professió, i lògicament em faig amb tots ells.

___ En part és per compadir-te, també: no pots tenir intimitat.

___ No. Compadir-nos no. En tot cas envejar-nos. Que és lògic i lícit per part vostra. Però de veritat que jo crec que no n'hi ha per tant. Hi ha de tot i quan neixes peix no saps que el que hi ha al voltant és aigua. Fins que no te'n treuen no saps que allò era aigua. Llavors això és la teva normalitat. I això és el que aprens a viure i el que naturalitzes, perquè tot es torna molt natural. I la relació que tens amb aquesta gent és una relació molt natural, molt familiar, i llavors aprens qui és qui. Jo recordo que sense saber-ho a l'escola francesa em van manar que fes un treball sobre Picasso. Primer em vaig bloquejar, perquè no podia dir res, i després perquè se'm va fer molt difícil, perquè jo vivia amb ell cada any uns mesos des que era petit, anava a les seves cases, pintava amb ell, m'iniciava al ballet clàssic. I era el Pablo. Jo no sabia qui era Picasso.

___ La premsa rosa t'atabala?

___ Mai. Sempre he separat una cosa de l'altra. Mai he especulat, ni he venut, ni he fet mercat amb la meva vida privada. No és el meu estil. La meva professió és la meva professió i el meu refugi és el meu refugi.

El perfil de l'entrevistat

Miguel Bosé (1956) està de gira de 'Papitwo', la continuació del seu èxit 'Papito', que l'ha tingut tres anys de gira i li ha fet vendre tres milions de CDs. Em rep a la suite d'un hotel en el torn número sis d'un dia de set entrevistes, es queixa amargament del 'jet lag' però quan li pregunto com està em respon: "Molt feliç, sóc pare de bessons". Les normes són no parlar-ne a l'entrevista i no ho fem.

Tot i el cansament, s'esplaia en cada pregunta, ho respon tot, agafa per les banyes el tema de la independència de Catalunya i el paper dels progres que es mullen en totes les causes i en aquesta a vegades dissimulen. Se'l veu orgullós de l'èxit permanent, de continuar omplint escenaris en plena crisi, i satisfet d'haver descobert, als 55 anys, que la seva trajectòria té un sentit, és coherent.

De la manera com es confessa addicte als escenaris te l'imagines amb moltes ganes de continuar donant titulars de denúncia social. Té molt assumida la doble personalitat entre Miguel i Bosé, però surts convençut que allà hi eren tots dos, i no són tan diferents.

Bosé serà el dia 27 al Palau Sant Jordi de Barcelona. I el Miguel també.