Zagreb és una barreja força perfecta entre el tarannà eslau i el mediterrani. La capital de Croàcia conserva molts vestigis culturals que ens remeten als països de l’Europa de l’Est. Els ulls dels seus habitants, d’un color blau clar intens, en són un indici. Com també els hiverns de la ciutat, hostils i gelats, on les temperatures sovint traspassen la dolorosa barrera del sota zero. Però, malgrat els trets eslaus, el cert és que tan bon punt despunta la primavera els carrers de Zagreb s’omplen de flors i terrasses alegres per degustar-hi plats rematats amb un fi raig d’oli d’oliva. És precisament aquesta curiosa dualitat eslava-mediterrània la que acompanya els visitants durant tot el recorregut per Zagreb.

El classicisme i la modernitat es complementen harmoniosament a Zagreb: els edificis senyorials i les estàtues de l’Imperi Austrohongarès conviuen amb uns habitants que sovint llueixen cabelleres amb colors tan poc usuals com el morat i el verd. També és fàcil veure-hi un soldat vuitcentista xerrant amb unes turistes cridaneres, una estampa que resulta ben llaminera per a les càmeres fotogràfiques. La guàrdia realitza una desfilada protocol·lària al costat del Parlament, davant de l’església de Sant Marc. Els guardes porten capes fosques i mocadors vermells nuats al coll, un detall que, tal com expliquen els croats, és l’origen de la corbata.

A més de les imatges que ens remeten al passat, Zagreb és plena de dissenys avantguardistes (fins i tot als banys de bars i restaurants) i exposicions tan singulars com les del Museu de les Relacions Trencades, premi Kenneth Hudson al museu més innovador d’Europa.

Un nou inici després de la guerra

Els atractius de Zagreb resulten molt més sorprenents per al viatger capciós si es té en compte que Croàcia va quedar seriosament ferida als anys 90 a causa de la Guerra dels Balcans. A la ciutat, però, resulta difícil trobar-hi gent que parli de la guerra. De fet, els joves semblen d’allò més determinats a passar aquesta pàgina de la història.

Amb aquesta voluntat de superar les ferides del passat, Croàcia és el 28è membre que ha ingressat a la Unió Europea (hi va entrar l’any passat). El país trigarà encara uns anys, però, a operar amb euros, i de moment la moneda nacional continua sent elkuna.

Els croats, educats i amables per regla general, ironitzen sovint sobre la seva situació política. Segons expliquen, han passat moltes situacions complicades en les últimes dècades i s’acoblen amb cert recel al que pugui venir dins de la Unió.

Zagreb és una gran àrea verda. Combrega bé amb la fotogènia de la resta de Croàcia. Quan el temps és bo -a l’estiu la llum aquí és d’una intensitat subjugadora-, els festivals envaeixen els carrers i les places. Teatre, pintura, música, jocs infantils... Diverses manifestacions culturals se succeeixen. A la zona verda de Tomislav (que pren el nom del primer rei croat) la gent jove xerra ajaguda sobre l’herba, com si fossin al Hyde Park londinenc. La imponent estàtua eqüestre d’aquell primer monarca s’erigeix sobre els seus caps i mira de manera penetrant cap a l’estació de tren.

Flors i ombrel·les vermelles

L’esplai és fàcil a Zagreb. Amb el bon temps, persones de molt diversos orígens es donen cita al centre, on es despleguen àmplies terrasses, com sol passar al sud d’Europa. El xivarri és suau, en la línia d’altres països centreeuropeus, i els nens juguen a la plaça Ban Josip. Arreu es veuen flors i ombrel·les vermelles, un dels signes distintius de la ciutat, que es multipliquen en arribar al mercat de Dolac, l’indret ideal per trobar les millors cireres.

És freqüent veure els artesans croats mostrant els seus productes, de fama notable, en paradetes de carrer. Una estampa comuna és també la de noies amb rostres de porcellana i somriures oberts oferint als passejants els “cors de Zagreb”, símbols de la ciutat, que porten un mirall incrustat. Diuen que, en regalar-los a la persona estimada, li estem dient: “Mira el que hi ha al meu cor”.

Un dels recorreguts més populars de la ciutat és el que comença a la plaça Ban Josip, on els turistes tiren monedes a la font Mandusevac, i ascendeix cap a la catedral. Ciclistes, turistes, neopunkies i monges es confonen amb els guàrdies a cavall i la verge daurada i els seus àngels. Des d’allà es pot accedir a la Ciutat Alta, creada sobre la muntanya Gradec, i on se situen el ja mencionat colorista mercat de Dolac, l’església de Sant Marc (la seva teulada és l’escut de Zagreb), diversos museus (entre ells, el de les Relacions Trencades, el d’art naïf i l’històric) i la farmàcia més antiga de la ciutat, fundada per Nicolo Aligheri, besnét de Dante, l’any (1355). En aquesta ruta cremaven antigament les dones que mostraven certa independència acusant-les de bruixes.

Hi ha molt a veure a la capital croata, des dels festivals dedicats al cafè i la xocolata fins a una rica escena teatral. També s’ofereixen rutes teatralitzades com l’anomenada Secrets de Gric, que segueix les petjades de l’escriptora Marija Jurić i les seves bruixotes. El Teatre Nacional, el Museu Nimara o la seva galeria comercial Oktogon són dignes d’una visita. Cal estar atents a la delicadesa de les seves escultures.

La vida des d’un cafè

Aturar-se a veure passar la gent en un cafè de Zagreb resulta un altre gran plaer. És estrany que el cambrer atabali els clients, i mai els presentarà la factura sense que l’hi hagin demanat. Respecte a la gastronomia, les fruites i verdures croates són esplendoroses, i les carns i peixos, exquisits. No deixin de provar les sopes i els vins, blancs i negres.

Tastar una amanida sota el cel blau de Zagreb és tan delicat i plaent com beure un caputxino a la Piazza Navona de Roma.