Publicitat

ARA ENS EN SORTIM

Sinto Bestard: "Si superes un entrebanc fort, pots fer el que mai t'hauries imaginat"

Té prou experiència per saber que, a la mar, tots els sentits són necessaris, però a ell fa quaranta anys que li falta el de la vista. El mallorquí Sinto Bestard, de 82 anys, és cec des dels 41 anys

Va néixer a Palma el 1931 i de ben jove sortia sovint a navegar. Sinto Bestard no és cec de naixement. Tenia 41 anys quan una negligència mèdica el va deixar completament a les fosques, amb una ceguesa irreversible, i va apagar una prometedora carrera com a inspector de bancs a Madrid, on estava destinat. "Després d'un entrebanc fort, com el que jo vaig viure, et pots refer. I si ho fas, si el superes, podràs fer el que mai t'hauries imaginat", ens diu tan bon punt arriba al Reial Club Nàutic de Palma, un territori que coneix tan bé com casa seva, ja que n'és un dels socis més antics. No importa gaire si no hi veu gens. Ens fa de guia. "Pots deixar el cotxe al final d'aquest moll, hi sol haver aparcament". "Un poc més endavant, a la dreta, hi ha una caseta on solen donar cafè i on hi conversarem tranquils..." Sinto Bestard mai no es perd, ni dins ni fora la mar.

Mig món va parlar d'aquest home l'abril del 2006 quan va partir de Palma disposat a fer la volta al món amb el seu vaixell de sempre, l'Snooty Fox , un veler de 17 metres d'eslora preparat amb tota la tecnologia necessària. Hi viatjava una tripulació de només sis persones, comptant el mateix Sinto Bestard, que aleshores tenia 74 anys. "Sempre m'havia agradat navegar, i quan em van deixar cec vaig decidir dedicar tot el meu temps al veler, a la mar i a conèixer el món. Esclar que m'hauria agradat fer la volta al món en solitari. Però som cec i no puc fer miracles. Ara bé, és a la mar, dins l' Snooty Fox , on tenc la màxima autonomia".

En aquell viatge la tripulació tenia data de sortida, però no d'arribada. Podien ser dos anys, tres o quatre. Volien seguir, més o menys, la ruta que va fer Joshua Slocum, el primer home que va fer la volta al món tot sol, a finals del segle XIX, i volien conèixer la majoria de les illes de la geografia mundial. Ho varen fer seguint la ruta d'est a oest i girant el cap d'Hornos, passant pel sempre tempestuós canal de Drake. Sinto Bestard ja coneixia els problemes que hi podien trobar perquè, dos anys abans, ja hi havia passat en un dels seus viatges a l'Antàrtida. "És dels llocs més meravellosos que he conegut, un paradís", recorda el vell mariner. "Ens envoltaven balenes, foques... Jo em vaig tirar nu a l'aigua, devíem estar a uns quaranta graus sota zero i havia de treure'm els trossos de gel de sobre. A més, Ushuaia és un lloc ideal, únic. En aquells paratges em vaig sentir com si estigués sol al món". Són imatges de la primera expedició que va fer a l'Antàrtida. De llavors ençà, la regió, i Ushuaia en concret, han canviat a causa dels milers de turistes que reben.

Tres anys de viatge

Finalment, l' Snooty Fox va necessitar tres anys per circumnavegar el globus. La tripulació va canviar un parell de vegades, però el capità invident es va mantenir a bord fins al retorn a Mallorca. Sorprèn sentir com Sinto Bestard descriu els llocs que ha conegut. Quan, entre tots els racons de la mar, recomana les illes Marqueses, on va viure Gauguin, diu que "són enormes, altíssimes, fan estremir". Després parla dels colors de la mar, els verds, els blaus, els rojos, els grisos foscos que anuncien tempesta. També confessa que gaudeix enormement de les postes de sol. "M'agrada moltíssim sentir el sol sobre la meva pell i escoltar el vent. Jo sent el renou del vent i com incideix en les veles i les cordes. Llavors ja sé què he de fer. Si el vent canvia, de seguida ho not. Així que no hi ha cap problema. Bé, de problemes sempre n'hi ha quan emprens un viatge tan llarg, però jo em sent segur".

En tot cas, la de l'any 2006 no era la primera volta al món que feia Sinto Bestard. Poc després de quedar cec, va començar a planificar, amb el seu fill Rafel, circumnavegar la Terra per etapes. Varen fer l'Atlàntic, el Pacífic, el Mediterrani. Van conèixer el pol Nord, l'Equador...

Navega amb tots els sentits. I a dins un veler, on qualsevol se sent estret, ell s'ho coneix tot i s'hi desplaça amb gran desimboltura. "La mar i el vaixell són els meus hàbitats naturals", confirma. Sinto Bestard té la sort, o se l'ha treballat, de tenir una família de navegants: els sis fills i filles, les nores, els gendres i els deu néts comparteixen amb ell l'afició per la vela. Aquest estiu els espera Grècia: Míkonos, Delos, Santorini...

El seu és un cas extraordinari de superació, d'oblidar les dificultats que té la pèrdua d'un sentit tan important com la vista per acabar veient el món sencer. "Ara, la cosa que tenc més clara és que si no m'haguessin deixat cec no hauria pogut viure tot el que he viscut", sentencia.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT