Rajoy va prevenir els bisbes que retiraria la llei Gallardón
L’executiu intenta amortir el malestar de l’Església
Madrid“El «consens» electoralista de partit no legítima la mort d’éssers humans innocents. Hi ha principis no negociables”. El Twitter del portaveu episcopal, José María Gil Tamayo, treia fum. Era dimarts a la tarda: Mariano Rajoy acabava d’anunciar que paralitzava l’anunciada reforma de l’avortament, i deixava així entre les potes dels cavalls el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que minuts després presentava la dimissió. Als bisbes espanyols l’anunci no els va agafar de sorpresa, segons ha pogut confirmar l’ARA. De fet, dijous passat, el comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) aprovava una nota -inusitada, ja que la norma és no parlar de lleis fins que s’aproven o, com és el cas, es retiren- en què afirmava “el valor sagrat de la vida humana des de la concepció fins a la seva fi natural”. Els bisbes apuntaven que l’Església “vol fer sentir la seva veu una vegada més, com sempre ha fet en qualsevol conjuntura social i política”.
Aquell dijous el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, es presentava per sorpresa a la inauguració d’unes jornades organitzades per l’arquebisbat de Madrid i es reunia amb el cardenal Rouco, el portaveu episcopal Gil Tamayo i el nunci del Vaticà a Espanya. A la mateixa hora, a la ciutat financera del Banco Santander, Mariano Rajoy es veia breument amb el nou arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, després d’una missa per Emilio Botín.
A les dues trobades, prèvies a la marxa enrere en la reforma legal que ha costat el càrrec a Alberto Ruiz-Gallardón, l’executiu va informar l’Església de la decisió i de la seva intenció que no afectés les relacions Església-Estat, en un moment de canvi, amb la imminent sortida de Rouco -Osoro prendrà possessió el 25 d’octubre-. Dies abans la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, viatjava al Vaticà per explicar la mesura al secretari d’Estat, Pietro Parolin.
Esperen arribar a acords
Sigui com sigui, el cert és que la CEE ha mantingut una política d’extrema prudència. Oficialment, evitarà criticar la retirada de la reforma de l’avortament i tampoc avalarà les mesures de pressió anunciades pels grups pro vida: els bisbes no demanaran que es deixi de votar el PP. La nova cúpula episcopal, comandada per Blázquez i Osoro, espera arribar a acords amb Rajoy, encara que, sempre que siguin preguntats, els bisbes espanyols defensaran la vida des de la concepció a la mort. “Són qüestions innegociables”, apuntava Gil Tamayo.
Tanmateix, una cosa és la cúpula i l’altra el que faci cada bisbe a la seva diòcesi. Alguns ja ho han fet, de manera més o menys bel·ligerant. Els més àcids fins al moment han sigut l’arquebisbe de Toledo, Braulio Rodríguez, que exigeix “prendre partit per la cultura de la vida o de la mort” i que critica “el sofisma que els partidaris de l’avortament són progressistes i d’esquerres i els que s’hi oposen de dretes i catòlics”; i el bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, que des del seu Twitter va atacar directament Rajoy: “#leydelaborto Que el desemparament de Rajoy a milers de vides humanes innocents desperti les consciències adormides”, va dir.
Per l’arquebisbe d’Oviedo, Jesús Sanz, cal donar suport als pro vida que “s’expressen en tants llocs d’Espanya per demanar al govern la coherència amb la seva promesa i el programa mirant més la dignitat de la persona humana en el seu dret a la vida que unes enquestes”. Un suport que serà com a molt discret.
Per la seva banda, el bisbe de Guadix, a Granada, Ginés García, es preguntava “Dret de qui? En primer lloc, sempre, del més feble. La vida ha d’estar per sobre d’ideologies i interessos. Això és progrés”. I l’arquebisbe de Pamplona, Francisco Pérez, deia: “La vida, com la veritat, no es negocia. És el més sagrat. Mal negoci és faltar a la veritat i menysprear el més sagrat”.
