‘Agur’ a fumar i beure al futbol i als frontons

BilbaoS’ha acabat. A l’estadi de San Mamés o al frontó Astelena d’Eibar imatges que eren força habituals van camí de desaparèixer. Ni copa, ni puro, ni tan sols cigarreta electrònica. Així ho dictamina la nova llei d’addiccions basca, que aquesta setmana ha entrat en vigor i que no permet fumar ni beure alcohol en espais com estadis de futbol o frontons, siguin públics o privats. La llei, a més, converteix el País Basc en la primera comunitat autònoma que equipara el consum de cigarretes electròniques al tabac normal i, per tant, tampoc en permet el consum. Ni fumar ni vapejar.

Així doncs, els addictes hauran de passar sense cap afegit els nervis de la pilota que no vol entrar a la porteria o els de la pilota que se’n va a la xapa i fa perdre, de vegades, grans sumes de diners en una aposta. I fins aquí la llei, perquè ara caldrà veure com es fa complir. El costum, el negoci, el factor anímic i fins i tot la tradició hi jugaran en contra. A favor, la sanció de 600 euros a què s’arrisquen els infractors.

Tràmits pendents

Encara no hi ha un desenvolupament normatiu sobre com s’aplicarà la llei. El govern basc està pensant com ho farà, i és en aquest context que l’època preelectoral no hi ajuda. De fet, tot indica que la implantació de la prohibició no serà immediatament radical, com a mínim pel que fa a les sancions previstes per als incomplidors, tant en el cas de les persones que se saltin la llei com en el dels responsables i propietaris de frontons i camps de futbol.

Si pot servir de pista, el portaveu del gabinet basc, Josu Erkoreka, ha reconegut que el compliment de la llei requerirà mesures didàctiques i no dràstiques, encara que s’ha mostrat convençut que la societat basca acabarà reconeixent la “bondat” i l’“avantguarda” de la nova norma. Per tant, no sembla que el pla d’actuació sigui col·locar ertzaines a l’estadi d’Anoeta a la caça del fumador o del bevedor, i és per això que el Govern Basc segueix donant voltes a la qüestió.

La llei preveu una absolució: els txokos. Les societats gastronòmiques sense ànim de lucre, els populars locals bascos on es reuneixen les colles d’amics per dinar o sopar mentre miren d’arreglar el món, no hauran d’apagar la cigarreta si així ho decideixen els seus socis per majoria en els estatuts. Hi ha una excepció, la presència de menors d’edat. El govern Urkullu volia prohibir-hi fumar i així ho va plasmar en el projecte que va remetre al Parlament basc, però una esmena d’EH Bildu, amb el suport del PSE, ho ha impedit. La llei, per tant, s’ha frenat a la porta del txoko ; així doncs, el santuari d’un dels senyals distintius de la idiosincràsia basca seguirà mantenint la seva privacitat. Per bé i per mal.

El País Basc tampoc desterrarà dràsticament l’alcohol del carrer, tal com d’entrada també pretenia l’executiu que en un principi només preveia el consum amb una autorització i en determinats esdeveniments festius o populars. Finalment, després del seu pas pel Parlament, no hi haurà prohibició a la via pública i el consum serà regulat com fins ara pels ajuntaments. No és la legalització del botellón, però tampoc la llei seca.

Un altre element que ha creat gran controvèrsia ha sigut l’equiparació legal de la cigarreta electrònica al tabac normal. Euskadi va un pas més enllà que la legislació espanyola, que el 2014 va prohibir l’ús d’aquests dispositius en hospitals, centres educatius i edificis de l’administració, però no en els mateixos espais on es prohibeix el tabac. La nova llei condemna a l’ostracisme els 30.000 vapejadors bascos. És difícil calibrar quants fumadors de frontó i de camp de futbol canviaran de (males) addiccions.