'Cap nen sense bigoti' aspira a aconseguir més d'un milió de litres de llet a Catalunya

BarcelonaEl 24% dels nens catalans estan en risc d'exclusió social i no veuen cobertes les seves necessitats mínimes, com ara les alimentàries. Per intentar fer arribar a tothom un aliment bàsic com la llet, la tercera campanya 'Cap nen sense bigoti' aspira a superar aquest any la xifra d'1.115.000 litres de llet aconseguits en l'anterior edició per repartir-los entre 37.000 nens vulnerables.

Per aconseguir-ho recaptarà aquest aliment entre el 12 i el 23 de juny a les oficines de CaixaBank i als locals de l'Obra Social La Caixa, en col·laboració amb els Bancs d'Aliments de Catalunya. La iniciativa es focalitza en la llet de vaca, però admet tot tipus de llet, com en pols, materna i condensada, així com begudes vegetals de soja i civada.

Així ho han explicat aquest dimarts en roda de premsa el president de la Fundació Banc dels Aliments, Eduard Arruga, i el director general de la Fundació Bancària la Caixa, Jaume Giró, que ha destacat el valor "simbòlic" de la llet, el primer aliment que es rep en néixer, a més de ser un element bàsic en la dieta. "El d'avui és un acte que ens agradaria deixar de fer algun any", ha dit Giró, perquè significaria que no són necessàries aquestes accions extraordinàries.

Arruga ha explicat que els Bancs dels Aliments atenen a Catalunya 215.000 persones –125.000 a Barcelona–, entre les quals hi ha 37.000 nens menors de 16 anys, i ha afegit que el nombre de menors en situació de vulnerabilitat "es manté bastant alt" en els últims anys, a pesar que el d'adults hagi descendit lleugerament.

Els factors de risc dels més vulnerables

La nutricionista Elena Carrillo ha reivindicat la llet com un element "interessantíssim" per la seva aportació en vitamines i minerals –com fòsfor, magnesi, zinc i iode, a més de calci–, i que aporta el 21% de les necessitats proteiques d'un nen menor de sis anys.

Carrillo ha destacat l'"acumulació de factors de risc" amb la qual carreguen els nens vulnerables, que actuen de forma interrelacionada i amb un efecte que s'incrementa al llarg dels anys: "Té menys probabilitat d'arribar a la universitat, d'inserir-se al mercat laboral de forma estable i de tenir un habitatge". No només això, sinó que també l'esperança de vida mitjana en els districtes amb menys recursos de Barcelona és gairebé deu anys inferior a la de zones més acomodades. Per contrarestar-ho, ha reclamat un compromís ferm de tots els àmbits de la societat "per alleujar el pes que aquests nens porten a l'esquena".