Jorge Yzusqui: “Barcelona fa la millor educació per projectes del món”

BarcelonaSi hi ha una paraula que està en boca de tothom en el món de l’educació és innovació. Perseguint un mètode de qualitat i innovador però de baix cost, Jorge Yzusqui ha creat la cadena d’escoles Innova Schools, al Perú, per a les classes mitjanes. Va impulsar la cadena el 2006 i actualment ja té 35 escoles, 25.000 alumnes i 1.300 professors. Ha vingut de visita a Barcelona per conèixer com funcionen algunes de les escoles innovadores.

Per què Barcelona?

Hem voltat pel món i hem vist escoles molt bones que fan educació per projectes als Estats Units, però costen 50.000 dòlars a l’any. També escoles públiques que tenen un pressupost enorme. A nosaltres ens ha interessat l’experiència dels jesuïtes perquè és una cadena com la nostra. A Barcelona hem vist molt bons models com el Col·legi Montserrat i la dels Jesuïtes, o el Padre Piquer, a Madrid. De totes les experiències que hem vist al món, la més interessant és la de Barcelona. La manera com es fa l’educació per projectes és la millor del món.

Per què és el millor?

Es fa una aplicació terrenal. Els projectes tenen més sentit en la vida real. La manera com s’organitzen els professors i els alumnes també em sembla molt interessant. Als Jesuïtes, per exemple, hi ha dos professors. Això no és gens senzill, hi ha d’haver un alt nivell de coordinació. Un altre dels punts forts són les infraestructures o l’avaluació.

També hi ha moltes escoles públiques a Barcelona que fan educació per projectes.

Sí, però a nosaltres ens interessava veure com funciona una cadena.

Innova Schools vol cobrir el buit d’escoles per a la classe mitjana que hi ha al Perú. Què oferiu de diferent?

D’entrada, reconeixem que l’alumne d’avui és diferent al d’ahir. Al seu entorn tot ha canviat menys l’educació. S’està ensenyant a les aules de la mateixa manera que fa 50 anys. Nosaltres reconeixem que l’alumne té interessos diferents i, per tant, hem de plantejar una manera d’ensenyar diferent.

Quina és la vostra manera d’ensenyar?

Hem agafat els millors models del món i els hem adaptat. Per exemple, la millor educació inicial era la de Berkeley, a Califòrnia. Allà l’escolarització costa 40.000 euros. Els nostres professors van crear un model adaptat que costa 130 dòlars al mes.

On és la trampa?

L’educació no ha de ser cara, és cosa d’adaptar-la a la realitat de cada país. És el mateix que passa amb les línies d’avió cares o barates. Ells poden sacrificar molts serveis. En educació no és així i cal anar molt en compte, però es poden fer moltes coses.

Una educació low cost no sona gaire bé.

Hi ha moltes coses que es poden debatre. Per exemple, quants nens hi hauria d’haver en una classe. No hi ha cap estudi seriós al món que digui que com menys alumnes, més bon rendiment escolar.

Com menys alumnes, més personalitzada serà l’educació.

Depèn del que entenguis per educació personalitzada. Imagina una classe de 25 alumnes on n’hi ha 5 que s’endarrereixen. Si ets la mare d’un aquests 5, perfecte. Però si ets mare d’un els 5 més avançats, no seràs feliç. El ritme el marca el més baix. La responsabilitat que tenim és preparar-los per ser tenir èxit al món que els tocarà viure.

Quina és la vostra ràtio?

Fins a 60 alumnes. Hi ha un professor que controla la classe amb una tauleta digital. Allà veu si els alumnes s’encallen o no. Si avancen i no tenen cap problema surten a la tauleta amb una llum verda. Si s’encallen, amb una de vermella. El professor només atén els del vermell. Els altres poden fer-ho sols.

Seguint el fil del que deia abans, ¿això no perjudica els alumnes més avançats?

No. Imagina’t que fins i tot se’ns passa pel cap fer classes de 90 alumnes i un professor. La barrera més gran que trobem a l’hora d’innovar en educació som nosaltres mateixos. Nosaltres som socioconstructivistes. No creiem en la classe magistral del professor.

Com és una classe, doncs?

Comencem amb una pregunta, però que no se li ha acudit al professor. És la que nosaltres creiem que marca el nivell d’exigència mínim. A partir d’aquí, depèn de cada grup.