ASSETJAMENT ESCOLAR
Societat 28/04/2017

“Sempre ens preguntarem en què vam fallar perquè el nostre fill se suïcidés”

Els pares de l’Alan, el noi transsexual que es va suïcidar per culpa del ‘bullying’, alerten que no és un cas aïllat

Núria Martínez
4 min
“Sempre ens preguntarem  en què vam fallar”

Barcelona“Si a algú li devem l’alarma social que hi ha contra el bullying és a l’Alan, ell ha marcat el canvi”. Així va presentar ahir els pares de l’Alan -el noi de 17 anys transsexual que va treure’s la vida per culpa del bullying - Lolita Bosch, en el 1r Simposi Contra el Bullying organitzat pel Col·lectiu FU i la Fundació FC Barcelona. Amb una gran mostra de valentia -i visiblement emocionats- els pares de l’Alan van explicar ahir la història del seu fill davant de desenes d’adolescents.

El cas és que, abans de decidir treure’s la vida, l’Alan ja feia anys que patia assetjament. “Als 14 anys, quan va començar a mostrar la seva orientació sexual, ja li van començar a dir «lesbiana de merda»”, va explicar la seva mare, l’Ester, que va afegir que “ell pensava que era raret i que, per tant, li tocava patir bullying ”. Per protegir els seus pares, l’Alan no va explicar-los que patia assetjament fins a final de curs. “Ens deia que no ens volia fer patir, que ho arreglaria ell”, va apuntar l’Ester.

Quan va acabar 4t d’ESO, va anar a fer un mòdul a un altre centre. “Allà es va tenyir el cabell de blau i va tornar a patir bullying ”, va apuntar la seva mare, que va afegir que llavors va a tornar a autolesionar-se i va patir depressió. “Era com si tingués una diana a l’esquena”, va insistir.

L’Alan va ser un dels primers menors a Catalunya als quals un jutge va autoritzar a canviar el seu nom al DNI i als documents oficials, després d’un procés en què va tenir el suport de la seva família. Al nou centre, en un primer moment, a la llista hi sortia el seu nom antic. “Vam demanar al centre que li canviessin el nom i que no expliquessin el canvi de sexe als seus companys”, va recordar la mare. Finalment, van acabar assabentant-se que l’Alan era transsexual i van tornar les burles. “Li aixecaven la samarreta i li deien que tenia pits”, va expressar.

L’Alan no estava sol. A casa tenia tot el suport familiar i totes les eines. “El problema el va tenir a l’institut”, va apuntar l’Ester. Tot i el suport incondicional que van donar al seu fill, els pares asseguren que tota la vida viuran preguntant-se què podrien haver fet per evitar-ho. “Sempre ens preguntarem en què vam fallar”, va afirmar la seva mare.

Els familiars de l’Alan atribueixen les causes del bullying a la societat i als pares que han malcriat els seus fills. “Si un pare està assegut al sofà i diu «maricon de merda» a un homosexual que surt per la tele, el seu fill dirà el mateix”, va denunciar la mare. En aquest sentit, el Xavi -el pare de l’Alan- recorda que els motius pels quals es practica el bullying són completament indiferents: “El fet greu és que se’n faci”.

Tot i el dolor patit, els pares de l’Alan no han volgut assenyalar els culpables de la mort del seu fill. “Vam haver d’anar a un judici relacionat amb el cas i vam demanar que ens posessin una mampara perquè no volíem veure-li la cara ni saber-ne res”, va expressar l’Ester.

Els pares de l’Alan van participar en el simposi d’ahir perquè no tornin a repetir-se casos com el del seu fill. “Hem de donar visibilitat a l’assetjament, no és banal”, va reivindicar el Xavi, que va recordar que “casos com el de l’Alan es poden repetir”.

Els pares de l’Alan no van ser els únics que van explicar el seu testimoni ahir. També va participar en el simposi -entre molts d’altres- la Maria, mare d’un nen que va patir bullying des dels 4 fins als 9 anys. “L’assetjament va començar a P4 i el problema va ser que érem molt amics dels pares de l’assetjador del nostre fill”, va apuntar la Maria. Aquest fet -va continuar- va fer que ho veiessin “com a coses de nens” i ho excusessin “fins a 1r de primària”.

Primer van parlar-ho amb els seus pares, però el nen seguia assetjant el seu fill. Més endavant, a 4t de primària, van decidir avisar l’escola, però tampoc va servir de res. “L’escola ho tapava i ens deia que érem nosaltres els que el sobreprotegíem”, va lamentar. La Maria es resistia a treure el seu fill de l’escola perquè creia que era l’assetjador qui havia de ser castigat. Ara -va assegurar- el seu fill “és feliç i normal”.

També ha aconseguit ser feliç la Marta (36 anys), que va afegir que al llarg de la vida arrossegarà que li fessin bullying de petita. “En un mal moment et venen tots els monstres del passat”, va explicar. A diferència del fill de la Maria, la Marta no va parlar amb els seus pares. “Creia que ningú m’ajudaria”, va dir.

#aquíproubullying

El departament d’Ensenyament va anunciar ahir la creació del nou programa d’innovació pedagògica #aquíproubullying, de prevenció de l’assetjament, en què podran participar els centres d’ensenyament obligatori el curs que ve. Es tracta d’un programa per a centres amb una durada de dos cursos.

El 6% dels alumnes de 15 anys reconeixen que són víctimes d’assetjament escolar de manera freqüent a Espanya, segons l’informe El benestar dels estudiants: Resultats de PISA 2015. La mitjana dels països de l’OCDE és del 8,9%.

stats