La mort del corall per culpa del canvi climàtic alarma els científics

SydneyKim Cobb, científica marina de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, esperava que el corall estigués danyat quan es va submergir en les aigües de l’illa de Kiritimati, un atol remot que hi ha a prop del centre de l’oceà Pacífic. Però va quedar atònita pel que va veure quan va baixar deu metres, fins a la vora d’un aflorament de corall. “Tot l’escull està cobert d’un borrissol marró vermellós”, explica Cobb després de tornar a la superfície. “És fantasmagòric. Són algues que han crescut sobre el corall mort”, afegeix.

Els perjudicis dels voltants de Kiritimati formen part d’un emblanquinament massiu d’esculls coral·lins arreu del món, el tercer que hi ha hagut i probablement el pitjor. Els científics creuen que l’escalfament derivat de múltiples fenòmens meteorològics, incloent-hi l’últim i potent Niño, afegits al canvi climàtic, amenaça més d’una tercera part dels esculls coral·lins de la Terra. Molts potser no es recuperaran.

Vital per a l’oceà

Els esculls de corall són incubadors essencials per a l’ecosistema oceànic, ja que proporcionen menjar i refugi a una quarta part de totes les espècies marines i mantenen reserves de peixos que alimenten més de mil milions de persones. Estan formats per milions d’animals minúsculs, anomenats pòlips, que estableixen relacions simbiòtiques amb les algues, que al seu torn capturen la llum del sol i el diòxid de carboni per fabricar els sucres que alimenten els pòlips.

Es calcula que la subsistència d’uns 30 milions de petits pescadors depèn dels esculls, especialment a les Filipines. A Indonèsia els peixos que viuen d’aquests esculls constitueixen la principal font de proteïnes. “És una crisi planetària enorme i amenaçadora, i en lloc de combatre-la estem amagant el cap sota l’ala”, considera Justin Marshall, director del CoralWatch de la Universitat de Queensland d’Austràlia.

L’emblanquiment es produeix quan la temperatura alta i la llum del sol fan que el metabolisme de les algues -que són les que donen al corall els colors brillants i l’energia- es dispari fins a descontrolar-se, de manera que comencen a crear toxines i els pòlips se n’allunyen. Si les temperatures baixen, els coralls es poden recuperar, però els que han quedat pelats continuen sent vulnerables a les malalties. Si l’escalfament persisteix, els coralls acaben morint de gana.

D’esculls danyats o en perill de mort se n’han trobat des de l’illa de la Reunió, prop de la costa de Madagascar, fins a la de Flores oriental, Indonèsia, i des de Guam i Hawaii, al Pacífic, fins als cais de Florida, a l’Atlàntic. De fet, ja s’ha confirmat també l’emblanquiment més extens mai observat abans a la Gran Barrera de Corall d’Austràlia. Dels 520 esculls que formen el seu tram septentrional, els científics només n’han trobat quatre que no estiguin danyats. Uns 990 quilòmetres de la barrera, que en general fins ara havia estat en condicions impecables, han patit un emblanquiment significatiu. L’actual episodi és el resultat d’una confluència poc habitual de fenòmens, cadascun dels quals ha fet pujar la temperatura de l’aigua, ja prou elevada a causa del canvi climàtic. Al nord de l’Atlàntic, el 2013, una alta pressió va bloquejar el flux d’aire polar que circula en direcció sud. A principis del 2014 es va formar una gran onada de calor submarina al nord-est del Pacífic que va causar nombrosos fenòmens estranys, com l’avarament de lleons marins famolencs a Califòrnia. Llavors va arribar el 2015, amb el cicle climàtic del Niño més potent que hi ha hagut en l’últim segle, cosa que va provocar un escalfament per tot el Pacífic tropical i meridional, va fer emblanquir esculls des de Kiritimati fins a Indonèsia i va arribar fins a l’oceà Índic, a l’illa de la Reunió i Tanzània, a la costa est de l’Àfrica, fins al punt que actualment es viu el fenomen global d’emblanquiment de corall més prolongat que s’hagi observat mai.

La conseqüència és que esculls que triguen segles a formar-se poden acabar destruïts en poques setmanes. Potser els coralls sobreviuen a un emblanquiment, però si el fenomen és recurrent acaben morint. Predir la durada de l’emblanquiment o pronosticar el següent és difícil, però, segons les previsions, el Niño, tot i que s’afeblirà, encara s’allargarà fins al 2017. Els científics no podran mesurar tot l’abast dels danys fins que s’hagi acabat.

Freqüència creixent

El que és evident és que aquests fenòmens són cada vegada més freqüents i més forts. Els emblanquiments del 2010 i del 1998 no van ser tan intensos o prolongats com l’actual, i això que el del 1998, desencadenat per un Niño ferotge, va matar un 16% del corall del món. Ove Hoeh-Guldberg, director de l’Institut del Canvi Global d’Austràlia, recorda que el 2015 va ser l’any més calorós de la història, tant en terra com als oceans, de manera que es va batre un rècord establert tot just l’any anterior. “Les temperatures elevades causades pel canvi climàtic han portat els coralls més enllà dels seus límits de tolerància”, diu, i insisteix que l’emblanquiment continuat dels coralls pot ser especialment mortífer.

El Niño escalfa les aigües equatorials dels voltants de l’illa de Kiritimati més que cap altre lloc del món, i això les converteix en un senyal fiable de la salut dels esculls arreu del món. És per això que la doctora Cobb fa 18 anys que es desplaça almenys una vegada a l’any fins a aquest petit atol, que forma part de l’arxipèlag de les illes Line. Tot i que l’atol està situat just al nord de l’Equador, els vents alisis fan pujar l’aigua des de les profunditats de l’oceà, i això normalment manté l’aigua del voltant dels esculls a una temperatura de gairebé 25 graus centígrads, constant i adequada. El 2015, però, no es va produir l’aflorament esperat d’aigua profunda i freda i l’aigua de l’atol es manté uns 5 graus més calenta que de costum, i no permet que el corall es recuperi. “Això demostra de quina manera el canvi climàtic i les pressions tèrmiques a la llarga afecten els esculls. Pot ser que aquest escull no torni a ser mai el mateix”, lamenta.