Publicitat
Publicitat

Els 5 punts foscos en la gestió dels centres d'internament per a estrangers (CIE)

L'execució del reglament sobre els centres d'internament per a estrangers, de la qual ha donat detalls aquest dilluns el secretari d'estat per a la Seguretat, Ignacio Ulloa, en una visita al CIE de la Zona Franca de Barcelona, manté alguns punts polèmics vinculats a la seva gestió i al desplegament legal derivat de la llei d'estrangeria

Els centres d'internament per a estrangers continuaran sense tenir metge en horari nocturn, i l'estada màxima seguirà sent de 60 dies, però separaran les funcions de serveis i vigilància que ara assumien en exclusivitat agents del Cos Nacional de Policia, i ara, segons Interior, prioritzaran els estrangers que hagin canviat penes de presó per l'expulsió abans que els detinguts sense papers. Aquests són 5 dels punts més polèmics de la vella i nova legislació:

1. Internament de 60 dies. La llei d'estrangeria preveu un internament màxim de 60 dies com a mesura cautelar i, segons un estudi de l'ONG Pueblos Unidos, el 60% dels interns supera els 40 dies d'estada però només el 53% són expulsats. Amb el nou reglament dels centres d'internament per a estrangers això no canviarà, tot i que es prioritzarà l'expulsió d'interns que hagin canviat penes de presó abans que els interns detinguts sense papers.

2. Gestió interna del CIE. Els onze CIE que hi ha a tot l'Estat (un a Barcelona i un altre a València) fins ara només estaven gestionats per agents del Cos Nacional de Policia, que assumien tant la seguretat com els pocs serveis existents. Ara, amb el nou reglament, Interior pretén donar entrada a ONG ja col·laboradores i entitats de la societat civil, i 'humanitzar' un centre que té espais comuns únicament habilitats amb taules i cadires i que quasi no té activitats al marge dels àpats o una petita biblioteca.

3. Assistència mèdica no contínua. Les morts dels interns Samba Martiné al CIE d'Aluche el passat desembre i d'Idrissa Diallo al CIE de la Zona Franca la nit de Reis d'enguany han posat en el punt de mira no només les sospites de maltractaments, que els comandaments policials han rebutjat del tot, sinó un reforç dels serveis mèdics. Els CIE, tot i la tensió interna que viuen, no tenen servei mèdic entre mitjanit i les vuit del matí. I així continuarà sent. "És una prestació suficient", diu el secretari d'estat.

4. Comunicació amb l'exterior limitada. Els interns del CIE estan obligats a lliurar el telèfon mòbil quan ingressen i no hi ha accés ni a ordinadors ni a internet ni a faxos. Sí que hi ha tres cabines de telèfon però són insuficients per als 129 interns que hi ha ara a la Zona Franca. Interior considera que una part de l'ús amb l'exterior –les consultes a advocats– ja s'eliminen perquè una bona part dels interns ja han sigut jutjats.

5. Relació amb les institucions catalanes. El secretari d'estat, Ignacio Ulloa, va acusar ahir el síndic de greuges, Rafael Ribó, d'anar al CIE ara fa quinze dies "de 'tournée'" i no "per ajudar", i que hi pot anar quan vulgui "si ho sol·licita" prèviament. Ribó elabora els seus informes fent aquesta mena de visites sorpresa a comissaries i a centres diversos i el 17 d'abril passat no va passar de la porta del CIE de Zona Franca. Ulloa assegura que el Defensor del Poble no tindria aquest impediment perquè el seu càrrec té un nivell estatal, com el CIE, i no autonòmic.

Més continguts de