Arriba la primavera: tot allò que cal saber en cinc punts

Barcelona1. Dades astronòmiques

La primavera astronòmica entrarà a dos quarts de sis del matí d'aquest diumenge, 20 de març. La nova estació tindrà una duració de 92 dies i 18 hores i finalitzarà el dia 21 de juny a les 00.34 h.

La primera lluna plena serà el dia 23 de març i coincidirà amb un eclipsi penumbràtic de lluna, no visible des de la Península però sí des d'Àsia, Austràlia, el Pacífic i Amèrica. El dia 9 de maig es produirà un trànsit de Mercuri davant del Sol que serà visible des de Catalunya i la resta de l'Estat.

Cal recordar que diumenge de la setmana vinent, 27 de març, es farà el canvi horari per recuperar l'horari d'estiu.

2. Fenologia de la primavera

Fa setmanes, o mesos, que alguns fruiters ja van iniciar la floració. Enguany en l'àmbit fenològic la primavera certament va una mica desajustada a causa d'una tardor i un hivern especialment suaus.

En l'àmbit urbà, l'entrada de la primavera astronòmica se sincronitza aquest any amb la sortida de les primeres fulles del plàtan d'ombra. Les estepes del litoral i el romaní també fa dies que ja obren les flors, els roures s'afanyen a treure les primeres fulles en aquest àmbit i les orenetes també es deixen veure en moltes zones d'aquest entorn des de fa alguns dies.

Terra endins destaca la floració de diverses espècies de fruiters, entre elles d'algunes varietats de cirerers i presseguers, o l'aparició de les primeres orenetes. A prop del Pirineu caldrà esperar alguns dies per veure de forma evident l'esclat de la primavera a la vegetació. Les fagedes d'aquest àmbit, per exemple, solen treure les fulles entre finals d'abril i els primers dies del mes de maig.

3. Com serà el temps aquesta primavera?

Els primers dies de la primavera i de la Setmana Santa estaran marcats encara per un temps insegur i canviant, i per temperatures pròximes a les habituals. Sembla que fins divendres els termòmetres no pujaran d'una forma destacable. Els mapes de tendències mensuals de l'agència nord-americana NOAA no entreveuen, de moment, grans anomalies pel que fa a les temperatures de cara als mesos d'abril, maig i juny. Sí que pronostiquen, però, que el maig i el juny podrien ser especialment eixuts.

4. Què és l'equinocci de primavera?

L'equinocci de primavera i de tardor corresponen justament al moment en el qual el Sol es troba en la perpendicular, sobre l'equador. En realitat, l'equinocci correspon a un instant de temps que succeeix en una hora concreta, el moment en el qual l'equador queda totalment exposat als rajos solars, on hi fan un angle de 90º. Podríem dir que la Terra no "s'inclina" en aquest moment ni cap a l'hemisferi nord ni cap a l'hemisferi sud.

El dia de l'equinocci, el Sol fa un angle de 90º al migdia a l'equador, però a Barcelona aquest angle és de 49º. Cal recordar que el dia del solstici d'hivern els rajos arriben especialment inclinats, amb un angle de tan sols 25º al migdia a la capital catalana, mentre que pel solstici d'estiu aquest angle arriba a ser de fins a 72º.

5. El perquè de les estacions

Les estacions de l'any no es deuen al fet que el Sol estigui més o menys lluny de la Terra, sinó al fet que la Terra està inclinada i que, a més, es mou al voltant del Sol al llarg de l'any.

La inclinació de l'eix de rotació de la Terra és de 23,5° respecte del pla definit per la trajectòria de la Terra al voltant del Sol. Aquests dos factors impliquen que, a l'estiu, l'hemisferi nord quedi més encarat o exposat als rajos solars que l'hemisferi sud i que, per tant, rebi més energia. A l'hivern passa justament el contrari, és l'hemisferi austral el que queda encarat cap a Sol. Si l'eix de la Terra no estigués inclinat no hi hauria estacions.

La paraula 'equinocci' significa literalment 'nit igual', i fa referència al fet que dia i nit en aquesta jornada tenen una duració similar, a l'entorn de 12 hores a bona part del planeta.