Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

Els ocells que viuen a la ciutat són més llestos que els d'entorn rurals

Un estudi certifica que les aus d'entorns urbans tenen el cervell més gran en relació al seu cos. Segons els investigadors, les ciutats són “ambients nous i complexos” que representen “un repte per als animals”

Les aus que colonitzen les ciutats tenen un cervell més gran en relació a les seves mides corporals que les que viuen fora d'entorns urbans, segons un treball divulgat avui pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i que ha comptat amb la participació de la universitat sueca d'Uppsala. D'acord amb la investigació, publicada a la revista Biology Letters, el cervell de les espècies associades a nuclis urbans, com la mallerenga carbonera ( Parus major) i la garsa ( Pica pica), és un 20% més gran que el d'aquelles que viuen allunyades de les urbs, com l'oriol ( Oriolus oriolus). "Les ciutats són ambients nous i complexos per a la fauna, de manera que resulten un repte per als animals", afirma un dels autors del treball, l'investigador del CSIC Alejandro González.



La comparació s'ha realitzat amb dades de 82 espècies del grup més nombrós d'aus: les passeriformes. Aquest grup es caracteritza per la seva petita grandària, per formar nius i per tenir cura de les seves cries, que neixen amb nivells molt baixos de desenvolupament. "Són la majoria de les aus que es veuen en les ciutats i, la major part d'elles poden ser denominades cantores", afegeix González. Les varietats analitzades pertanyen a l'entorn urbà i les rodalies de dotze ciutats representatives de França i Suïssa. 



Reptes insuperables
D'entre les espècies estudiades, 38 poden criar al nucli urbà, mentre que les altres 44 tenen presència en una àrea de gairebé 2.600 quilòmetres quadrats al voltant, però no registren assentaments al centre de la ciutat. De la mateixa manera que alguns ambients impedeixen la vida en ells a diferents espècies a causa de certes característiques com la salinitat i la temperatura, els entorns urbans suposen certs reptes que no totes les aus són capaces de superar. No totes les aus posseeixen l'habilitat d'adaptar-se a aquestes noves condicions, de manera que "aquelles que tenen un nivell més gran d'innovació, associat a una major grandària cerebral relativa, seran les més capaces d'enfrontar-se a aquests reptes ambientals", recorda l'investigador.

Filtre ecològic
D'aquesta manera, les ciutats actuarien com a filtre ecològic, ja que les seves característiques impedeixen l'accés a certes espècies. "Les ciutats són els entorns que més estan creixent, i aquest és un fet que en el futur podria ser una amenaça per a la biodiversitat aviària, que veuria reduïda l'extensió dels seus hàbitats", afegeix González.

Més continguts de