La producció agrícola ha d'augmentar un 70% per alimentar la població que hi haurà al 2050

BarcelonaEls experts internacionals en genòmica vegetal que es reuneixen aquest dimarts i dimecres al CosmoCaixa de Barcelona convocats per B·Debate han apostat per modificar la genètica de les plantes per poder obtenir més i millors aliments d'una forma sostenible, tenint en compte que la producció mundial s'ha d'incrementar en un 70% per poder abastir la població que hi haurà l'any 2050, han destacat.

Segons ha explicat als mitjans el coordinador del programa de genòmica de plantes i animals del Centre d'Investigació Agrigenòmica (CRAG), Josep Casacuberta, "la modificació dels gens dels aliments és una cosa que s'ha fet sempre perquè sense ella no hi ha evolució possible", i ha instat a trencar els tabús i fals mites que s'atribueixen a aquestes tècniques. La modificació del genoma de les plantes ha ajudat a incrementar la producció i qualitat dels aliments al llarg de més de 10.000 anys d'agricultura: "Els últims avenços en genètica vegetal permeten continuar aquestes millores de forma més eficient", ha assegurat.

Casacuberta ha explicat que un d'aquests avenços és "la nova transgènia, que ofereix més qualitat, és més fina i té menys efectes indesitjats", i ha destacat que ja ha irromput als Estats Units, mentre que a Europa trigarà encara uns anys a causa de els prejudicis socials. "La transgènia no és la solució a tots els problemes, però sí que és una eina que ens pot ajudar molt a afrontar els nous reptes", que són produir més i millors aliments sense precisar més superfície ni aigua i en condicions adverses, fruit del canvi climàtic.

Això "només es pot fer" a través de la genètica vegetal, que ha millorat molt en els últims anys i que des de l'any 2000 ha permès seqüenciar més de 80 plantes habituals en l'alimentació humana, com la maduixa, l'arròs i el meló.

Casacuberta he destacat que a Europa no s'usen transgènics per a consum humà, sinó que només s'utilitzen per a consum animal -sobretot piesos-, tot i que ha augurat que a poc a poc s'anirà estenent el seu ús. De fet, a Europa només s'ha autoritzat el conreu d'una planta transgènica, un blat de moro resistent: "Principalment es conrea a Catalunya i Aragó, i és capaç de sortejar un tipus de plaga molt agressiva, encara que el seu ús final és per a animals", ha afegit.