Andorra la VellaUn cop es va posar el punt final a aquest relat de llums i ombres, ¿què en queda de Ràdio Andorra? A més de records, moments i un sentiment patriòtic per part de la ciutadania andorrana, el llegat de l’emissora es tradueix en prop de 200.000 discos de totes les èpoques musicals del segle passat. Ara tot aquest material s’està digitalitzant per mantenir-lo latent i afegir-lo a tots els records de l’emissora andorrana.
El disc més antic recuperat data del 1913, i es tracta l’òpera Cavalleria rusticana, amb el tenor Enrico Caruso. També es conserva una important col·lecció de discos de pedra a 78 revolucions per minut, uns 18.000. Aquesta discografia s’engrandia en bona part gràcies a la censura espanyola, que prohibia molts dels discos que s’intentaven fer arribar a Espanya i acabaven al Principat. Així mateix, també s’han trobat col·leccions senceres dels autors catalans de la Nova Cançó i el primer concert de Pau Casals a Prada de Conflent.
També s’estan digitalitzant tresors relacionats amb el paper de l’emissora durant la Segona Guerra Mundial. Parlem del disc de Pierre Daragon Tout va très bien. Madame la Marquise, de Paul Misraki, i que s’hauria utilitzat pels refugiats com a missatge per transmetre a les seves famílies que estaven bé.
A banda del patrimoni discogràfic, l’altre gran pilar històric de l’emissora és el singular edifici d’Encamp. El Govern encara n’estudia funcionalitat. Un museu, la instal·lació de la ràdio i televisió pública o fins i tot la seu d’una nova ràdio digital inspirada en la pionera són les propostes que més agraden als andorrans.
