"Soc silenciós i verinós": Joan Verdú és l'home de moda a Andorra

El Tarter (Andorra)Joan Verdú és l'home de moda a Andorra. Per això el seu equip l'intenta protegir i li neteja l'agenda d'actes i entrevistes. Però la premsa –coses de l'ofici– insisteix i ell no té un no per a ningú. Sap que és el protagonista i accepta totes les peticions amb un somriure als llavis. Podria fer com d'altres i treure-s'ho de sobre de qualsevol manera, per allò de cobrir l’expedient. Ell no. Li agrada parlar i explicar-se. S'allunya del prototip d'esportista que té el cap ple de pardals. Segurament perquè les lesions, les maleïdes lesions, li han donat molt de temps lliure per reflexionar. És conscient d’on ve i té molt clar què vol.

La història d'aquest andorrà és una cursa d'obstacles contra ell mateix. L'han operat dues vegades del genoll, "la pitjor lesió que pot patir un esquiador". Però també s'ha fracturat la tíbia i el peroné. I encara més coses. La temporada passada va proclamar-se campió d'Europa i aquesta –la primera a la Copa del Món– ha pogut classificar-se per a les finals que es disputen precisament al Principat d'Andorra, a casa seva. Aquest dissabte és la gran atracció local a l'eslàlom gegant. "No sortiré a passejar sinó a demostrar del que soc capaç", adverteix l'esquiador, amb una mirada que transmet sinceritat i ambició.

Competirà a la pista Avet, la joia de la corona de Soldeu, un mur amb un pendent que arriba al 65% en el seu punt màxim. "És la meva pista favorita!", exclama amb els ulls brillants. "La conec perfectament, sé les seves particularitats. Té un parell de detallets que em poden donar un mínim avantatge. Esperem que m'estimi a mi tant com jo me l'estimo a ella", afegeix. Seran dues mànegues. I a Andorra somien amb un resultat de somni. Un podi? Ell prefereix no parlar de resultats.

Joan Verdú debuta a la Copa del Món amb 27 anys

Amb 27 anys, Verdú reconeix que ha arribat "una mica tard" a la Copa del Món. I ho feia l'any que les finals es disputaven a casa. Dos zeros en les dues primeres curses van estar a punt de tirar-ho tot per terra. "Hi va haver moments molt difícils, però ho hem sabut reconduir". Passaven els 25 millors i ell ho va fer en la posició número 20. Diu que la pressió no l'afecta. Ni el fet de competir a casa ni el de ser el primer andorrà que arriba a unes finals. "Esclar que noto la pressió, com tots els esportistes d'alt nivell. Jo ho gestiono molt bé. En realitat, ja m'he tret el pes de sobre arribant aquí. Aquest era el gran objectiu. Ara em sento alliberat".

Dissabte, a la zona d'arribada, no hi faltarà el seu avi, que també es diu Joan. Ha estat la figura més important per a l'esquiador des que és professional. Viuen l'un a sobre de l'altre. "Ha estat el meu punt de suport", subratlla. Sobretot durant el procés de recuperació de les lesions. Moments difícils en què Verdú va arribar a plantejar-se deixar-ho córrer. "Va ser molt complicat. Et passes molts dies al llit mentre veus que la competició no s'atura. T'entren els dubtes. Si tornaràs a tenir el nivell físic... Si tornaràs al nivell tècnic d'abans... Dones moltes voltes a les coses". Aquí és on va intervenir el seu avi. "Vaig aconseguir centrar-me, em vaig convèncer a mi mateix que ho podia fer. Vaig cuidar absolutament tots els detalls, des de l'alimentació fins al descans. Sabia que si no feia una bona rehabilitació ho tenia tot perdut. No em vaig rendir".

Quan era petit, els seus companys feien broma amb el Joan: "Em deien que era com una serp. Silenciós amb els esquís però verinós a la competició". L'any passat, després de deixar enrere el calvari de les lesions, guanyava l'Europeu amb una serp serigrafiada al casc. És i serà la seva imatge, el seu segell personal fins que es retiri. Però ara no toca parlar d'això. "Estic en el meu pic de forma", assegura. Primer, la competició a Andorra. Després, una pretemporada exigent que farà de bracet amb l'equip noruec. I per al 2024, un nou repte: "Tindré un bon dorsal, no aniré a contracorrent. Em podré alliberar encara més i demostrar que soc ràpid. Vull entrar al top 10 com més aviat millor". La serp no vol deixar de ser silenciosa ni verinosa.