El repte de centrifugar el turisme

La gestió del turisme -amb permís de Can Vies- ha sigut segurament l’aspecte que ha comportat més crítiques a l’equip de govern de Barcelona en el mandat que acaba. El ple de l’Ajuntament, de fet, va reprovar l’alcalde per la manera com s’havia tractat, per exemple, l’ incendi declarat a l’estiu a la Barceloneta contra la pressió dels pisos turístics. A l’hora de fer balanç de la feina feta en el capítol turístic, la tinent d’alcalde Sònia Recasens, no obstant, remarca els passos fets per reduir la pressió a les zones més saturades, com ara restringir les visites a la zona monumental del Parc Güell -els visitants s’han reduït un 70%-, i emfatitza que un dels reptes que el govern té entre cella i cella és que els turistes també visitin les zones menys conegudes de la ciutat. Portar-los a Nou Barris, Horta o Sant Andreu. Descongestionar.

El repte és -com a mínim- molt complicat i es planteja a llarg termini. El primer pas, a través de la redacció dels plans de districte, ha sigut confeccionar el mapa dels atractius que cal promocionar del conjunt de barris. “L’objectiu és generar un relat propi que proposi una mirada diferent de la Barcelona icònica, més rica, amb matisos”, explica Recasens, que defensa que aquesta actuació s’enfoca, també, als barcelonins, perquè facin turisme a la ciutat.

Com si la realitat volgués deixar clara la seva tossuderia, però, una de les actuacions estrella que s’havia programat en el curt termini ha punxat: les rutes que l’Ajuntament i Turisme de Barcelona van presentar al maig als districtes d’Horta i Sant Martí estan aturades. El motiu, com reconeix Barcelona Guide Bureau, l’empresa que les programava, és “la falta de públic”.

Fonts de l’empresa han explicat a l’ARA que, tot i que qui es decidia a pujar a l’autocar d’aquests itineraris “quedava molt satisfet”, hi havia dies en què només se citaven el conductor i el guia i calia anul·lar la visita. Aquestes activitats s’enfocaven als turistes que tornen a escollir Barcelona però ja en coneixen els grans valors turístics -més del 40% del total- i, també, als barcelonins. I el que constaten les persones que gestionen aquests recorreguts és que la majoria de turistes, si tornen a la ciutat, acostumen a fer la visita estàndard. A repetir-la, vaja. Des del consistori, Joan Torrella, director de turisme i esdeveniments, assegura que es tractava de propostes “agosarades” i que el que s’ha evidenciat és que, possiblement, el format que s’oferia o “no és madur o està superat”, perquè se sortia amb un autobús turístic des de la plaça Catalunya i això no sedueix els barcelonins. Defensa que l’estratègia que s’ha marcat l’Ajuntament té un horitzó de més llarg abast i que es necessita l’aliança público-privada per explotar nous itineraris i atractius.

“Una taca d’oli”

“La gestió del turisme és com una taca d’oli que ha d’amarar el conjunt de la ciutat”, remarca, abans de puntualitzar que no és una estratègia que s’enfoqui exclusivament als estrangers: “Un veí de Sant Gervasi és un turista a Nou Barris”. En aquest sentit, Torrella destaca la importància de nous pols com la plaça de les Glòries, des d’on s’espera que comencin i acabin moltes rutes que abans sortien de la plaça Catalunya, i revaloritzar els passos que ja s’han fet als districtes, com obrir el castell de Torre Baró al públic, i rutes com la que passarà pel Turó de la Rovira per enllaçar el recinte modernista de Sant Pau i Vallcarca. L’objectiu, diu, és dibuixar un nou mapa i, per això, la senyalització i la informació que es dóna als turistes serà clau.

L’objectiu de portar-los a zones menys habituades a aquesta activitat ha posat en guàrdia determinats territoris, espantats per les conseqüències que l’arribada del turisme pot tenir en els seus teixits. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Lluís Rabell, apunta que es corre el risc d’“escampar el problema de la massificació a punts nous”. Explica que “Barcelona no és París” i que mentre la capital francesa ha “diversificat el turisme perquè té atractius prou potents repartits pel conjunt de la ciutat” a la capital catalana aquesta estratègia “posa en risc” zones concretes, que reuneixen una sèrie de condicions per convertir-se en el nou caramelet turístic.

És el cas, diu, de la rambla del Poblenou, on el veïnat ja s’ha posat en guàrdia per reclamar que es protegeixi el caràcter veïnal de l’espai. I que no passi, per exemple, el que denuncien els veïns del Poble-sec al carrer Blai, cada cop més massificat. És més difícil, en canvi, com apunta Rabell, seduir els turistes perquè coneguin zones com Trinitat Nova o el Bon Pastor. El mapa actual de la ciutat és clar: la pressió del turisme s’acarnissa amb la part central i esquitxa molt poc alguns barris de la zona nord, on gairebé no hi ha apartaments ni hotels.