FA UNS DEU ANYS FEIA LA IMPRESSIÓ QUE LA SUPRESSIÓ DE LES PLANTACIONS D’OPI I DELS LABORATORIS DE SÍNTESI D’HEROÏNA OCULTS A LA SELVA DE LA FRONTERA ORIENTAL DE BIRMÀNIA, que forma part del conegut com a Triangle d’Or de l’opi, anava per bon camí. Avui dia una vall sí i l’altra també d’aquesta zona muntanyosa està coberta de camps d’opi resplendents. Els pagesos s’enfilen pels vessants costeruts on sovint reposa la boira per collir la saba enganxifosa i embriagadora d’aquesta planta. El conreu del cascall, la rosella d’on s’obté l’opi, gairebé s’ha triplicat a Birmània des del 2006 i actualment ocupa unes 60.000 hectàrees, segons dades de l’ONU. Tot i això, fins i tot tenint en compte la magnitud de l’augment, es fa difícil fer-se una idea de l’envergadura del ressorgiment de Birmània com un dels principals actors del negoci de l’heroïna a escala mundial. En els últims anys un nombre cada cop més considerable d’agricultors han produït dues collites d’opi a l’any, segons els experts, i cal tenir en compte que els estudis de l’ONU només comptabilitzen la primera collita.

El conreu de l’opi és il·legal a Birmània, però els agricultors d’aquesta regió remota i afligida per una pobresa desesperant afirmen que tenen poques opcions viables. “No volem conrear opi tota la vida”, confessa Sang Phae, un pagès de 36 anys que va passar gairebé deu anys a Tailàndia i en va tornar havent après les tècniques de conreu modernes. “Sabem que no és bo per a la societat i que no agrada als altres països, però ara per ara no tenim cap altra sortida”.

EL SEGON PRODUCTOR MUNDIAL

Birmània, de nom oficial Myanmar, és el segon productor mundial d’opi, la primera matèria amb què s’elabora l’heroïna, a molta distància de l’Afganistan. L’ONU estima que l’any passat a l’Afganistan hi havia unes 224.000 hectàrees dedicades al conreu d’opi, més del triple que a Birmània. Això no obstant, l’heroïna del Triangle d’Or (situat entre Laos, Birmània i Tailàndia) té més bona reputació; se la considera de més bona qualitat i assoleix preus molt més elevats que l’afganesa, en particular a la Xina, que n’és el mercat principal. Birmània va ser el primer productor mundial d’heroïna fins als anys 80, però la producció afganesa es va disparar cap al tombant de segle i l’oferta provinent del Triangle d’Or es va desplomar quan la Xina va pressionar els grups ètnics que habiten a l’altre costat de la frontera de Birmània perquè deixessin de conrear el cascall. Tanmateix, en lloc de desaparèixer, la producció d’opi va migrar cap al sud: es va allunyar de la frontera xinesa per traslladar-se a zones controlades per un mosaic de grups ètnics diversos, alguns dels quals són aliats del govern, mentre que d’altres hi són hostils. Per bé que l’executiu controla les grans ciutats, les terres altes són el feu de milícies i grups ètnics armats i s’han convertit en el nou centre del negoci del conreu d’opi.

El retorn de Birmània al tràfic de drogues, que també engloba el pròsper comerç de la metamfetamina, arriba en un moment en què el país s’està obrint al món i deslliurant-se de les cadenes de cinc dècades d’aïllament i dictadura. Mentre el govern es preocupa pels reptes d’una democràcia incipient, els diners procedents de l’opi omplen les butxaques dels funcionaris encarregats de perseguir-ne el tràfic il·lícit. “El govern fa els ulls grossos”, afirma John M. Whalen, director de l’oficina de la Direcció de Lluita contra la Droga dels Estats Units a Birmània fins al mes de juny passat. Fins i tot se suborna els funcionaris de les entitats locals i els oficials de l’exèrcit que no estan directament implicats en el tràfic “perquè mirin cap a una altra banda”, detalla.

Malgrat que el govern assegura que hi ha pau, l’exèrcit de Birmània ha de fer front a una sèrie de grups armats de diverses ètnies. Les forces governamentals són reticents a perseguir amb duresa el negoci de la droga per por que això posi en perill les aliances poc sòlides que han travat amb les milícies, explica Whalen, que actualment és un dels directors de Search, una consultoria amb seu a Singapur. “Hi ha una sèrie de milícies a les quals es permet continuar actuant perquè el govern les necessita”, afegeix.

A Bang Laem (al nord-est del país) el cascall es conrea a les zones muntanyoses controlades per vells adversaris del govern central: es tracta de la facció meridional de l’Exèrcit de l’Estat de Shan, un grup que, com molts altres grups ètnics de les terres altes, reclama l’autonomia respecte del govern central per mitjà de les armes. Coneguda com a zona negra, aquesta regió està fora del control del govern i queda fora de les zones que visiten els estrangers. Recentment, quan un equip de periodistes i funcionaris de l’ONU s’hi van endinsar, els agents de la unitat de lluita contra la droga de la policia que els escoltaven es van quedar enrere. A principis de desembre, una setmana abans de la visita, van disparar a un policia en un enfrontament amb els rebels, comenten els funcionaris de l’ONU.

DE MEDICINA A NEGOCI

Les autoritats nord-americanes sostenen des de fa molt de temps que l’Exèrcit de l’Estat de Shan - Sud (EES-S) està implicat en el tràfic d’estupefaents, però un portaveu del grup, Sai Hla, afirma: “Eliminar el tràfic de drogues en la mesura que puguem és una prioritat”. Els que acusen el grup d’estar implicat en el negoci de la droga busquen “desacreditar l’EES-S i la seva lluita”, assenyala.

El cascall d’opi s’ha utilitzat amb fins medicinals en aquesta zona de Birmània des de temps immemorials. Els seus habitants utilitzen petites quantitats d’opi sense processar per tractar febres i problemes estomacals, així com per aplicar-lo sobre les mossegades de serps i per alleujar les malalties del bestiar. Però fa menys d’una dècada que el conreu de l’opi va esdevenir la principal font d’ingressos dels pagesos, que van abandonar el conreu de tabac per a cigars. D’una banda, l’opi és més rendible i, de l’altra, els traficants ajuden a finançar-ne el conreu. L’auge d’aquest negoci va atreure agricultors d’altres zones de Birmània i any rere any els nouvinguts talen extensions de selva dels vessants de les muntanyes per plantar-hi més cascall.

Per a uns agricultors acostumats als conflictes (pràcticament tots expliquen que alguna vegada s’han hagut de desplaçar pels enfrontaments entre grups armats), l’opi s’ha convertit en un conreu comercial de baix risc. Des de la sembra fins a la collita només passen quatre mesos i és un producte fàcil de transportar: la collita anual mitjana d’un agricultor cap en una coixinera. “Per a molts habitants del país l’opi no és cap problema, sinó la solució: una manera que els petits agricultors obtinguin més ingressos per comprar sal, arròs, medicaments i altres productes bàsics”, comenta Tom Kramer, investigador del Transnational Institute, una organització amb seu als Països Baixos que estudia el negoci il·lícit de la droga.

Els habitants de Bang Laem asseguren que estan atrapats en una economia de l’opi que comporta molts perills. Per bé que els traficants hi van a comprar l’opi tan bon punt el cullen, els pagesos també han d’enfrontar-se als aspectes més intimidatoris de l’economia submergida, com ara innombrables extorsions, sovint a punta de pistola. “En pots treure el doble o el triple, de l’opi, però has de pagar suborns a moltíssima gent”, explica Ba Sang Jyan, una àvia de 73 anys propietària d’una petita botiga de queviures darrere de la qual té un camp d’opi. Jyan i altres habitants d’aquesta zona enumeren una llarga llista de persones a qui paguen tributs: l’exèrcit nacional, l’Exèrcit de l’Estat de Shan i els oficials dels serveis d’intel·ligència militar.

Al poble no hi ha electricitat, ni cap oficina del govern o comissaria de policia a prop, i fins a aquest any l’únic accés a la localitat era un corriol en molt mal estat. Fa poc, però, l’ONU hi va construir un camí de terra que recorre serpentejant el vessant de la muntanya i va convèncer les famílies del poble perquè dediquessin una part dels seus terrenys al cafè en el marc d’un projecte pilot dirigit per Jochen Wiese, un funcionari de l’oficina de lluita contra els estupefaents de l’ONU que ha viscut gairebé 30 anys al Perú. Allà va engegar amb èxit un programa de substitució de conreus destinat als productors de coca, la planta d’on s’obté la cocaïna. A Birmània els programes de substitució de conreus han fracassat en moltes ocasions, en particular els que plantejaven el fajol i la canya de sucre com a alternatives. Aquests productes eren difícils de transportar per vies en un estat de conservació pèssim. Wiese confia a poder aprofitar els seus contactes per assegurar-se que el cafè de Birmània arribi als mercats i es pugui fer un nom.

Els agricultors asseguren que estan disposats a donar una oportunitat al conreu del cafè, que triga tres anys a produir gra. Tanmateix, adverteixen que encara no estan preparats per abandonar els camps d’opi. “Ens encantaria deixar de produir opi com més aviat millor -comenta Nang Wan, una noia de 23 anys que vigila el seu fill petit mentre el seu marit cull saba d’opi-. Però si només plantes cafè, no tindràs res per menjar”. Al mes de desembre Wiese va passar tres dies responent a una allau de preguntes escèptiques dels productors d’opi. El van interrogar sobre els preus del cafè i sobre si tenia els recursos necessaris i el compromís dels patrocinadors internacionals que subvencionen el programa. Wiese comenta en una entrevista: “Amb això no acabarem amb el problema de la droga, però has d’ensenyar a la gent que es pot canviar i sortir de l’economia il·legal. El que estem fent només és un primer pas”.