EL PRIMER CAS D’EBOLA A EUROPA, el de la infermera Teresa Romero, que els metges van donar per curada fa uns dies, ha de servir per aprendre moltes coses, com ara avançar en la recerca amb fàrmacs efectius. Romero ha estat tractada amb un fàrmac antiviral experimental, el favipiravir, que s’ha investigat en grip, febre groga o el virus del Nil, i amb sèrum hiperimmune de la missionera Paciencia Melgar, contagiada a Libèria i que també va superar la malaltia. Serà difícil esbrinar quin dels dos tractaments ha sigut fonamental. Potser tots dos. Els metges que l’han tractada a l’Hospital Carlos III ja han anunciat que aviat publicaran els resultats de les dades que han anat recollint durant el procés.

Mentrestant, les farmacèutiques continuen amb el peu a l’accelerador en la recerca d’una vacuna, cosa que seria un gran avenç per als països africans, on la malaltia està causant autèntics estralls. L’OMS dóna suport al desenvolupament de dues vacunes en les quals treballa des de fa una quinzena d’anys, però que fins a l’arribada de l’epidèmia no s’han considerat prioritàries. Des que el virus es va descobrir, el 1976, havia matat un màxim de 431 persones en un mateix brot. Ara, el sentit d’urgència ha canviat. Segons dades de l’OMS, l’epidèmia del 2014 ja ha acabat amb la vida d’almenys 5.000 persones.

ACCELERAR ELS EXPERIMENTS

En condicions normals, els assajos que es duran a terme tardarien al voltant d’una dècada a oferir resultats. Ara, però, la màxima autoritat sanitària, l’OMS, i els altres agents implicats han assumit que caldrà cremar etapes i renunciar a alguns dels passos per avançar de pressa i, tal com es pretén, tenir un tractament preventiu vàlid el 2015.

Quan un medicament demostra la seva eficàcia en animals, a continuació ha de passar per tres fases d’experimentació amb persones: a la fase I se’n prova la seguretat; a la fase II, es continua estudiant-ne la seguretat i es recullen dades d’eficàcia, i a la fase III, s’aplica a un gran nombre de malalts. Cada fase pot trigar de sis mesos a més d’un any, entre que es desplega i s’analitzen els resultats. A més, també cal temps per dissenyar els protocols que s’apliquen.

La urgència, però, farà que es passi ben aviat de la fase I a la III, és a dir, que els fàrmacs es provin directament en milers de persones. Una de les vacunes seleccionades per l’OMS, la que està desenvolupant GlaxoSmithKline (GSK), va ser sotmesa ràpidament a dos estudis de seguretat en fase I a principis de setembre als Estats Units, al Regne Unit i a Mali. L’altra vacuna seleccionada, impulsada per l’Agència de Salut Pública del Canadà -encara que és propietat de l’empresa dels EUA NewLink Genetics- també està en fase I. Segons un article publicat a Science la setmana passada, les dues estarien a punt per ser aplicades en milers de persones.

Paral·lelament, la Food and Drug Administration (FDA), l’agència nord-americana del medicament que dóna llum verda als fàrmacs, està elaborant nous protocols per avaluar els assajos amb urgència. Un grup d’experts en bioètica convocats per l’OMS a l’agost van concloure que davant la magnitud de l’epidèmia es podia considerar ètic utilitzar tractaments i prevencions que no s’han provat en humans o que han cremat etapes. En altres camps, com pot ser l’ús de fàrmacs experimentals en malalts terminals de càncer que no tenen res a perdre, això es coneix com a ús compassiu.

ASSAJOS AMB MILERS DE PERSONES

Els resultats sobre seguretat i resposta immune dels primers participants en els assajos de GSK es faran públics aquest novembre. Per la seva banda, les farmacèutiques ja tenen a punt tots els protocols per continuar-los amb milers de persones que, segons recomanacions de l’OMS, sortiran de personal sanitari. Segons Science, durant una trobada celebrada la setmana passada a la seu de l’OMS a Ginebra, GSK va explicar que farà dos estudis. Un serà a Libèria, amb 12.000 persones, i començarà a principis de gener. Una meitat dels participants rebrien la vacuna i l’altra un placebo. També la provarà a Sierra Leone amb 8.000 persones. De moment, no es farà cap assaig a Guinea.

La vacuna de GSK utilitza un virus del constipat comú dels ximpanzés que conté un gen del virus de l’Ebola que produeix una molècula, la glicoproteïna GP, que és la que estimula la resposta immunològica. Es coneix com a vacuna bivalent, ja que protegiria davant de dues soques de l’Ebola, la varietat del Zaire, que és la que ara circula, i la varietat del Sudan. La vacuna de NewLink Genetics estimula la resposta utilitzant una soca del virus de l’estomatitis vesicular, que també conté un gen de l’Ebola que produeix la mateixa proteïna.

Quan alguna de les vacunes hagi demostrat la seva eficàcia caldrà anar molt de pressa per produir-la i distribuir-la de manera massiva. Els informes que ha presentat GSK a l’OMS afirmen que podran tenir 24.000 dosis de la vacuna preparades per fer els estudis al gener. Creuen que podrien arribar a produir prou fàrmac per a 230.000 dosis per a l’abril, i fins i tot augmentar la producció fins a arribar a un milió de dosis el desembre del 2015. No obstant, GSK ha avisat que la capacitat per envasar el fàrmac en vials sota condicions d’esterilitat i seguretat adequades és limitada. Sense ajut no podran fer-ho, ja que podria afectar a la producció d’altres vacunes com la de les galteres, la rubèola o el xarampió.

També hi ha en marxa altres informes sobre com es farà per distribuir les injeccions sobre el terreny seguint la cadena de seguretat adequada a l’hora d’emmagatzemar, conservar en fred i distribuir. La geografia i la situació política d’aquests països tampoc farà fàcils les campanyes de vacunació.