“VA SER TERRIBLE ESCOLTAR EL PERIODISTA BUTKEVITX DE LA CADENA DE TELEVISIÓ HROMADSKE dient que calia entrar al Donbass i matar un milió i mig de persones. Com es pot dir això? En els últims anys la llengua russa no s’ha respectat. ¿Et sembla bé que una diputada li pregunti el nom a una nena, que la nena digui que es diu Nataixa -l’apel·latiu familiar de Natàlia en rus- i que la diputada exclami: «No és Nataixa. Et dius Natalka. T’has d’acostumar a dir el teu nom en ucraïnès»?”

Natàlia Gogotova, de 40 anys, viu a Catalunya des del 2001. Cada dia escolta la ràdio o mira la televisió pendent del que passa a Lugansk, la ciutat on es va formar com a enginyera. “Fa mesos que l’administració de Kíev no transfereix els diners de les pensions. La gent gran ho passa molt malament. La meva família va estar un grapat de setmanes amagada als soterranis de casa, i finalment van sortir per agafar les armes. Els meus nebots són combatents. Aquí en diuen separatistes pro-russos, allà en diem autodefensa”. No li agradava Ianukóvitx: “Era un mal president, un corrupte. Però havia sigut votat i se’l va fer fora amb un cop d’estat. Tot allò només té un nom: feixisme ”. La Natàlia expressa amb convenciment el que sent i el que pensa, que és el resultat del que ha viscut. D’idees, principis i valors apresos i transmesos.

Va marxar d’Ucraïna farta del règim mafiós de Leonid Kutxma. Va arribar a Catalunya amb un fill de 13 anys que es diu Bogdan i “que ja és més d’aquí que no pas d’allà”. Li parla en rus, tot i que ella és de família ucraïnòfona. “Amb la meva mare sempre he parlat ucraïnès”, s’explica. “Però amb la gent de Lugansk em vaig acostumar a parlar més el rus. Al Donbass hi ha molta barreja. Hi ha mines i molta indústria. La gent venia a buscar feina des de Rússia, des de Geòrgia, fins i tot des de regions musulmanes. Els musulmans de Lugansk tenien i tenen els seus oratoris. Tots ens respectàvem. A les celebracions cadascú portava un plat típic de la seva república i cantàvem les cançons de tots. Ens sentíem soviètics. Allà mai et preguntaven d’on venies. L’URSS era la pàtria que ens unia”.

L’URSS va quedar dissolta el diumenge 8 de desembre del 1991, just una setmana després que Ucraïna votés la independència. Al districte de Donetsk el 76 per 100 de la població va votar sí, i a Lugansk els vots afirmatius van arribar al 83 per 100. La Natàlia ho recorda i se’n penedeix. “Vaig votar sí a la independència d’Ucraïna. Vèiem que allò s’ensorrava, que la nostra terra era rica, i ens feia por dependre de la Rússia de Ieltsin. Em vaig equivocar, ara votaria no ”. Reconeix que Ucraïna va patir un genocidi, l’Holodomor, per la fam induïda per Stalin. Però necessita afegir-hi: “Tota l’URSS va patir els crims d’estalinisme, no només els ucraïnesos”. Acordem engegar una reflexió sobre possibles solucions. Com parar aquesta guerra? La Natàlia arriba a la conclusió que caldrà resoldre-ho democràticament: “Haurem de votar si el Donbass vol unir-se a Rússia -que Rússia no vol-, ser un estat fantasma com Abkhàzia o Transnístria -que no ens duria enlloc- o continuar a Ucraïna, però amb una autonomia federal. Abans de votar cal que tot aquest odi acumulat es dissipi”. I, parlant de votar, és inevitable que surti la situació a Catalunya, i la votació del 9-N. “Vaig passar una mica de por, perquè no se sap mai. Després del referèndum del maig al Donbass el govern de Kíev va començar els atacs. Aquí ha sigut tot molt pacífic. Rajoy mai enviaria tropes. Espanya és un país democràtic”.

La Natàlia no amaga el seu dolor pel sofriment del poble. Per la gent que una bomba li destrossa casa seva i la vida. I no deixa de mirar Rússia com la gran esperança: “Putin va aixecar el país. Fa quinze anys Rússia estava ensorrada enmig de les borratxeres de Ieltsin. Putin hi ha posat mà dura, sí, però calia. Potser es va equivocar quan, havent deixat quatre anys la presidència a Dmitri Medvédev, va voler tornar. Qui sap si no veia venir ja el que està passant. Crec que els Estats Units hi tenen molt a veure”.

Natàlia Gogotova treballa de venedora en una parada del mercat de Cornellà i viu a Sabadell. Ha decidit fer els tràmits per obtenir la ciutadania espanyola: “Abans no volia. Em sentia molt ucraïnesa. Però amb tanta violència tinc dret a pensar en el meu futur. Ucraïna és Europa: com pot passar tot el que està passant?”