PA CIÈNCIA, LA NOSTRA
Diumenge 25/10/2015

Fills meus, abans tot això eren camps

Daniel Arbós / Màrius Bellés
2 min

Biòleg / FísicEL CANVI CLIMÀTIC ÉS un dels desafiaments més importants que afronta la humanitat. Segons les últimes projeccions, la temperatura a la península Ibèrica podria pujar cinc graus de mitjana fins al 2050. L’opció més lògica per evitar que d’aquí no gaire passem les festes de Nadal en banyador seria reduir dràsticament l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Però com que governs i empreses no estan per la feina, diversos grups de científics plantegen alternatives. Una opció, per exemple, és la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, però hi ha altres solucions encara més imaginatives.

Un projecte impulsat per investigadors del Regne Unit proposa col·locar dos para-sols gegants entre la Terra i el Sol. L’objectiu seria que arribés un 1,7% menys de radiació solar a la superfície terrestre, la qual cosa, segons els seus models matemàtics, permetria tornar al clima de l’any 1980. Un dels para-sols hauria de tenir un radi de més de 1.500 quilòmetres (com de Barcelona a Berlín en línia recta) i l’altre prop de 900. Malgrat l’envergadura, la distància a la qual es col·locarien -a uns 1,5 quilòmetres de la Terra, als anomenats punts de Lagrange- faria que des de la Terra es veiessin com uns petits punts negres al cel.

La iniciativa presenta importants reptes. Com s’envia a l’espai i es desplega? I de quin material ha de ser l’estructura? Si és d’alumini, cal la producció de deu anys per construir-la. Malgrat tot, els investigadors que defensen la idea asseguren que altres projectes, com portar l’home a la Lluna, van suposar més esforços i recursos dels que necessitarien els dos para-sols espacials. Sigui o no viable, aquesta no seria en cap cas una solució definitiva.

Coneixent una mica el comportament humà, és evident que si el projecte funciona la humanitat continuarà alliberant gasos d’efecte hivernacle sense aturador, cosa que farà que, tard o d’hora, els dos para-sols siguin insuficients i calgui enviar-ne dos més i així successivament, fins que arribi un bon dia en què uns pares estiguin amb els seu fills mirant el cel i els diguin: “Fills meus, abans tot això no eren para-sols”.

stats