Els oficials dels vaixells, inclòs el capità, s’havien de pagar la manutenció. Això implicava que el vaixell havia de carregar una gran quantitat de menjar per als comandaments que era preparat a bord en condicions precàries i, alhora, amb gran refinament. Per exemple, era habitual fer pastissos amb el greix que sura quan es fa un caldo o se sabia bé quin tipus de cucs dels que sortien al menjar eren més gustosos.

Les llarguíssimes hores i dies de navegació feien que es fes del tot necessari algun tipus d’entreteniment. Eren habituals les corals entre els mariners o l’artesania amb fusta o amb ossos i espines. Entre els oficials hi va haver molts escriptors i, sobretot, molts músics.

Aquests són alguns detalls que coneixem de la vida al vaixell gràcies a la novel·la Capità de mar i de guerra, de Patrick O’Brian, protagonitzada pel capità Jack Aubrey, que toca el violí, i per Stephen Maturin, metge, que toca el cello. Maturin, a més, és filòsof natural i col·lecciona animals i plantes: és un taxonomista que discuteix amb col·legues d’arreu del món -fins i tot amb els francesos amb qui teòricament està en guerra.

“A les novel·les d’aventures tradicionals els personatges són herois de pedra picada, amb una personalitat forta, un sentit patriòtic i una valentia que ho supera tot. En canvi, a les d’O’Brian el capità i el metge són personatges que tenen molts matisos. És una novel·la amb una documentació fora mida, amb detalls de combats navals i vida quotidiana excel·lents”, diu Enric Calpena, apassionat de la novel·la històrica i en especial del període napoleònic.

La connexió catalana

“Per als lectors catalans, a més, hi ha un valor afegit i és que Maturin és fill de mare catalana: és un element de ficció, però versemblant perquè la monarquia hispànica acostumava a reclutar mercenaris catòlics d’altres països, entre els quals Irlanda, i és plausible que un mercenari irlandès instal·lat a casa nostra establís relació amb una catalana”, diu Calpena.

Són nombroses les novel·les basades en les guerres napoleòniques. A més de Capità de mar i de guerra (Columna), que ha originat la fantàstica pel·lícula Master and commander, amb Russell Crowe com a Jack Aubrey, cal destacar un clàssic entre els clàssics, La cartoixa de Parma (Ed. 62), de Stendhal, al voltant de la Batalla de Waterloo, i la nissaga de novel·les del capità Sharpe, en què Donald Cornwald narra les aventures d’un fuseller britànic que acompanya Wellington en bona part de les seves conteses bèl·liques, i explica amb tot luxe de detalls les activitats de l’exèrcit de terra.

El repartiment del botí

Els capitans dels vaixells havien de fer per a l’almirallat britànic uns expedients molt detallats explicant com s’havia produït cada batalla naval. Tenien l’obligació d’escriure els detalls del botí que havien obtingut del vaixell enemic. I els primers interessats a explicar-ho eren els mateixos capitans i els mariners, perquè els corresponia una part del botí. Aquests expedients van ser especialment útils a Patrick O’Brian i altres autors per escriure de manera rigorosa sobre les guerres napoleòniques.

'Guerra i pau', un fresc èpic de l'aristocràcia russa durant les guerres napoleòniques

“I esclar que s’aprèn història en les més de mil pàgines de Guerra i pau!”, diu Izaskun Arretxe, cap de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull, que va passar un estiu de la seva adolescència llegint-lo, vivint la Batalla d’Austerlitz, la guerra de Rússia del 1812, l’entrada de les tropes napoleòniques a Moscou, la Batalla de Borodinó, el dia a dia de les famílies aristòcrates a Rússia... Guerra i pau (1878), de Tolstoi, un fresc èpic de l’aristocràcia russa durant les guerres napoleòniques, recull “fets fonamentals per a la història europea, viscuts per personatges de ficció que tenen la potència de no semblar-ho (el comte Bezukhov, el príncep Andrei Bolkonski, la comtessa Nataixa Rostov) i també per personatges reals (el mateix Napoleó, el tsar Alexandre I o el general Kutúzov)”. “Vaig quedar fascinada per la recreació de les batalles, els balls als salons russos, les passions i intrigues amoroses dels personatges, els seus problemes econòmics, per tots els detalls de l’enorme quadre que dibuixa Tolstoi”, diu Arretxe, que conclou: “Aquesta novel·la del segle XIX és també una de les novel·les imprescindibles del segle XXI. Molt més que un llibre per aprendre història”.