Hi ha hagut científics disposats a jugar-se, textualment, el físic per la ciència. Newton va introduir-se una agulla a l’ull per observar-ne els efectes en la visió, Barry Marshall es va beure una placa de Petri plena de bacteris per demostrar que produïen úlcera estomacal i Henry Head, amb l’ajut d’un col·lega, va tallar i va reconnectar els seus propis nervis.

A aquesta llista d’autolesionats per la ciència cal afegir-hi un nou nom en lletres daurades: Michael Smith. Aquest científic va tenir la mala fortuna que una abella se li va escolar entre els pantalons i li va clavar el fibló als testicles. Curiosament, no li va semblar que el dolor fos tan terrible com esperava, i la sorpresa es va convertir ràpidament en curiositat. En lloc de, simplement, confirmar la veracitat de l’acudit castellà que diu que “el animal que pone los huevos más grandes es la abeja ”, Michael Smith va voler inscriure el seu nom al panteó de la història de la ciència. Va començar a classificar en una escala de l’1 al 10 les parts més sensibles a les picades.

Amb el rigor propi d’un científic, sempre a la mateixa hora i amb una picada de control, es va fer fiblar cinc vegades al dia durant 38 dies en 25 parts del cos. La conclusió és que el lloc més dolorós és, amb un 9, les fosses nasals, i el segueixen el llavi superior amb un 8,7 i el penis amb un 7,3. Sapigueu que, quan us trobeu cara a cara amb un antòfil, heu de pregar perquè us piqui al crani o al tercer dit del peu, amb un 2,3 en la nova, il·lustre i extremadament útil Escala Smith.